Hi ha sistema mentre la gent aguante

per Gil-Manuel Hernàndez i Martí

Societat

Hi ha sistema mentre la gent aguante
Hi ha sistema mentre la gent aguante

El sistema que ens oprimix depén del fet que l'aguantem amb resignació, com si no hi haguera alternativa, quasi com un fet natural. Per això s'invertixen tants diners des dels poders que realment compten per a crear este sentiment, esta sensació d'impotència institucionalitzada que ens impulsa a aguantar un altre dia així, sabent que eixa lògica dominant no ens beneficia ni ens aporta dignitat, però que és l'única viable, i encara tenim sort perquè podria ser pitjor.

Aguantar implica renunciar als somnis possibles i impossibles, significa destruir els significats alternatius, caure en el buit de la rutina de la roda que gira i gira esclafant la dissidència, la resistència, les preguntes. Aguantar és cedir de nou, tirar la tovallola una altra vegada perquè la por a allò que es desconeix, encara que poguera ser alliberadora, és enorme, i qui sap què pot passar si posem en qüestió l'inqüestionable, si trenquem les barreres que ens impedixen progressar i pensar-nos en veu alta i col·lectivament.

Coneixem les contradiccions del sistema, intuïm la deshumanització que el motiva, coneixem les desgràcies alienes que deriven dels seus engranatges. El món global degradat se'ns revela pròxim, perquè els milers de pantalles que ens assetgen el transmeten, encara que a la seua manera i amb múltiples filtres desmobilitzadors i arguments innocus perquè deixem de parar atenció de seguida i passem a una altra cosa, a un altre estímul, a una altra vaga promesa de no se sap ben bé quina cosa. Els murs estan tan alts que els perdem de vista, i baixem de nou la mirada al sòl viscós del dia a dia per a continuar aguantant.

Tot té un límit, i els que gestionen el nostre aguant ho saben, i si bé admeten que no han de trepitjar massa l'accelerador, s'enfronten a un impuls molt poderós, a la imponent atracció d'una droga que no poden evitar: l'augment continuat dels beneficis. I és just això el que potser els pot perdre, perquè la seua addicció els fa exigir més aguant, més humiliació i més oblit. I de sobte els que s'enriqueixen amb el nostre aguant sistèmic es poden trobar amb els desordres que tant temen, amb rotondes que es convertixen en barricades que cremen, amb les places transformades en fòrums on es decidix, amb eixa gent alçada sense por, les paraules al vent agitant les ones de la indignació i la justícia. Els queda enviar a la policia, retorçar la llei i deslligar la repressió en nom de la democràcia, al mateix temps que promouen la falsa moderació amb renovats arguments de reforma i sana convivència, que l'ordre social és la base de la civilització, eixe àmbit respectable del debat assossegat, etcètera. Les seues accions i paraules efectistes funcionen, en realitat, com a fèrries cadenes, per tal que la gent comuna, atordida novament per les refinades armes del sistema, torne a abaixar el cap, siga "raonable" i opte per aguantar una mica més.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací