Amic i Amat en llengua de Mordor

per Llorenç Garcia

Cultura

Plovia i, com sempre que tenia un dubte important, Amat havia quedat amb Amic. No volia prendre cap decisió no consultada. Potser, el fet de recórrer sempre per a demanar-li consell no estava bé, però Amic despertava en ell una llum interior que no podia activar de cap altra manera. Era la seua estela, sobretot en temps de tenebres.

Amic arribà puntual a la cita. Amat havia preparat café i unes pastes. L’aroma embriagava tota la casa.

—Quina oloreta més bona! —advertí Amic mentre Amat obria la porta.

—Café ben carregat. Com a tu t’agrada, però passa, per favor.

L’estudi d’Amat era molt confortable, tenia un sofà, un escriptori, dues butaques, deu prestatges plens a vessar de llibres i una tauleta de fusta sobre la qual els esperaven dos tasses amb café i unes pastes.

—Bé! Què és allò que et preocupa tant? —preguntà Amic directament.

—Veig que no te’n perds cap detall.

—Home! Teníem aquesta cita prevista per a després de festes. Si l’has avançada, deu ser per un bon motiu.

—Efectivament! No m’he pogut esperar.

—Doncs, vinga! No ho deixem refredar —assentí Amat amb semblant de preocupació.

—Com bé saps, enguany no estic fent classe. Treballe a Conselleria.

—Sí, ja em vas comentar com et va costar adaptar-te al nou ritme de treball.

—De fet, aquesta dificultat encara no ha desaparegut.

—Com? Encara estàs així?

—Sí! El problema és que m’han assignat un camp de treball tan ampli que no sé ben bé què fer.

—No sol ser habitual això. Deu ser perquè no saben què manar-te.

—En tot cas, la meua tasca és verificar el bon criteri de les subvencions assignades per l’ús del valencià i realment no sé per on començar.

—Vaja! Doncs, t’han fet un regal que flipes. Ja m’agradaria a mi! —reconegué Amic amb una mica d’enveja.

—Sí? I tu què en faries d’aquesta tasca?

—Doncs, jo començaria pels mitjans de comunicació: pels periòdics, per a ser més exactes.

—Periòdics?

—Sí, hi ha alguns periòdics que reben subvencions per mantenir una doble línia de publicació: en castellà i en valencià.

—Ja! Els articles que jo recorde haver llegir d’un d’aquests periòdics estaven molt ben escrits.

—Eren articles o notícies?

—Articles. Tinc un parell d’amics que hi tenen una columna.

—Els articles d’opinió són un altre cantar. Molts de columnistes tenen una relació directa amb la didàctica de la llengua. Em referia a les notícies que redacten els periodistes, suposadament en valencià, i ací és on arriba el problema.

—Quin problema?

—Doncs que les escriuen en castellà, després les passen pel Salt i les publiquen directament sense mirar si el programeta ha fet bé el treball.

—No fotes!

—Com et pots imaginar n’hi ha de tot. Per exemple, confusió entre el pronom de CI «li» i el reflexiu «es», segones amb primeres accepcions de paraula i noms propis traduïts indegudament. Aquests representen el cas més greu, perquè el particular, objecte de la notícia, es podria considerar aludit i portar el periòdic davant la Justícia. I saps? Potser seria un bon revulsiu perquè es posen les piles.

—Te’n recordes de cap exemple?

—I tant. Per exemple: (Màxim ) «M. Huerta» hi esdevé «M. Horta», el «Triángulo Umbral» del Port de Sagunt és el «Triangle Llindar», la marca de vehicles «Mercedes» assoleix un grau més familiar amb «Mercés», el «Time» de Freddie Mercury acaba sent «Estafe», el cantat «Camaron de la Isla» fou «Gambeta de l’illa», «Coca-Cola» s’endarrereix i pren el nom de «Coca-Cua», etc. N’hi ha més, però aquests sempre els comente a classe perquè els meus alumnes aprenguen que els millors traductors són ells, això sí, ajudats d’un bon diccionari.

—Aleshores, què m’aconselles?

—Coneixes la plana de FB «Aixeque-EMV»?

—Que bo! No, però ja m’imagine de quin periòdic estem parlant.

—Totes aquestes pífies, les hi trobaràs ben documentades. Hi podries fer una ullada, compilar les més cridaneres i escriure una carta a la direcció del periòdic. Perquè... fins a quin punt una notícia amb errades d’ortografia derivada d’haver-la passat pel Salt, es pot considerar una publicació en valencià?

—Això és de veres. Quan detecte que els meus alumnes han fet el treball en castellà i després l’han passat pel Salt, els suspenc la prova.

—Aleshores, de què serveix ser tan estrictes amb els nostres alumnes, si després quan treballen en un periòdic de veritat els ho permeten tot.

—Més enllà dels criteris tècnics, hi ha molts altres periòdics que tenen doble línia de publicació, per exemple «El Periòdic de Catalunya», «La Vanguardia», «El Mundo», etc i no fan aquestes pífies.

—A més a més, no les fa un periòdic qualsevol; sinó tot un referent de l’esquerra valenciana.

—Alguna estratègia hauré d’inventar per tal de dir-los que si escriuen en llengua de Mordor restaran exclosos de qualsevol subvenció.

Dies més tard, Amat tornà la visita a Amic i arribà a sa casa amb un rostre indesxifrable. Amic no va poder reprimir el desfici que aquella estranya faç li provocava:

—Amat, què tens? Passa, passa. No et quedes ací.

La casa d’Amic era més humil que la casa d’Amat, però més plena de llum, de plantes i de vida. Amat no tenia esma ni per a badar boca, la seua cara hieràtica era l’única resposta que trobà mentre li estenia un paper amb pols tremolosa. Amic podia intuir que es tractava de la contestació del periòdic.

—Intuïsc que l’haurem de llegir asseguts.

—Sí, no saps quanta raó tens! Ni t’ho imagines! Escolta, que no té desperdici:

 

Estimat seguidor,

Apreciem enormement que ens haja comunicat la seua preocupació pel ús del idiome propi de la Comunidat Valensiana i el seu interés per la frecuència en les faltes de ortografia que vosté tan sabiament ens ha fet saber. Entendem que la utilizasió del corrector automátic ha sigut un error cometit a totes luses pel nostre equipe redactor amb el que pensaven que se agilitzaria el trabaj. A la vista dels resultats insatisfactoris, tal com ja ens han fet notar molts dels llectors, cambiarem el protocòleg amb que traducim les notícies i artícules en valensià.

Per tot lo dit anteriorment, a partir de ahara, deijarem de fer serbir el traductor automàtic Salte, i pasarem a redactar tot el contenit en valensià de manera manual. No hia dubte que amb el nostre conociment sobre la llengua podrem satisfer les necesidats que reclama el nostre querit públique valensianeparlant.

I què millor manera de demostrar-ho que amb esta carta amb la que empecem aplicant amb tot rigor este nove sisteme amb que subssanarem la anterior etapa en que abundaben els errors tan a menut.

Així puix, deijem pasar el despropòsite de la anterior etapa i bojquem el caloret de esta nova época sense errors.

Un abrace de foc i de flama,

El equipe del Alce-EMV.

—No sé què és pitjor: que empren el seu valencià o que escriguen en llengua de Mordor, com dius tu. En tot cas, hauries de fer arribar aquesta resposta al Conseller perquè veja com està el marro. I que no se t’oblide explicar-li que podria reclamar les subvencions dels darrers cinc anys.

—Tu creus?

—I tant! Per «error sistemàtic en l’execució del treball». A més a més, després d’aquesta resposta hi ha un altre element a tenir en compte: «la mala fe». I aquest argument és definitiu.

—Moltes gràcies, Amic. Sense la teua ajuda no hauria sabut què fer.

 

Antoni Rovira i Llorenç Garcia

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací