L'anomalia de no ser antifeixistes

per Aràdia Ruiz

Societat

L'anomalia de no ser antifeixistes
L'anomalia de no ser antifeixistes | Twitter

A l’Estat espanyol hi ha un gran sector de la població que es defineix com a constitucionalista i demòcrata, però mai no afegiria l’adjectiu d’antifeixista. Açò és conseqüència d’un franquisme sociològic molt arrelat en l’imaginari col·lectiu que hem heretat a través del pont de la Transició.

Aquesta raresa sociològica té, evidentment, conseqüències com, per exemple, el fet que va succeir el passat 12 d’octubre al barri de Benimaclet de València. Creus gammades, banderes preconstitucionals i salutacions a la romana van passejar-se per tot el barri durant dues hores llargues. Davant d’aquesta manifestació feixista, la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, va assegurar que «no li agraden aquest tipus de manifestacions, com tampoc les de Catalunya quan es parla de ‘unitat de la llengua’ o dels ‘països catalans’, que no existeixen». « S’ha de ser profundament respectuós amb el marc constitucional», va reiterar.

Paral·lelament, Angela Merkel, a Alemanya, representant també d’un partit de dretes, no té cap problema de fer discursos clarament antifeixistes, sense blanquejar comportaments o afirmacions. Efectivament, des de la comparació, podem afirmar que vivim en un territori realment anòmal en aquest sentit. I més, si no oblidem que autodefinir-se com a persona antifeixista és sinònim d’autoproclamar-se defensora dels drets humans.

Si seguim revisant els símptomes de l’anomalia enunciada, observem que la manifestació celebrada a Benimaclet fou autoritzada per Delegació de Govern i, per tant, es va desenvolupar en un marc de legalitat. Diferents agrupacions representants de l’esquerra afirmen que mai no s’hauria d’haver permès aquesta exhibició feixista perquè suposa apologia al franquisme i reclamen, per això, una sanció per als manifestants.

Aquesta sanció reclamada es basa en els articles 39 i 40 de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència del País Valencià. Analitzem-los.

Els articles 39 i 40 són els que regulen la simbologia, vestigis i actes contraris a la memòria democràtica. El 39 fa referència als elements commemoratius contraris a la memòria democràtica i el complementa l’article 61, on s’indica que l’incompliment de l’article 39 serà tipificat com una infracció molt greu, amb sancions que poden oscil·lar entre els 10.001 euros i els 150.000. Aquest article fa referència a simbologia fixa en la via pública. Per si hi ha cap dubte en la seua interpretació, hem d’anar a la Disposició addicional primera, on es dona el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, per retirar o eliminar els elements als quals fa referència l’article 39. És patent que aquest article no contempla la sanció sobre simbologia transitòria que emana d’una agrupació de persones itinerants.

No obstant això, l’article 40 sí que tracta els actes públics contraris a la memòria democràtica i, concretament, l’exaltació de la sublevació militar o del franquisme. És a dir, podria emmarcar perfectament el que va succeir a Benimaclet el 12 d’octubre. Ara bé, no existeix cap article que contemple que eixos actes siguen una infracció i, per tant, que comporten cap sanció.

Així les coses, l’Avantprojecte de la nova Llei de Memòria Democràtica estatal sí que aposta clarament per l’extinció de l’apologia al franquisme. Malgrat tot, es manté el denominat Model Espanyol d’Impunitat en termes jurídics perquè no desbloqueja l’argumentari utilitzat per la judicatura espanyola per impedir la condemna als crims de lesa humanitat comesos durant el franquisme.

Si el propòsit real és sancionar al més aviat possible aquestes conductes s’hauran d’esmenar els articles de la llei valenciana i fer una redacció clara. Així, no s’obligarà la ciutadania a fer peripècies interpretatives de la llei per legitimar la seua reivindicació de sancionar una acció tan definida a l’imaginari social mundial com és l’apologia al feixisme.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací