La Universitat de València desenvolupa un sistema per a la detecció directa de SARS-CoV-2 en aire

Societat

La Universitat de València desenvolupa un sistema per a la detecció directa de SARS-CoV-2 en aire
La Universitat de València desenvolupa un sistema per a la detecció directa de SARS-CoV-2 en aire

Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb especialistes de la Universitat de València, han ideat un nou sistema, basat en un biosensor màssic d’alta sensibilitat, que monitora en continu senyals per a la detecció directa de SARS-CoV-2 en aerosols atmosfèrics. El dispositiu, en fase de prototip, permet avaluar la qualitat de l’aire i la detecció primerenca de virus en espais interiors com per exemple habitatges, aules, restaurants, cinemes o mitjans de transport.

“Aquesta via de propagació està cobrant major pes i per això les estratègies de control preventiu han de tindre en compte la transmissió del virus per aerosol per a la mitigació eficaç del SARS-CoV-2. "El sistema que hem desenvolupat és un biosensor màssic que utilitza anticossos específics capaços de detectar el virus SARS-CoV-2 en aire", destaca Ángel Maquieira, catedràtic del Departament de Química i director de l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) en la UPV.

Els estudis preliminars s’han realitzat utilitzant partícules similars a virus (VLP) no infectives desenvolupades per Luis Martínez Gil, María Jesús García Murria i Ismael Mingarro, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Institut BIOTECMED) de la Universitat de València.

Segons expliquen els investigadors de la Universitat de València, les VLPs (‘virus-like particles’) són partícules membranoses virals que mimetitzen el virus però que no contenen el seu genoma, de manera que no són infectives. En el cas concret del SARS-CoV-2 les VLPs obtingudes en la Universitat inclouen les quatre proteïnes estructurals del virus, la proteïna de l’espícula (S), la proteïna de l’envolta (E), la proteïna majoritària de la membrana (M), i la proteïna de la nucleocàpside (N), de manera que contenen tots els elements de l’estructura del virus que permeten el seu reconeixement per anticossos així com per altres mecanismes de resposta immunològica.

“El biosensor s’ha avaluat a escala de laboratori; detecta VLPs en aire en un ambient simulat carregat de virus, proporcionant un senyal que es relaciona amb la càrrega vírica present en l'ambient. D’aquesta manera, en detectar càrrega viral a nivells que pot ser perjudicials per a la salut emetria un senyal d’alarma. Es tracta, per tant, d’un biosensor capaç de detectar SARS-CoV-2 en llindars de concentració crítica”, explica Augusto Juste, investigador predoctoral en l'Institut IDM a la Universitat Politècnica de València.

Per a Sergi Morais, investigador també de l’IDM de la UPV és un desenvolupament “molt prometedor atés que pot servir com a sistema d'alarma i control per a previndre de la infecció de la Covid-19, sense necessitat de realitzar PCRs, analitzant la qualitat de l'aire en espais concorreguts o perillosos. Això permetrà la presa de mesures sanitàries de prevenció i d'alerta de la transmissió de la Covid-19”.

Avaluació a l'Hospital General Universitari de Castelló

La metodologia i prototip desenvolupat per l'equip de l’IDM es troba actualment en la fase d'avaluació a nivell hospitalari, en un estudi que s'està duent a terme en col·laboració amb el servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial de l'Hospital General Universitari de Castelló, dirigit per Mario Carballido Fernández.

“Els resultats de l'estudi permetran formular propostes de gestió per a reduir les possibilitats de contagi en espais interiors sanitaris. A més, haurà d'ajudar a establir nous elements de gestió en la seguretat dels centres d'atenció secundària que ajuden a protegir la salut dels pacients i el personal sanitari i, així, disminuïsquen els riscos de transmissió en la població general. Amb l'arribada de l'hivern i el tancament de terrasses, es fa necessari garantir que els espais tancats siguen llocs segurs” afirma Carballido.

El biosensor de l’IDM-UPV efectua mesures directes i destaca a més per la seua facilitat d'ús, baix cost i versatilitat. “Actualment, no hi ha comercialitzada una tecnologia competitiva com la que hem desenvolupat a nivell de prototip i podria convertir-se en un virusòmetre en un futur pròxim”, conclou el professor David Giménez-Romero, de la Universitat de València.

El desenvolupament d’aquest prototip ha sigut finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana, en el marc de la crida que el mes de març passat va llançar als agents del Sistema d’Innovació de la Comunitat Valenciana per a desenvolupar solucions innovadores en la lluita contra el coronavirus.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací