Planelles, una estrella fugaç al camp de Mestalla

per Manel Carceller

Efemèrides

Si cerqueu informació, sabreu que el futbolista Joan Baptista Planelles Marco, nascut a la ciutat de Borriana, a la Plana Baixa, el 26 de gener de 1951, va ser un centrecampista, que va jugar a la Primera Divisió: al Reial Madrid, al Castelló, al València CF i al Reial Saragossa. També coneixereu que va disputar 295 partits oficials entre 1969 i 1983, 141 en Primera Divisió, i que va marcar 66 gols, 26 dels quals aconseguits en les lligues de Primera. Planelles també va formar part dues vegades de la selecció olímpica espanyola, i dues de la selecció absoluta, amb Kubala d'entrenador. El de Borriana va debutar en un partit amistós contra l'Holanda de Cruyff, el 2 de maig de 1973, a l'Estadi Olímpic d'Amsterdam, que va concloure amb victòria de «la taronja mecànica» per 3 a 2.

El president Fabregat va aconseguir que el Reial Madrid cedira Planelles, als inicis de la dècada dels setanta, dues temporades consecutives al Club Esportiu Castelló, on era la figura central. En la lliga del 1973-74, Planelles va decidir tornar al Madrid, que l'havia fitxat quan era juvenil. En aquell vestidor on manava la jerarquia, el borrianenc va ser vist sempre com un suplent, i a més a l'equip blanc es jugava sense mitjapunta, que era la seua posició ideal. El mateix dia que el Castelló va perdre la final de Copa del 1973, el Madrid va anunciar l'arribada de Günter Netzer, el primer futbolista alemany de l'equip madrileny, destinat a la titularitat indiscutible. Sens dubte, l'alemany barrava el pas a les opcions del borrianenc. Netzer va introduir la passada llarga amb efecte a la lliga espanyola, i Planelles va ser el primer autòcton que va practicar eixa tècnica, ideal per a llançar un tir lliure de paràbola.

A mitjan gener del 1974, el Madrid va perdre a Castàlia contra el Castelló per 2 a 0. Poc després Planelles, fora de les convocatòries, seria poc més que un espectador de la temporada del Madrid 1973-1974, la de la derrota per 0-5 enfront del Barça d'Asensi, Cruyff, Marcial i Rexach, al Santiago Bernabeu.

Després d'un dels partidets d'entrenament de titulars contra suplents, Planelles es va atrevir a blocar un dels líders dels blancs, el central Benito. En aquell ambient quasi classista, allò va ser considerat com un afront, i el tal defensa i l'intocable Amancio van fer creu i ratlla a Planelles. Un any després de la derrota de la final de Copa amb el Castelló, un Madrid sense Planelles va guanyar la Copa del 1974.

Sense cap present ni futur a l'equip blanc, Joan Baptista Planelles va decidir tornar a la terra. Va fitxar pel València Club de Futbol (VCF) a l'estiu del 1974, amb 23 anys. Però al seu bon rendiment li va mancar la continuïtat i la confiança dels dos entrenadors jugoslaus, Milovan Ciric i Dragan Milosevic. Planelles al València de Claramunt, Quino, Keita i Jara no va aconseguir la titularitat indiscutible. En dues temporades a Mestalla, del 1974 al 1976, va jugar 52 partits oficials i va marcar 15 gols.

Saura i Planelles 1976

Vull centrar-me en la temporada 1975-76 en què el borrianenc va coincidir al VCF amb Enric Saura, natural d'Onda, que va arribar a l'equip amb 21 anys. Planelles en aquella lliga va ser titular en 26 partits i va marcar sis gols, mentre que Saura va participar en 19 partits jugant com a migcampista. Des de la perspectiva actual, podem lamentar que, després d'aquella temporada, el de Borriana acceptara ser traspassat al Saragossa, quan al València acabaven d'arribar els davanters Mario Alberto Kempes, Johnny Rep i Lobo Diarte. Planelles va marxar del València en el moment que el joc de l'equip va progressar cap a una gran qualitat tècnica, que va ser sempre la millor virtut del futbolista de la Plana.

Algú pot pensar que Saura va substituir al València la funció de Planelles, però la veritat és que van arribar a jugar junts al centre del camp. Enric Saura va anar evolucionant en l'equip de Mestalla, i a la lliga 1979-80 va arribar a ser titular indiscutible i va marcar 9 gols. Parle d'aquell mític any 1980, quan el València va guanyar la Recopa i la Supercopa d'Europa.

Planelles va fitxar pel Saragossa cridat per l'entrenador Lucien Muller, a qui ja coneixia de la seua etapa al Castelló. Vista la trajectòria i el trencament de genoll que va patir el jugador, podem pensar que va ser una decisió amb final nefast. El borrianenc mai no s'ha considerat una gran figura, i la modèstia i el realisme formen part del seu millor bagatge com a persona i com a futbolista. Però crec que els episodis de la vida de Planelles com a jugador representen l'emergència d'aquella autoestima d'un home modest que acaba traient el geni. Planelles, l'antiheroi, l'autocrític, el jugador tècnic, sempre va saber que a la Plana tenia sa casa. Joan Baptista Planelles serà per sempre el futbolista de la terra que més va donar ales a la il·lusió albinegra. No és poca cosa per a un equip com el Castelló, que ha viscut sempre en les muntanyes russes d'algunes alegries i moltes desgràcies. Per això, malgrat el pas del temps, Planelles serà per sempre un dels valors del Castelló futbolístic.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací