Sobre la presencialitat dels exàmens a la Universitat

per VA COM VA. Jesús Peris

Societat

Exàmens a la Universitat Politècnica  de València
Exàmens a la Universitat Politècnica de València | Foto: @Sergio_Cuevas97

Del tema aquest de la presencialitat dels exàmens a la Universitat el que més m’ha sobtat ha estat la insistència en que han de ser presencials. Entenc que hi haja professors i professores que consideren que les seues assignatures s’han d’examinar de manera presencial si les autoritats sanitàries no dictaminen que és impossible. Però el que no entenc és que es dificulte que altres professors que podrien fer els seus exàmens online ho facen.

En una altra columna vaig dir que res pot substituir una classe presencial i la construcció de comunitat que fa possible. Però crec que als exàmens les coses són una mica diferents i amb notables variacions segons les disciplines i les assignatures. A les facultats humanístiques, com ara la meua, filologia, són habituals els exàmens amb material. Per exemple, l’examen proposa un tema, o dos, o un text per a analitzar, i l’estudiant ha d’elaborar un text acadèmic en temps limitat utilitzant tots els recursos que considere i incloent de manera adequada les citacions. No tot és memoritzar, evidentment, ni tan sols el més important. Eixos exàmens, i parle des de l’experiència del segon quadrimestre del curs passat, poden fer-se exactament igual online amb resultats equiparables a la presencialitat.

Crec que la comunitat universitària podem felicitar-nos de com hem gestionat el primer quadrimestre. La docència híbrida s’ha demostrat com una manera adequada de previndre els brots i de fer possible l’existència de la màxima vida universitària presencial que és possible en aquestes circumstàncies. Però realment hi havia la necessitat de generalitzar de manera pràcticament obligatòria la presencialitat als exàmens, especialment tenint en compte la tendència a l’alça dels contagis en les darreres setmanes?

Si els professors i professores que podien i volien fer els seus exàmens online hagueren trobat en les autoritats acadèmiques facilitats per fer-ho crec que tot hagueren sigut avantatges, per a ells i elles i per a tots i totes: s’haguera reduit la presència d’estudiants als campus i els exàmens que s’hagueren fet presencials hagueren tingut més espai i més facilitat per mantindre i distanciar els grups bambolla.

Perquè, aleshores, un professor o professora no ha pogut decidir consensuant-ho amb els seus estudiants canviar la modalitat d’un examen? On està el problema i a qui perjudica? Crec que estem patint les conseqüències de la hipertròfia burocràtica de la universitat que fa que moure un full de paper d’un despatx a altre comence a ser extremadament complicat o siga penalitzat en els esotèrics indicadors de qualitat sotmesos a diverses auditories per organismes de notable immanència. I això al cap i a la fi acaba per afectar aspectes de la docència i de la capacitat de maniobra dels professors i professores i dels grups que crec que tenen a veure directament amb la llibertat de càtedra.

Espere i desitge que aquestos temps d’emergència i incerteses que estem vivint no servisquen per reforçar els mecanismes centralitzadors i de control per estrènyer encara més la autonomia dels professors i professores i de les seues classes. La certa tossuderia en la presencialitat generalitzada dels exàmens i la manera com s’ha implementat no semblen bons símptomes. Caldrà estar vigilants per a quan tot açò passe.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací