Enzo Traverso, 'Els nous rostres del feixisme'

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Tobies Grimaltos

La Veu dels Llibres

Enzo Traverso
Enzo Traverso

El contingut del llibre el constitueix una conversa, mantinguda a París el 2016, entre l'antropòleg Régis Meyran —que fa el paper d'inquiridor— i Enzo Traverso, el reputat historiador (també) de les idees, que exposa el seu pensament sobre el tema que dóna títol al llibre: les noves formes adoptades pel feixisme. La versió catalana és de Gustau Muñoz.

Crec que els tres noms esmentats són garantia suficient de la qualitat del producte. D'altra banda, és digne d'encomi que una editorial valenciana menuda, com és Balandra, publique un text d'aquestes característiques.

Personatges com ara Donald Trump encarnen molts dels elements del que Traverso anomena postfeixisme, elements que ajuden a entendre la puixança de l'extrema dreta.

La conversa que recull el llibre fou revisada per l'autor als Estats Units justament durant el període de les eleccions que portaren a Trump al poder. Ara, quan escric aquestes línies, les acaba de perdre, però havent-hi obtingut més de setanta milions de vots. Això és una mostra de la necessitat de llibres com aquest. Personatges com ara Donald Trump encarnen molts dels elements del que Traverso anomena postfeixisme, elements que ajuden a entendre la puixança de l'extrema dreta i que, com demostra aquest cas, no sols es dóna a la vella Europa, sinó també a altres llocs del nostre món. Però, com ell diu, les analogies no són homologies: hi ha similituds, però també diferències que fan que fenòmens com el de Trump, Le Pen i tants altres meresquen un estudi independent per tal d'interpretar adequadament l'actualitat.

Balandra Edicions (2018)

En el llibre s'exploren i analitzen diferents manifestacions de la política actual, com són els populismes, la islamofòbia, el radicalisme islamista, la xenofòbia, la deriva de la Unió Europea i el Brexit. Quina relació tenen tots aquests fenòmens amb el postfeixisme? Què explica la seua actual vigoria? A Traverso li agrada emprar el terme postfeixisme en compte de feixisme o neofeixisme, perquè sembla que uns moviments i altres són considerablement diferents. Partits com ara el Front National de Marine Le Pen no són feixistes, perquè tenen una sèrie de característiques que l'allunyen del feixisme clàssic, no es presenten tampoc com un intent de recuperar-lo, com podria ser el neofeixisme estantís d'algun país de l'Europa de l'Est. El postfeixisme té la seua matriu en el feixisme clàssic, ens diu Traverso, però no presenta una continuïtat clara amb ell.

A diferència del feixisme clàssic, aquest no vol acabar amb el sistema, sinó transformar-lo des de dins. Accepten la democràcia d'una manera instrumental i tramposa; no són feixistes, però tampoc demòcrates de veritat.

A diferència del feixisme clàssic, no vol acabar amb el sistema, sinó transformar-lo des de dins. Accepten la democràcia d'una manera instrumental i tramposa; no són feixistes, però tampoc demòcrates de veritat. Han trencat relativament amb el passat, però no saben cap a quin futur es dirigeixen. D'altra banda, ens diu l’historiador que l'extrema dreta presenta rostres diferents en diferents països, tot i que amb trets comuns, com són la xenofòbia, la islamofòbia, l'homofòbia, el nacionalisme contra la globalització, el proteccionisme, l'antifeminisme, etc., i el fet que, a diferència dels feixismes clàssics, "no volen ni reconstruir imperis colonials ni fomentar guerres". Són moviments que sorgeixen del desencant, de la desconfiança respecte dels partits polítics, que cada vegada donen menys importància a la ideologia i més a la comunicació estratègica i les enquestes.

Un tema que s'aborda des de diferents perspectives és el de l'islam. En primer lloc, fins a quin punt la islamofòbia juga en els postfeixismes el paper que tenia l'antisemitisme dels feixismes clàssics i fins a quin punt l'ha substituït. Certament la islamofòbia ha conegut un gran auge als països occidentals arran de l'esclat del terrorisme islamista. Però, d'altra banda, fins a quin punt es pot parlar amb justícia d'islamofeixisme? Es pot considerar al Daesh com un moviment feixista?

Traverso marca una altra vegada les diferències amb el feixisme tradicional: mentre que el nazisme i del feixisme italià s'han considerat "religions polítiques", que tractaven de substituir les religions tradicionals per "creences paganes que disposaven dels seus propis sistemes de valors i dels seus propis símbols", el Daesh representa més aviat una religió polititzada, "una religió tradicional, interpretada de forma integrista, que es polititza i es radicalitza fins a l'extrem". De tota manera, el concepte que s'aplica amb més propietat a aquest fenomen és, d'acord amb l'autor, el de totalitarisme, perquè no està tan històricament constret i és de més ample espectre.

I ara, dues consideracions per acabar. Com he dit al començament, quan Traverso va escriure el llibre, Trump acabava de guanyar les eleccions americanes. Quan jo escric aquestes ratlles, les acaba de perdre, i algunes coses significatives han canviat, com ara, que aleshores Vox no havia pres tanta volada i el poc que s'ofereix al llibre de la visió del panorama polític a Espanya ha variat d'una manera digna de consideració. L'altra, que l'anàlisi dels moviments polítics està molt focalitzat en el cas francés. Pel que fa a la resta, un llibre ben útil per entendre la situació política del nostre temps.
 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací