«Antisionisme no és antisemitisme». Arxiven la querella contra les huit persones acusades de delictes d’odi pel boicot a Matisyahu

Els huit activistes encausats, cinc valencians i tres catalans, posen punt i final a quatre anys i mig d’angoixa i persecució per demanar al festival Rototom de Benicàssim que reconsideraren la participació d’un raper sionista

per Laura Julián

Societat

Roda de premsa a Benimaclet (València)
Roda de premsa a Benimaclet (València) | Ulisses Ortiz

El passat 11 de gener va acabar el malson de les huit persones acusades de delictes d’odi i coaccions per demanar, en una campanya pacífica en xarxes socials, la suspensió del concert del cantant sionista Matisyahu en el Festival Rototom de Benicàssim (la Plana Alta). Sis anys després dels fets, esdevinguts a l’agost del 2015, i quatre i mig després de la querella presentada per Abel Isaac de Bedoya Piquer, president d’un suposat ‘Comité contra la Discriminació i l’Antisemitisme’, s’ha demostrat la legitimitat del boicot, en aquest cas, cultural.

El moviment BDS País Valencià, grup al qual pertanyen algunes dels investigats, ha celebrat el sobreseïment i l'arxiu d’aquesta querella que ha tingut «massa vida» i que tenia «penes de presó desorbitades», de més de quatre anys. Així ho ha entés l’Audiència Provincial de València, que ha estimat els recursos d’apel·lació dels activistes encausats, als quals també s’havia adherit la Fiscalia.

Tal com exposa el Ministeri Fiscal en el seu escrit, el contingut de les conductes denunciades «no té potencialitat penal per incitar a l'odi», tenint en compte que «el subjecte passiu», el cantant Matisyahu, «no és discriminat per ser jueu sinó per la suposada afinitat amb la política de l’estat d’Israel». 

Així ho ha entés també el titular del Jutjat d’Instrucció número 19 de València, el qual s’expressa de forma molt similar: «Els fets que es consideren suposadament delictius es redueixen a l’atribució al músic esmentat d’un presumpte posicionament respecte de la política del govern d’Israel, no per la seua condició de jueu, religió o qualsevol altra circumstància».

A més, la sentència diu que les «presumptes amenaces i denúncies, i les presumptes pressions o boicot tampoc van resultar eficaces ni rellevants, atès que l’actuació de l’artista va tindre lloc igualment». I, en tot cas, tal com ja va dir Fiscalia, alguns dels fets denunciats requereixen per a la persecució penal la denúncia o querella prèvia de l’afectat, Matisyahu, o dels organitzadors del festival.

«Antisionisme no és antisemitisme», resumeix Joan Bertomeu, un dels advocats dels activistes.  Bertomeu ha ressaltat que «l’estratègia» de l’acusació ha sigut, «tractar de confondre la solidaritat amb Palestina i la crítica a les polítiques contra Israel amb l’antisemitisme i, quan ha vist que no funcionava, tractar de vendre la crítica al sionisme com una espècie de delicte d’odi i persecució política en un marc de debat polític».

L’acusació fa quatre anys que presenta «documentació repetida» i ha arribat inclús a «col·lapsar» el jutjat amb una querella que reunia més de 6.000 fulls a doble cara. L’advocat de la defensa ha ressaltat també «la perillositat» d’aquesta causa, que podria haver retallat greument el dret a la llibertat d’expressió cap a qualsevol posicionament polític.

«Durant més de 4 anys, han intentat esgotar-nos i desactivar-nos, però no només no ho han aconseguit, sinó que ens han unit i ens han reforçat més. L'apartheid israelià i els seus grups sionistes no coneixeran ni entendran mai què és la solidaritat», ha expressat el BDS.

Els fets d’una campanya pacífica

La campanya iniciada a l’agost del 2015 consistia a demanar a l’organització del festival Rototom de Benicàssim que reconsiderara l’actuació d’aquest artista, que actuava, en principi, una setmana després de l’inici del boicot. 

El cantant estatunidenc havia estat assenyalat pel col·lectiu per haver negat l’existència del poble palestí, participar en la recaptació de fons per a l’exèrcit d’Israel o inclús justificar i celebrar públicament en entrevistes atacs com l'esdevingut l’any 2010 a la 'Flotilla de la Llibertat', en què deu activistes van ser assassinats quan tractaven de portar ajuda humanitària a la població palestina.

«L’estiu de 2014, les bombes israelianes assassinaven més de 2.200 persones palestines (incloent més de 550 xiquetes i xiquets) a Gaza. En eixos moments, BDS País Valencià va ser convidat al Fòrum Social del festival Rototom per parlar sobre Palestina i sobre el BDS com a eina política i de solidaritat. Un any més tard, l'estiu del 2015, el mateix festival va convidar el cantant sionista Matisyahu, el qual compta amb un llarg historial de defensa de crims de guerra i de greus violacions dels Drets Humans», recordava el col·lectiu en un comunicat.

Aquests arguments van ser suficients perquè, dies després d'iniciar-se la campanya per Twitter, grups i persones participants en el festival, com ara la Gossa Sorda, l’activista saharaui Hassana Aalia o el productor Fernando Garcia, entre d'altres, es sumaren a les crítiques i condicionaren la seua presència a la del cantant Matisyahu, ja que «no volien compartir cartell amb una persona que anava en contra dels drets humans dels palestins». 

Així, després que desenes de grups i activistes es posicionaren a favor de la campanya, el festival va traslladar al cantant una petició on simplement havia de declarar-se «a favor del drets humans». Com que no va obtindre cap resposta, el festival va cancel·lar la seua actuació. No obstant això, dies després, un tsunami de crítiques i acusacions d’antisemitisme per part de mitjans de comunicació i polítics, van fer que el festival fera un pas enrere i, finalment, el cantant va actuar a Benicàssim amb el suport d'una comissió que el va acompanyar des de l’aeroport de Manises (l'Horta Oest) fins a la localitat de la Plana Alta, on hi havia gent com ara l’exconseller del PP, Máximo Buch, o el president d’ACOM, Ángel Mas.

Precisament aquesta associació és l’autora de nombroses denúncies contra els ajuntaments, com ara el de València, que es van declarar ‘Espai lliure d’Apartheid israelià’, i compta amb un llarg historial de querelles per qüestions que relacionen les opinions contràries i crítiques cap a l’Estat d’Israel amb l’antisemitisme.

Però ACOM no es va querellar contra els acusats. Ho va fer l’advocat del buffet Beker & Bernaude esmentat adés, la pàgina web del qual no funciona actualment. Abel Isaac de Bedoya Piquer també ha manifestat en nombroses ocasions aquesta (falsa) relació entre antisionisme i antisemitisme en frases com ara «els moviments pretenen disfressar l’odi, argumentant que no és contra els jueus, sinó que és contra el sionisme i contra Israel».

No obstant això, en la seua denúncia de milers de pàgines no ha pogut argumentar els motius d’aquesta relació. De fet, des del BDS sempre han qualificat el cantant com a sionista, que és com també ell s’identifica en altres entrevistes en mitjans de comunicació i sempre han argumentat la «no rellevància» de la seua religió, sinó el posicionament a favor del cantant cap a un estat d’apartheid.

Tal com va publicar La Directa, aquest advocat ha participat en la defensa d’acusats per casos de corrupció, i va defensar Carlos Alfonso de Bedoya, un dels membres del grup ultradretà Bastión, detingut per l’assassinat del basc Aitor Zabaleta, l’any 1998.

El boicot, una eina política

La interlocutòria de l’Audiència Provincial de València fa referència a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en què descriu el «boicot» com «un mètode particular de l’exercici de la llibertat d’expressió». En un cas similar d’una campanya de boicot a productes importats d’Israel, amb 11 activistes acusats a França, que van ser en un primer moment culpats, posteriorment el TEDH va anul·lar la condemna. «El boicot és sobretot una forma d'expressar opinions de protesta», afirma el Tribunal, que recorda que «incitar a tractar de manera diferent no equival necessàriament a la discriminació».

«Amb l'arxivació del cas, per tant, es legitima el boicot com a ferramenta política per a defensar el compliment del dret internacional i els Drets Humans i es fa fracassar l’estratègia global sionista i dels seus aliats d’extrema dreta de deslegitimar el BDS».

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Fes-te agermanada ací