PP i Cs inicien el procediment per castellanitzar el nom de Calp

per NLV

Territori

Calp
Calp | Wikipedia

El passat dia 12, el plenari de l’Ajuntament de Calp, a la Marina Alta, governat pel PP i Ciudadanos, aprovava sol·licitar l’inici del procediment per recuperar la denominació bilingüe de Calp. Una denominació en valencià i castellà que va estar vigent des del 23 de juliol del 1991 fins al 28 d’agost del 2009, quan es va aprovar la denominació exclusiva de Calp, atenent la sol·licitud de l’Ajuntament de la vila i el dictamen favorable de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L’acord de govern de PP i Cs incloïa recuperar la doble denominació, tot i que no hi ha cap informe tècnic que ho avale. De fet, com ha explicat a NLV Ximo Perles, regidor de Compromís, «no se sol·licita el canvi, sinó que s’inicia el tràmit de l’expedient de canvi de la denominació a fi de traslladar-lo a la Conselleria de Cultura». Tanmateix, «Compromís demanarà l’arxivament de l’expedient abans que s’envie a la Conselleria per falta de rigor». 

A més, Perles ha assenyalat que la proposta del govern municipal s’ha presentat justament després que Compromís donara a conèixer un informe dels serveis jurídics de l’ajuntament en què es reconeix el dret que la documentació oficial estiga disponible també en valencià en compliment de la Llei d’Ús i Ensenyament. Un dret menystingut fins ara pel consistori, que ha eludit aquesta obligació, a pesar de les reiterades peticions. «Una victòria que demostra que la llei no es complia i que s’han estat vulnerant els drets dels valencianoparlants de manera sistemàtica fins aquest moment», ha afirmat el regidor.

La iniciativa, presentada per Cs, es basa en un article d’opinió d’Andrés Ortolá. Malgrat això, el mateix autor, assabentat de la intenció del partit taronja, el 7 de gener va presentar una instància a l’ajuntament en què diu que «estic completament en desacord que se'm cite en el ple i que facen servir el meu article com un dels principals arguments per a la finalitat que persegueix el grup Ciudadanos». I conclou: «No soc historiador ni filòleg ni tan sols universitari. Em considere un investigador aficionat, res més».

El dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

El 2009, l’AVL elaborava el seu dictamen a partir dels informes de Francesc-Joan Monjo, doctor en Història, i Joan Ivars, doctor en Filologia.

En declaracions a aquest mitjà, un dels autors, Francesc-Joan Monjo, que ha estat director de l’Institut d’Estudis Calpins i ha publicat Calp dins la història del poble valencià, ha assenyalat que Ciudadanos no ha demanat el seu parer per dur endavant la seua proposta, sinó que s’ha basat en unes hipòtesis obsoletes, atès que es tracta d’una «qüestió més política que científica».

Per la seua banda, Joan Ivars, ahir mateix publicava en diversos mitjans un article titulat El topònim és ‘Calp’, i res més, en què recordava l’aprovació per part de l’AVL de l’informe en què s’assegurava científicament que l’única forma genuïna per al nom del poble del penyal d’Ifac era, i és, «Calp». Ivars hi afirma: «El dictamen de l’AVL era definitiu; no hi havia cap altra forma que poguera alternar amb la tradicional o substituir la forma pròpia del poble de la Marina, és a dir, Calp. La variant “Calpe” és una deformació de la mateixa Calp, via castellanització, per tant impròpia i espúria. I fins a hui no hi ha hagut cap altre dictamen tan contundent».

Si la moció s’aprova en el pròxim plenari, la Conselleria de Cultura haurà de demanar un informe a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ja es va pronunciar respecte al nom d’aquesta vila de la Marina.

Des del 2 de juny del 2017, quan es va fer públic el decret de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals, la Generalitat té competència exclusiva en la matèria de règim local i topònims. Segons la normativa: «En el marc del procediment de canvi de la denominació del municipi, es conjuguen i han de conciliar-se interessos de diversa índole, perquè el concepte d’autonomia local en el seu aspecte organitzatiu es vincula amb la política lingüística d’exclusiva competència de la Generalitat, per la qual cosa, per a l’adopció del canvi de la denominació d’un municipi s’ha de tindre en consideració el més adequat a la seua tradició històrica i lingüística, la tutela de la qual competeix de manera primordial la mateixa comunitat autònoma, cosa que satisfà les exigències de seguretat jurídica i d’unitat de l’Administració pública.»

A més, l’article 3 diu: «L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té la competència per a fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia valenciana. Les formes corresponents a la denominació dels municipis i altres entitats locals seran proposades al Consell per a la seua aprovació oficial, d’acord amb el procediment previst en aquest decret.»

El nom de Calp és d’origen preromà

El març del 2013, Josep Miquel Bausset publicava un article a Diari La Veu titulat «El nom és Calp!» en què explicava que, el 2008, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua havia aprovat un informe sobre el nom d’aquesta vila de la Marina avalada per diversos especialistes: Francesc Joan Monjo, Joan Ivars, Emili Casanova, Jaume Pastor i Júlia Campón (viuda de Jaume Pastor i Fluixà), entre d'altres, amb unanimitat de criteris. «Calp és present en tota la documentació medieval i apareix en totes les fonts, tant les escrites en llatí com en valencià. Cal dir que la forma toponímica “Calp”, que és d’origen preromà, i segurament d’etimologia fenícia, la trobem esmentada per primera vegada al Tractat de Caçola (1179) signat entre Alfons el Cast i Alfons VIII de Castella: “Usque Calp”. També el Llibre del Repartiment parla del Castell de Calp, incorporat a la Corona Catalano-aragonesa», hi deia. «Durant la dominació islàmica, el nucli poblacional de Calp era anomenat Kalp, i més tard, durant la dominació cristiana, ja apareix citat així en tots els documents», hi afegia.

PP i Cs pretenen, doncs, acontentar l’electorat hostil al valencianisme i a la recuperació de la llengua i la cultura pròpies.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací