Les regles del joc. El xantatge com a forma política

per Bonaventura Casanova

Societat

Les regles del joc. El xantatge com a forma política
Les regles del joc. El xantatge com a forma política | PES Communications

Llegeixo a “la Razón” al Marhuenda plorar sang per la nova ofensa que els fa als espanyols Gibraltar, la veritat és que si és certa o no la notícia me’n te ben bé igual, el que m’interessa és com la construeix i com es resol, perquè és un exemple de com és la política. La cosa va més o menys així, el govern espanyol obri les fronteres i deixa el control del ports i l’aeroport a un servei de fronteres europeu, ací està la humiliació, sense negociar res, per tal de mantenir els llocs de treball al Camp de Gibraltar. En un perfecte exercici de xantatge polític, el govern de Gibraltar no negocia res, guanya tot i els espanyols cedeixen tot per uns llocs de treball. Aquesta forma d’actuar ha esdevingut la norma en la política, i finalment hom el que busca es tenir alguna cosa amb la qual poder fer xantatge a l’oponent. Mirem sinó, el PSOE acorda una fantasmagòrica mesa de negociació, que mai posa en marxa, però que constantment utilitza com a xantatge per a que els que hi creuen en eixa mentida, actuen segons vol el PSOE. Ho hem vist com han fet passar per l’adreçador a ERC en el tema de pressupostos, i ara llancen una xantatge a tota la població catalana dient que la mesa de negociació anirà segons com el PSC quede a les eleccions. Altra forma de xantatge permanent envers els “socis” progres és la por alimentada des de al propaganda a Vox, recordem que va ser la Susana Díaz a Andalusia la que va llançar a l’estrellat Vox, quan ningú sabia ben bé què era això. Ara amb Vox, instal·lat a un còmode 16% de vot, la dreta trencada i Ciutadans en desbandada, el xantatge permanent ofega les aspiracions socials i nacionals. Al País Valencià aquest xantatge es tradueix en recolzar Sánchez a canvi de mantenir la espoliació del territori per por a Vox, i ens ho venen com que treballen per un finançament just, dic jo que serà just per a les seves butxaques, però per als valencians i valencianes aquesta política suïcida de renuncia al fet diferencial valencià i a construir un espai valencià de reivindicació, porta el nostre poble a la seva aniquilació, i és Compromís el responsable primer i únic, car està en l’ADN del PSOE i Podemos, partits nítidament espanyols, enfortir la seva nació.

Però el xantatge s’exerceix sempre que es pot, ho veiem en els polítics bascs, on durant anys han fet servir el terrorisme com a eina de negociació política, i ara sabent com saben que més del 60% de la població basca votaria a favor de la independència, fan servir aquesta basa per a espoliar l’estat, res a dir. Al remat tot és un joc d’interessos econòmics on els partits reten obediència als seus amos, i es comporten com maquinàries d’obtenir informació per tal de fer xantatge als oponents per tal d’obtenir els guanys econòmics que els amos els reclamen. Quan hom està al poder, tot és més fàcil, perquè llavors no cal tenir informació, sols cal crear expectatives amb les que fer el xantatge pertinent. És el que fa el PNB amb la expectativa de la independència basca, el que fa el PSOE amb la expectativa de la mesa de negociació (arma contra els catalans) o el govern de la ultradreta (arma contra les esquerres en general).

Finalment des del poder es creen expectatives per a fer el xantatge, des de l’oposició es generen informacions, falses o no amb les què extorsionar el poder. I així anem fent, sense resoldre els problemes reals de la gent, i en el nostre cas, a més a més, dissolvent-nos en el marasme espanyol, i sense cap reacció del valencianisme oficial.

I si el xantatge és la regla d’or de la política, la ignorància és el pegament que el fa possible. A còpia d’exemple, ara estem immersos en un tema dolorós com és el futur dels presos polítics del procés. Hi havien 3 possibilitats: reformar la llei, l’amnistia, o l’indult. La única civilitzada i democràtica seria l’amnistia, les altres dos són directament mentida, però juguen amb la ignorància, en aquest cas dels polítics d’ERC, però com que segur que els dirigents d’ERC no ho són d’ignorants, són aquests els que s’aprofiten de la ignorància dels seus votats; els indults poden ser anul·lats pel tribunal suprem, ergo el que diga el govern espanyol és paper mullat, i que ERC seguisca eixe joc és una pantomima que amaga altres interessos; i el canvi de la llei és de totes totes la pitjor de les solucions, penseu què hi faria la dreta espanyola amb una llei així, de fet seria obrir la porta a estar sota un permanent estat de setge per part del feixisme espanyol, i sense possibilitat de resposta.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací