Fervor sense objectiu

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

Fervor sense objectiu
Fervor sense objectiu | Michael Kowalczyk Photography

D’entre les imatges que va deixar la festa rave a Llinars del Vallès, a Catalunya, em quede amb una imatge que em va cridar molt l’atenció. És una foto d’Anna Punsí que vaig veure a Twitter. Mostra un cartellet escrit a mà que estava en algun lloc del recinte habilitat per a la festa que té l’aspecte d’una mena de manifest que algún va penjar en algun moment d’eufòria. Porta per títol “Stay awake”, i entre altres coses es pot llegir: “En este momento la free party es un símbolo de libertad y vida. Un grito potente. Un respiro profundo”.

L’autor anglés Simon Reynolds, especialista en estudis culturals, amb la seua habitual precisió i lucidesa, parlant de la cultura de les raves la qualificava com a l’experiència postmoderna definitiva, un mecanisme dissenyat per produir fervor sense objectiu. És un moment d’alliberament personal, però ho és absolutament tancat sobre ell mateix. És una mena de complement del temps del treball: un excés no productiu, una mena de compensació simbòlica individual que s’esgota en ella mateixa. Cap revolució sembla aleshores que vaja a començar amb una rave, festa fins l’esgotament dels subjectes aïllats produits pel neoliberalisme.

El discurset d’aquesta rave tracta de donar sentit a eixe fervor sense objectiu, i ho fa en forma de rebel·lia front a un estat opressor, que efectivament existeix, però les restriccions en resposta a la pandèmia que estem vivint no semblen precisament el millor exemple. Ser rebel aleshores consisteix a eixir de festa massiva, a no portar mascareta, a incumplir les normes que no ja l’estat sinó la prudència, la solidaritat i la responsabilitat, aconsellen en aquesta greu situació de salut pública. La rebel·lia no és aleshores contra l’estat, per molt que el paperet diga el que diga, sinó contra la societat, contra la comunitat. La festa individual de qui se sent fort, més enllà de la malaltia, prima sobre la salut dels demés, sobre el risc de colapse del sistema sanitari. Aquest nietzscheanisme en versió grollera coincideix en el menyspreu de la salut col·lectiva amb les festes del Galileo Galilei. És darwinisme brutal, al cap i a la fi, que els fa coincidir amb Bolsonaro, Trump o Díaz Ayuso. Si ha de morir un 1% de la població, el que a l’estat espanyol vindrien a ser 470.000 persones, que muiren i quan abans, però que no s’interrompa el seu dret a muntar una festeta amb els col·legues i a posar-se fins a dalt de substàncies diverses. Que el ritme no pare.

No és casual tampoc que els manifestants aquells dels barris més pijos de Madrid (i de l’Albereda de València, amb Juan Roig com a artista convidat) també parlaren entre colp de cassola i colp de cassola de llibertat. La llibertat individual entesa com el dret de fer els poderosos -els que se senten forts- el que els done la gana, i caiga i caiga. Eixa és aleshores la llibertat del neoliberalisme.

Crec que és molt important que determinats sectors de l’esquerra eviten caure en aquestos paranys i en aquestos jocs de paraules. Jo ja he sentit plantejaments preocupants provenints de gent que m’ha sorprés. La comunitat és un valor de l’esquerra. També ho és la solidaritat. Pegar-se una festa en temps de pandèmia no afecta tant a l’estat com als nostres veïns i veïnes, a la nostra família. Ara cal resistir i ser responsables. Reivindicar el valor ètic d’aquest concepte, el de responsabilitat, que res té a veure amb l’actitud del Barri de Salamanca, del Galileo Galilei o dels ravers de Llinars. I quan passe tot açò, caldrà lluitar perquè aquesta pandèmia no haja suposat cap retrocés en els nostres drets. I continuar lluitant pels que encara estan pendents i ja ho estaven abans de la pandèmia en aquesta imperfecta democràcia de la cort del Preparat.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací