El dia que a València es van acumular 25 centímetres de neu: la gran nevada del 1885

per NLV

Efemèrides

Antonio  Garcia, València nevada, 1885
Antonio Garcia, València nevada, 1885

El 15 de gener del 1885, va nevar en bona part dels País Valencià. A Castelló de la Plana, ja havia començat el dia anterior. A València, s’hi van acumular 12 centímetres de neu i s’hi va registrar una temperatura mínima de -7ºC. El dia 17, va tornar a nevar i, a la capital, l’espessor hi va arribar a 25 centímetres. A causa de la intensitat del temporal de fred, un dels més intensos del l’últim quart del segle XIX junt amb el de l’hivern del 1890-1891, la neu es va conservar durant set dies.

En aquesta foto de la nevada a València, hi destaca la plaça de bous i els trens que circulen pel costat, just on actualment està l’Estació del Nord. En aquell moment, l’estació, construïda pels enginyers James Beatty i Domingo Cardenal el 1851, s’ubicava a la plaça de Sant Francesc, l’actual plaça de l’Ajuntament, i ocupava els terrenys de l’illa entre el carrer de Ribera i l’avinguda del Marquès de Sotelo. La instantània es va prendre des de l’Instituto Provincial de Enseñanza Media, l’IES Lluís Vives.

L’autor, Antonio Garcia Peris (València, 1841-1918), era un dels fotògrafs més coneguts de València. Es va formar a l’Escola de Belles Arts i, quan va acabar els estudis, va treballar com a pintor d’escenografies del Teatre Principal. El 1862, va obrir, junt amb Cebrián, la seua primera galeria fotogràfica i, el 1869, va refundar el seu estudi, ara en solitari, a l’esmentada plaça de Sant Francesc. El treball de la dècada del 1870 li va reportar un important prestigi professional, bona posició social i una notable fortuna, cosa que li va permetre comprar l'edifici, decorat amb pintures del seu amic Antonio Cortina Farinós i obrir un nou i luxós gabinet el 1878. La seua activitat no es va limitar als retrats, dels quals se'n conserven nombrosos exemples d’excel·lent qualitat. A partir dels anys 80, va fotografiar fàbriques i maquinària i va dur a terme reportatges dels esdeveniments comercials més importants de la ciutat: va fer dos àlbums complets, un per a una exposició de motors de reg (1880) i un altre sobre l’Exposició Regional del 1883. Va obtindre nombroses medalles en reconeixement a la seu obra i, el 1903, va ser nomenat president de la Unió Fotogràfica Valenciana.

Joaquín Sorolla, als 20 anys, va començar a col·laborar al seu estudi com a retocador i il·luminador de retrats. Posteriorment es va casar amb la seua tercera filla, Clotilde Garcia del Castillo. El pintor va retratar el seu sogre en diverses ocasions.

 

Fonts: F. Ginés Llorens, Olas de frío y temporales de nieve en Castellón, UJI, 2013   /   José Huguet, Historia de la fotografia valenciana, 1990   /   Viquipèdia

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

                                   Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

                                                                        Agermana't ací