Inoculació

per Sebastià Carratalà

Cultura

Louis-Léopold Boilly, «Vaccinació contra la verola a París» (detall), 1807. Oli sobre llenç.  The Wellcome Library, Londres
Louis-Léopold Boilly, «Vaccinació contra la verola a París» (detall), 1807. Oli sobre llenç. The Wellcome Library, Londres

A principis del segle XIX, alhora que apareixien els primers moviments antivacunes i les seues supersticions es difonien en il·lustracions de caire satíric, també hi va haver artistes que van treballar en sentit contrari i van contribuir a bastir una visió més racional i positiva del vaccí de la verola entre les classes benestants si més no. Va ser el cas de Louis-Léopold Boilly (La Bassée, 1761 - París, 1845), un pintor conegut sobretot pels quadres de la vida social parisenca que va exposar per primera vegada al Salon de París el 1791 i que va executar Inoculació el 1807, onze anys després que Edward Jenner publicara la investigació sobre les causes i els efectes de la vacunació contra la pigota. Una obra en què veiem, en un interior burgés sobri, un metge d’avançada edat concentrat a efectuar l’operació esmentada al braç d’un xiquet assegut a la falda de la seua mare. Una mare que, igual que la resta de membres de la família que hi ha al voltant, el pare i els fills i les filles, mira atentament l’acció del doctor. A la dreta, davant d’una finestra, una altra dona intenta tranquil·litzar un infant abans que li arribe el torn. Una nena, potser la germana, li acaricia un genoll amb la mateixa intenció sense deixar d'observar de reüll què passa al costat. A l’esquerra, emmarcada pel dosser de vellut verd d’un llit, una mainadera contempla la intervenció mentre, amb una mà, consola una noieta esglaiada que l’abraça per la cintura i, amb l’altra, sosté dret amb una tela un nadó que juga amb un gat. Un animal domèstic que completa, junt amb un gos, una escena en què es respira l’esperança que els xiquets que encara no havien estat en contacte amb el virus tingueren un futur lliure d’una malaltia tan greu i mortal gràcies a aquest mètode d’immunització.

Louis-Léopold Boilly, «Vaccinació contra la verola a París», 1807. Oli sobre llenç.  The Wellcome Library, Londres

En una obra una mica posterior de Constant-Joseph Desbordes (1761-1827) que també s'ocupa d'aquest assumpte, Jean Louis Alibert practicant la vaccinació contra la verola al castell de Liancourt (1820), hi apareix el prestigiós metge al qual esmenta el títol inoculant a un nadó al bell mig d’una sala d’una mansió aristocràtica. A la dreta, la porta oberta ens permet veure a l’exterior, en un prat, unes vaques. Una al·lusió clara a la verola bovina, l’origen del sèrum del qual s’obtenia el vaccí. Alibert (Vilafranca de Roergue, Llenguadoc, 1768 - París, 1837) va ingressar a l’École Normale de la ciutat del Sena el 1795 i va freqüentar les tertúlies d'Anne-Catherine de Ligniville i de Madame Helvétius, on acudien Buffon, Condillac, Diderot, Lavoisier, Cuvier i Condorcet, entre altres. En aquestes reunions, hi va entrar en contacte amb Pierre Cabanis i amb Pierre Roussel, tots dos amb molta influència política, que el van empènyer a ingressar a la nova École de Santé, una reformulació de la vella facultat, en què la Revolució havia introduït canvis importants, com ara la unificació de la medicina i la cirurgia. El 1800, hi va llegir la seua tesi, Dissertation sur les fièvres pernicieuses ou ataxiques intermittentes. Va formar part del grup de metges que eren conscients que estaven encetant un nou període de la medicina.

 Constant-Joseph Desbordes, «Jean Louis Alibert practicant la vacunació contra la verola al castell de Liancourt», 1820. Oli sobre llenç

El 1801, va ingressar com a metge adjunt a l’Hôpital Saint-Louis, un establiment dedicat sobretot a les malalties contagioses, especialment les de la pell, del qual es va convertir en cap mèdic el 1807. En aquesta institució, hi va estudiar amb minuciositat aquestes infeccions, hi va impartir classes i va escriure diversos tractats. Les seues lliçons clíniques van ser de les més populars de París. De fet, com que el nombrós públic que hi assistia no cabia a l'amfiteatre, va acabar impartint-les al jardí. Després del retorn de la monarquia, Alibert va ser metge de Lluís XVIII i, el 1820, va ser un dels fundadors de l'Académie Royale de Médecine. El 1821, va ser nomenat professor de botànica a la Facultat de Medicina i, dos anys després, professor de la primera càtedra de terapèutica i matèria mèdica. Està considerat el pare de la dermatologia.

Eugène-Ernest Hillemacher, «Edward Jenner vacunant un xiquet», 1884 . Oli sobre llenç

Un altre pintor, Eugène-Ernest Hillemacher (París, 1818 - 1887), d’estil academicista, va  dur a terme Edward Jenner vacunant un xiquet el 1884. Un oli en el qual el descobridor de la vacuna de la verola l'aplica a un nadó d’una família humil. Tal vegada fa referència a James Phipps, el fill del seu jardiner, a qui va posar el primer vaccí. La mare, el pare i la filla, que també segueixen amb interès i curiositat l’operació, vesteixen roba de treball. Al contrari que en les peces anteriors, l’estança pertany a un habitatge rural sense cap mena de luxe, fins i tot hi ha penjat el colleró d’una cavalleria i, al fons, s’hi distingeix l’estable i una vaca. De nou, una vaca, tot i que en un ambient ben distint. Ací, aquests animals i les persones comparteixen el mateix espai; el bressol senzill i rústic és a tocar del pessebre. Tanmateix, malgrat l’oposició i els atacs dels moviments antivacunes, la inoculació generalitzada salvava persones de qualsevol estatus i, per això, a Anglaterra i Gal·les, a partir del 1853, s’hi va convertir en un requisit legal per als nounats.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací