Elogi de la simplicitat

per Vicent Riera i Escrivà

Llengua

Elogi de la simplicitat
Elogi de la simplicitat

Afirma el Diccionari Normatiu Valencià (DNV):

                                                     farragós,-osa: adj. [col·loq] Pesat, enrevessat. No m’han acceptat el guió perquè el troben farragós.

Moltes vegades, al llarg de la nostra vida quotidiana, tenim la desgràcia de topar amb escrits literaris i administratius farragosos i de molt mal entendre (¡L’abús de les opcions «copia» i «enganxa» dels processadors de textos està causant molts estralls!). Al meu parer, el primer deure de l’escriptor i del funcionari competents ha de ser el de fer-se entendre de forma clara i directa i no suposar que el potencial lector/destinatari posseeix l’indemostrat do de la telepatia. Què hi farem, estic absolutament convençut que l’anacolut i la farragositat constitueixen una flagrant manca de respecte envers el lector. Fins i tot em fa l’efecte que molts escriptors i intel·lectuals (sobretot en el ram de la filosofia) segueixen al peu de la lletra aquella irònica sentència d’Eugeni d’Ors que deia:

Atés que no podem ser profunds, siguem, almenys, obscurs.

Pel que a mi respecta, he de confessar que sempre he estat un gran admirador de la prosa de Josep Pla. Aquest grandíssim escriptor, fill de l’Empordà, mirà sempre d’aconseguir allò que ell anomenava «banalitat», terme amb el qual designava l’estil literari sobri i entenedor en contraposició amb l’écriture d’artiste. Com deia Gabriel Ferrater, en definitiva, el que hi ha darrere de la «banalitat» de Pla és la noció de «la llengua tota coses». És allò que Stendhal, mestre de Pla, expressava quan deia que, si sentia que havia perdut la noció del seu estil literari i la volia recuperar, llegia unes quantes pàgines del Codi Civil de Napoleó. Aquest text legal està força ben escrit: a base de subjecte, verb i complement directe; i el subjecte designa una cosa, el verb una altra i el complement directe una altra. Observeu la claredat, la simplicitat, la bellesa formal i el rigor descriptiu d’aquestes frases extretes d’un capítol de la novel·la El carrer estret de Pla:

—He pres seient a la còmoda butaca del despatx. (Locució verbal+CCL)

—La sensació de fatiga és agradable. (Subj.+Vb.+Atrib.)

—He apagat el llum. (Vb.+CD)

—Les goteres del teulat cauen monòtonament sobre la voravia. (Subj.+Vb.+CCM+CCL)

—Circula poca gent. (Vb.+Subj.)

—No desitjo res. (CCN+Vb. CD)

Al meu parer, aquesta depuració estilística de Pla constitueix una magnífica guia per tal d’aprendre la noble art de la prosa, però, a fi d’aconseguir aquesta simplicitat i claredat estilística, cal tindre molt clares les nocions bàsiques de la sintaxi de la nostra llengua i aquesta és una cosa que no passa sempre. Ja deia, sarcàsticament, l’anteriorment citat Eugeni d’Ors que:

La humanitat es pot dividir en dos grups: els qui distingeixen un complement directe d’un complement indirecte i els qui no.

També he de remarcar que l’aversió i la indiferència que alguns col·legues meus, professors de Llengua, manifesten envers la sintaxi es troba ben lluny d’estar justificada, si tenim en compte que la paraula sintaxi prové del grec clàssic σύνταξις i que significava ‘ordenació’. De fet, la sintaxi és aquella part de la gramàtica que ens ensenya a ordenar bé les paraules per tal d’expressar els conceptes i, difícilment, hi pot haver pensaments i judicis entenedors on no hi ha un ordre previ que els estructure i que els vertebre: Ubi ordo non est, chaos regnat (On no hi ha ordre regna el caos). Estic totalment convençut que l’abandonament de l’anàlisi gramatical és una de les principals causes de l’ensorrament de la capacitat de comprensió i d’expressió dels nostres alumnes. En efecte, la sintaxi és, ja des dels darrers anys de l’escola primària, el fonament de l’aprenentatge del raonament i de la lògica, no pas d’una lògica feixuga i mecànica, sinó d’una lògica fina i subtil, inseparable de la comprensió del sentit de les frases i dels textos. Com deia el mestre Fuster:

La sintaxi és el pensament: com més pulcra siga la sintaxi, més net el pensament.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací