De Glòria a Filomena: reconstruir el litoral una altra vegada?

per NLV

Territori

La platja de les Deveses de Dénia (la Marina Alta) després del pas del temporal Glòria el gener del 2020
La platja de les Deveses de Dénia (la Marina Alta) després del pas del temporal Glòria el gener del 2020

Els passats dies 9 i 10 de gener, el temporal Filomena causava danys importants en moltes platges valencianes. Una vegada més en poc de temps, una borrasca s’emportava l’arena i les instal·lacions d’algunes zones costaneres.

Fa només un any (entre el 20 i el 23 de gener del 2020), un altra tempesta, Glòria, va provocar estralls enormes al llarg de tot el litoral valencià. Encara no s’havien arreglat els produïts per la gota freda o DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) de setembre del 2019. Una DANA catastròfica que va erosionar greument el litoral i va destrossar-hi nombroses infraestructures. El panorama de calamitats que hi va deixar va ser semblant al d’episodis anteriors no gaire llunyans. 

Ara, després del pas de Filomena, com cada volta que la mar s’engul tot el que té a l’abast, cal engegar la maquinària de la reconstrucció de seguida per tal que les riberes marítimes estiguen perfectes abans que comence la propera temporada turística. 

En un període no gaire extens, hi ha municipis que han rebut l’assot de la mar diverses vegades. A penes hi ha temps de solucionar les terribles conseqüències i, quan es pot fer, sovint  el resultat dura ben poc. 

 La platja de les Deveses de Dénia després del pas del temporal Glòria el gener del 2020

A Dénia, per exemple, la DANA del setembre del 2019 va fer desaparèixer milers de metres cúbics d’arena que una setmana abans la demarcació de Costes havia dipositat a les platges per tal de regenerar els efectes d’una altra maltempsada. Quatre mesos més tard, Glòria ho tornava a arrasar tot. Amb ràfegues de vent de 135 quilòmetres per hora i onades de fins a 8 metres d’altura, res no podia impedir el seu embat. Hi va haver platges que van retrocedir 35 metres. La mitjana va ser d’uns 11 metres. Quan la mar es va calmar, la recuperació els pobles afectats va obrir un debat entre administracions. 

Aleshores Costes no estava disposada a invertir en la reparació dels passeigs marítims. Alguns ajuntaments van protestar per aquesta posició. Tanmateix, altres, com ara el de Bellreguard (la Safor), es va plantejar no fer-ho per evitar que en poc de temps ocorreguera el mateix. L’alcalde, Àlex Ruiz, de Compromís, es va preguntar en Facebook si valia la pena gastar els diners que no tenien per bastir de nou un passeig que el següent temporal rebentaria prompte. «Ho netejarem i garantirem la seguretat, és clar, però no podem fer el mateix de manera cíclica, no? Cal  que repensem la nostra costa», hi deia el batlle. Les crítiques de veïns i hotelers no es van fer esperar, evidentment. 

Al País Valencià, els danys van ascendir a uns 10 milions d’euros segons les estimacions del Ministerio para la Transformación Ecológica y el Reto Demográfico. Les comarques del nord van ser les més perjudicades (17 localitats en les quals calia invertir 4,1 milions d’euros), seguides per les del Camp de Morvedre, l’Horta, La Ribera Baixa i la Safor (18 localitats que requerien 4 milions d’euros) i, en menor mesura, les del sud (unes 14 localitats per a les quals s'havien de destinar 1,5 milions d’euros).

A més, s’havien de sumar a aquesta xifra els més de 15 milions d’euros que el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) va calcular en indemnitzacions per desperfectes causats per catàstrofes naturals en habitatges i negocis (més de 4.100 sinistres notificats) de les persones assegurades. 

Malgrat les diferents propostes per combatre les escomeses de la mar que han sorgit els últims anys, molts especialistes sostenen que cal gestionar el litoral d’una altra manera, atès que aquests fenòmens extrems seran cada vegada més freqüents a conseqüència de l’acceleració del canvi climàtic. Les inversions en mesures pal·liatives eren assumibles quan els temporals ens assotaven cada 10 anys, però no ho són si ho fan amb la periodicitat actual. Les aportacions artificials d’arena en algunes platges en avançat estat de regressió només duren mesos i, per tant, s’hauria d’estudiar cada cas per saber amb exactitud on pot romandre i quines intervencions s’hi han de dur a terme per estabilitzar-la. Les dunes i les praderies de posidònia, per exemple, n’afavoreixen l’emmagatzematge, però la pressió urbanística és excessiva en molts punts del territori. Fa falta una planificació que tinga en compte els informes dels científics, ja que la gestió del litoral en el seu conjunt és molt complexa.

 

El temporal Filomena

Fa uns dies, el temporal Filomena tornava a malmetre moltes platges del País Valencià. A Vinaròs (el Maestrat), a les Salines i a la cala Puntal, hi enderrocava murs de contenció i omplia la sorra de pedres i altres materials. L’ajuntament va haver de dur a terme la neteja i el drenatge dels barrancs i accessos afectats. A Benicarló, a la mateixa comarca, es van inundar els vials més propers a la mar, entre els quals el camí de la Ratlla del Terme i la carretera de la Mar Xica. També es van haver de llevar les restes acumulades a la platja de la Caragola. A Peníscola, va provocar desperfectes a les platges i va negar l’Avinguda del Papa Luna. Una màquina giratòria de grans dimensions va haver de treballar per redistribuir l’arena desplaçada.

A Moncofa (la Plana Baixa), els nombrosos danys han portat l’alcalde, Wences Alós, del PP, a demanar que “la demarcació de Costes actue amb urgència al municipi i a la costa sud de Castelló de la Plana en general», ja que això es fonamental per «millorar les oportunitats del sector hostaler i comercial del sud de la província». La manca d’actuacions ha fet que «en alguns punts la mar s'haja engolit més de 150 metres de terres de cultiu, camins, línies elèctriques, etc.», ha dit.

 

La platja de Pinedo (l'Horta) durant el temporal Filomena. Foto MVG

En aquest mateix sentit s’ha pronunciat l’alcaldessa d’Almenara (la Plana Baixa), Estíbaliz Pérez, també del PP, que també ha demanat a Costes que duga a terme «les actuacions pertinents per tal de reparar com més prompte millor els danys ocasionats pel temporal als passejos marítims, especialment al de fusta, ja que són importants». A més, ha insistit en la necessitat urgent d’esculleres que protegisquen la costa. De fet, ara mateix hi ha previst un pla d’actuació (4 espigons i 2 dics, l’acomodació de les goles de la Llosa i de Queralt, i una aportació d’arena) amb un pressupost inicial de quasi 8 milions d’euros. 

Més al sud, a la Safor, Filomena ha devastat la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna i les platges de Bellreguard i Piles. Davant d’aquest nou episodi, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha preguntat a la cambra alta si s’ha avançat alguna cosa en la regeneració del litoral després de la reunió que van mantindre els batlles dels municipis afectats amb la directora general de Costes el passat 1 d’octubre. Així mateix, ha preguntat si s’han quantificat els danys. Mulet també ha exigit al govern espanyol que es declaren zones catastròfiques les localitats en què les platges han desaparegut i les infraestructures i els passeigs marítims han estat destrossats. 

A la Marina Alta, la platja de les Deveses de Dénia, que encara no havia estat regenerada des del pas de Glòria, ha tornat a patir els embats de les onades, i la platja de l’Arenal de Xàbia ha estat pràcticament engolida per la mar.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací