Busqueu l'home dels nassos!

per Laura Talens

Cultura

Busqueu l'home dels nassos!
Busqueu l'home dels nassos!

L’home dels nassos, com és conegut arreu del nostre domini lingüístic, o l’home de les orelles, com en diuen a Cocentaina, és un personatge de l’imaginari popular. Només es fa visible un sol dia, el dia de Cap d’Any. Esmunyedís i atabalat, sempre amb presses i corregudes, es deixa ataüllar prop d’hostals, andanes de tren o parades d’autobusos, girant cantonades o creuant carrers. Alguns testimonis afirmen que duu barret, maleta i abric fins als genolls. D’altres, espardenyes, faixa morellana i un fardell. Ignorem què deu fer la resta de l’any, on viu, a què s’hi dedica, quin és el motiu de tan estranya conducta. Hem enviat la nostra reportera més intrèpida, Laura Talens, a buscar-lo, com fan milers de criatures arreu del País Valencià, Catalunya i les Illes. Hem preguntat a les persones més sabudes i reeixides en la matèria. Heus ací el resultat de la investigació.

Una de les persones que més saben de l’home dels nassos és Amparo Pons, Cap de Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. Amparo, com podem trobar l’home dels nassos?

No t’ho sabria dir. És un costum de Cap d’Any, enviar els xiquets a buscar-lo. Jo crec que és un recurs dels pares, per descansar un poc d’ells. Els menuts, després de vora una setmana sense escola, estan que se’n pugen per les parets. Per això, el millor és dir-los: “Xe, aneu a pegar una volta, a veure si trobeu l’home dels nassos”. A tu no t’ho deia ta mare de menuda? Si vols més detalls, pregunta a Miquel Puig. Enguany ha publicat un llibre molt bonic, l’Home dels Nassos, editat pel Museu d’Etnologia i il·lustrat per Patrícia Bolinches. Fem molta divulgació del nostre imaginari fantàstic, dins de la campanya Espanta la por. Miquel deu tindre informació privilegiada, segur.

Miquel Puig, què pots contar-nos de l’home dels nassos?

És una creença antiga i nostrada. Em ve al cap Tarragona, on fan unes festes que peguen un tro, multitudinàries i amb cercaviles. Diuen que l’home dels nassos és una reminiscència romana del déu Janus, el de les dos cares, una de vell i una altra de jove, que obria les portes de l’An Nou. Ara per ara, l’home dels nassos és conegut a les comarques del nord i no tant a mesura que vas baixant cap al sud. La creença s’ha anat afeblint. Però continua viva a Gandia i altres zones de la Safor, Xàtiva i la Costera i a la Vall d’Albaida, per exemple. Telefona a Almudena Francés. Ella el busca tots els anys a Ontinyent, i és capaç de trobar-lo amagat davall de les pedres.

Almudena, m’han dit que, a més de contacontes, tens excel·lents relacions amb l’home dels nassos al seu pas per Ontinyent. Això és cert?

Veritat de la bona. A Ontinyent s’ha mantingut viva la tradició d’enviar xiquets i xiquetes a buscar-lo. Des de fa uns anys, fem una festa de benvinguda, amb concerts, passacarrers i activitats. Enguany no és possible, pel cuquet. Però estic convençuda que l’home dels nassos vindrà igual. Fet i fet, les criatures ja saben que han d’eixir, mascareta cordada, a buscar-lo pels carrers. Jo la primera! Ara, si vols saber-ne més, jo que tu preguntaria als Guardians de la Llegenda.

Qui són eixos?

Són Víctor Labrado, Joan Borja i Francesc Gisbert. Seguit seguit, convoquen esmorzars de treball a la Venta Nadal, davant per davant del Castell de Penella, entre Alcoi, Cocentaina i Benilloba. O a la Casa Rural Valor de Penàguila. Amb la pandèmia no sé per on deuen parar.

Víctor Labrado, tu documentes el personatge al teu llibre Llegendes Valencianes (Bromera). Què ens en pots contar?

Et diré que temps era temps, devia ser molt més conegut al País Valencià. Ara com ara, ha quedat reduït a zones determinades. No obstant això, tots els que l’hem vist o l’han imaginat, hi coincideixen: és una criatura de presència discreta i enigmàtica, el seu nom, tan ben trobat, li ve de la rara propietat que el fa singular. Mostra tants nassos com dies de l’any. Cada dia que passa li cau un nas, així els va perdent d’un en un i, en acabar l’any, se li acaben els nassos. Després de Cap d’Any, li tornen a nàixer enmig de la cara, tots de colp. Cosa de veure, sembla una eixida d’esclata-sangs! Fa uns anys, l’amic Dani Miquel va editar el seu excel·lent llibre CD Musiqueries de Por (Andana), i vaig tindre la satisfacció de compondre la lletra de la cançó “Jo soc l’home dels nassos, i vaig per tot arreu, viatjant de poble en poble i mai ningú no em veu...”. Si en vols saber més, pregunta al Gisbert. Eixe sap on fan cau les raboses.

Francesc Gisbert, com autor de dos obres de referència per al coneixement de l’imaginari fantàstic, Màgia per a un poble. Guia de creences i criatures màgiques populars (Bullent), i el conte infantil La Maria no té por. Llibre dels espantacriatures (Andana)... Com és que a Cocentaina hi ha l’home de les orelles?

És una adaptació. A Cocentaina està molt viva la tradició. Hi organitzem una festa, amb un pregó, cercavila pels carrers fins a l’Hostalet i el Pla de la Font, dolçaines i una gimcana en què els menuts busquen l’home de les orelles i arrepleguen llepolies. I a diferència dels nassos, ací el trobem! Fet i fet, enguany l’acte serà més discret, però es presenta en societat un cabut de l’Home de les Orelles, acompanyat per la companyia Disparatario i els seus monstres, el Butoni, la Quarantamaula, la Bubota… Mireu el vídeo de fa uns anys en l’enllaç.

Per últim, no volem deixar de preguntar un altre estudiós de l’imaginari fantàstic, el professor Joan Borja. Tu què ens dius?

Els valencians posseïm un imaginari molt ric. Des de les rondalles de Valor, amb la Mare dels Peixos, el dimoni fumador, la por dels Llavadors, la capsa de les Caterinetes..., fins a les encantades i tota la saga dels espantacriatures. L’home dels nassos forma part del cicle de Nadal, com el Fumera o el Tió. És una tradició probablement pagana, ancestral i assimilada. Però ja n’hi ha prou de xarrar! No és temps de romanços ni barcelles. Sinó de rodar pels carrers i buscar l’home dels nassos o el de les orelles. Perquè com diu la cançó: “Tots a la plaça, hui per si passa, l’home dels nassos, que els té a cabassos”.

Laura Talens, membre de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací