Tal dia com hui del 1880 va aparèixer «El Húsar», periòdic satíric, polític i literari

per NLV

Efemèrides

Portada d'«El Húsar»
Portada d'«El Húsar»

El 18 de gener del 1880, es publicava a València el primer número d’El Húsar, un periòdic satíric, polític i literari. En la portada, sota la capçalera, hi deia: «No se admiten sablazos pero en cambio se dan y siempre es un consuelo». En un format de doble foli i quatre planes, utilitzava profusament el recurs del gravat per a potenciar la seua finalitat satírica. En la primera plana, també hi apareixia la llegenda: «Este Húsar dará cuatro descargas al mes, viendo la luz los domingos ó cuando lo tengan a bien los redactores…» Eixia de la impremta Doménech i hi col·laboraven alguns redactors de Las Províncias. 

El director era Jacobo Sales (València, 1849 - Madrid, 1905), periodista, advocat i polític. Va militar en el Partit Constitucionalista durant el Sexenni Democràtic i va col·laborar en diferents periòdics des dels quals va defensar el retorn d’Alfons XIII. Després de la restauració borbònica, es va posar de part de Sagasta, del Partit Liberal, i es va presentar a les eleccions del 1876 pel districte de Nules (la Plana Baixa), però no va ser escollit. En les eleccions del 1881, va ser elegit diputat pel districte de Torrent (l’Horta). Va ser nomenat governador civil d’Oviedo i de Huelva. El 1903, va tornar a ser elegit diputat per Torrent.

A més, va dirigir el Diario de Valencia i va ser president de la secció de ciències socials de l’Ateneu Mercantil de València i de la secció de literatura de Lo Rat Penat. Va escriure obres de teatre costumista en valencià, algunes de les quals amb Joaquim Balader, un destacat representant del sainet de l’època, que es van publicar a la revista El Cuento del Dumenche

El primer conflicte d’El Húsar amb el fiscal va esdevindre l’abril del 1880, per no haver remés a la censura prèvia l’exemplar del diumenge 4 d’abril. L’edició va ser requisada, els venedors ambulants detinguts i la impremta editora multada amb 2.000 reals. Finalment, l’11 de juliol del 1880, després de la imposició d’una denúncia al número anterior, que es convertia en una suspensió de quaranta números, s’acomiadava dels seus lectors mitjançant una esquela que ocupava tota la primera plana i que, mig en broma mig seriosament, hi deia: 

«Don HÚSAR LIBERAL Y CASCANTE, caballero de la divertida orden de revienta-conservadores, sombra del chato y pesadilla del senador en lata, marquès de Casca-Pepe y Carga-Emilio, arremetedor del cuatro de copas, calentura perpètua de los irregulares, etc. etc., HA ESPICHAO (por poco tiempo… hasta lo que todos sabemos) […] la traslación del féretro tendrá lugar desde la fiscalía de la imprenta, donde lo escabecharon, hasta el gobierno donde irá a parar con el tiempo… El duelo se despide a garrotazos en las primeras elecciones. Se suplican gorras peludas.»

 

Fonts:  Antonio Laguna, Història de la comunicació: València, 1790-1898, 2001  /  Teodoro Llorente Falcó, «Periódicos satíricos», Las Províncias, 2017  /  Viquipèdia

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací