Tal dia com hui del 1250 va nàixer Roger de Llúria

per NLV

Efemèrides

Estàtua de Roger de Llúria a Barcelona
Estàtua de Roger de Llúria a Barcelona

El 17 de gener del 1250 va nàixer Roger de Llúria o Lloria a Scalea (Calàbria, Regne de Sicília), fill del cavaller Roger de Lauria i de Bella d’Amichi, dida i dama de Constança de Sicília. Es va traslladar a la cort de Jaume I a Montpeller quan la seua mare va acompanyar la princesa perquè es casara amb l’infant Pere. 

Va anar a Toledo i a Madrid (1269) amb l’infant. Jaume I va donar a ell i a la seua mare la vall de Seta, prop de Cocentaina (1270), amb la condició de residir al Regne de València. L’infant va procurar el seu casament amb Margarida Lancia i el va fer cavaller (1273). A més, el va nomenar alcaid de Cocentaina i li va encarregar el repoblament del lloc (1276).

Pere II, ja rei, el va facultar per a nomenar oficials a Cocentaina i a Alcoi i el va fer substitut del procurador general de València (1278). Va acompanyar el rei a la campanya del nord d’Àfrica (1282) i més tard a Sicília. També va ser un dels quaranta cavallers que signaren el pacte de desafiament entre el rei i Carles I de Nàpols. Nomenat almirall de la Armada Reial (1283), va romandre a Sicília amb la reina Constança i els seus fills. El mateix any va obtindre la victòria contra els angevins a Malta, illa que els catalans van ocupar i va guanyar igualment els vaixells angevins al golf de Nàpols, on va fer presoner el príncep de Salern, enviat després a Catalunya, i va aconseguir l’alliberament de Beatriu, germana de la reina Constança, presonera dels napolitans (1284). 

Va continuar col·laborant en les campanyes de l’infant Jaume al Mezzogiorno d’Itàlia, i va participar en una expedició a l’illa de Gerba, antiga possessió siciliana ocupada pels tunisencs. Anys després (1289), el rei Alfons II el va investir com a senyor. Entaulada la lluita contra els francesos a Catalunya, Pere II el va cridar i ell, amb el seu estol, va protagonitzar una altra ressonant victòria a les illes Formigues, seguida de l’ocupació de Roses i Cadaqués. Per terra va atacar els francesos en la retirada fins al coll de Panissars (1285).

Enviat a Mallorca en ajut de l’infant Alfons, successivament, en esdevenir rei, aquest li va encarregar de portar a Sicília la notícia de la mort del rei Pere. Va assistir a la coronació de Jaume com a rei de Sicília (1286) i en va rebre la promesa de defensar el regne del seu germà Alfons contra qualsevol enemic. De tornada, va dur a terme una incursió a Provença, i tot seguit va emprendre una sèrie d’accions a les mars de Sicília que portaren a la presa d’Agosta (1287). Mostrant una gran estratègia, va obtindre una nova victòria naval a Nàpols, la qual va donar lloc a una treva amb els francesos, cosa que va inquietar els sicilians fins que van signar una altra treva a Gaeta (1289). Va fer noves incursions pel nord d’Àfrica i va tornar a Catalunya, on aviat va morir el rei Alfons (1291). El mateix any, l’almirall, que havia anat a Sicília per tal d’acompanyar Jaume II a coronar-se rei, es va casar, en segones noces, amb Saurina d’Entença i va rebre en feu la vila de Cocentaina i en franc alou la d’Alcoi.

Va intervindre, amb Frederic, en les negociacions que portaren a la pau d’Anagni (1295), però no va compartir la idea de Bonifaci VIII i de Jaume II que acordaven la cessió de Sicília a la Santa Seu, i va restar fidel a Frederic, proclamat rei pels sicilians (1296). Per ell va efectuar noves campanyes a Calàbria, però després aparegueren discrepàncies entre ells. Arrestat, va aconseguir fugir i va retrobar Jaume II a Roma, on fou fet vicealmirall de l’Església (1297). Va acompanyar el rei a Múrcia. El seu nebot Joan de Lloria fou pres pels sicilians i executat a Messina. L’almirall, com a revenja, va organitzar una nova lluita i els va véncer al cap d’Orlando (1299) i a Ponça, on va fer presoner l’almirall de Sicília Corrado Doria (1301). 

Signada la pau de Caltabellotta (1302) que li va permetre recuperar les possessions de Sicília que tenia confiscades, es va retirar al Regne de València. El rei li havia donat en alou els llocs de Calp i Altea (1297), i adquirí les possessions que havien estat de l’infant Pere, germà del rei. Va provar d’organitzar una croada a Terra Santa que no tingué efecte (1303); els seus soldats passaren a la Companyia Catalana d’Orient. Els sarraïns van assetjar Cocentaina i la van incendiar (1303). 

Va ser soterrat als peus del sepulcre de Pere II al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. Hi ha referències directes en què consta la voluntat expressa de l’almirall de ser enterrat al costat del monarca. En el codicil atorgat per Roger de Llúria el 10 de setembre del 1291, l’almirall disposava el fet de ser sepultat en el sòl de Santes Creus, al costat del rei, perquè la llosa de la seva tomba poguera ser trepitjada pels que hi transitaren.

Aquesta és una de les finalitats simbòliques principals d’aquests enterrament sota terra i és una fórmula clara d’humilitat: «Et quod corpus nostrum sepelliatur in solo dicte ecclesie ad pedes sepulcri illustrissimi domini regis Petri claree memoriee, ubi sepultus est quod plane, sicut per solum aliud ecclesiee super lapidem sepulturee suprapositum possint euntes lap(id?) em ipsum pedibus calcare; et quod in lapide ipso fiat suprascriptio literarum ad nostrum beneplacitum […]»

Tot i que aparentment l’almirall ja havia expressat abans el seu desig de ser sebollit al costat de Pere el Gran, la promulgació d’aquest codicil s’ha de contextualitzar amb el fet que aquell mateix dia l’almirall Roger es trobava a Lleida, on hi era també Jaume II, i on rebria del rei un seguit de poblacions valencianes adjacents a Cocentaina, i al dia següent la vila d’Alcoi. Com que tots dos havien visitat recentment la tomba del rei Pere, Roger de Llúria devia conèixer de primera mà la intenció del nou sobirà d’erigir un ric monument funerari a la memòria del seu pare.

 

Fonts:  La Gran Enciclopèdia  / Enciclopèdia Catalana /  El panteó reial de Santes Creus www.santescreus.mhc.cat

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací