La vacuna del senyor alcalde

VA COM VA

per Jesús Peris

Columnistes

Un dels mantres que solc repetir és que a l’estat espanyol -a la monarquia espanyola- amb els avatars del nostre segle XIX i el fracàs dels tres intents profundament democratitzadors (1808, 1820-1823 i 1868-1874) l’alta burgesia, les classes dominants, l’oligarquia, es van empeltar d’ideologia nobiliària. No podia ser d’una altra manera si pensem que l’estat venia del reforçament nobiliari dels segles anteriors. L’història moderna de l’estat comença amb la derrota de les Germanies i de les Comunidades i ser el braç armat del catolicisme i del papat havia sigut també ser el braç armat del vell món de la noblesa i dels privilegis de naixement. Un rep i mereix per qui és i no pel que fa. I això, és clar, no només es mantenia a les classes dirigents, sinó que pregnava la societat sencera. Com sabem, a més, al segle XX encara hauríem d’afegir un altre fracàs, el de 1931-1939, reprimit a sang i foc per bloquejar qualsevol intent vertader de canviar aquest estat de coses. Dios, patria y rey (o, en el seu defecte, caudillo).

Això té conseqüències quotidianes absolutament naturalitzades: que el model de ric siga el rendista, per exemple, com ens recorden habitualment els anuncis de loteries diverses. Però també d’altres que tenen a veure amb la naturalesa mateixa del poder i amb el seu exercici. I amb l’assumpte aquest dels fraus d’alguns per vacunar-se abans d’hora hem tingut un altre exemple excel·lent.

Arribar al poder, encara que siga al poder municipal, és viscut com l’accés a privilegis: aparcar on està prohibit, per exemple. Aconseguir entrades gratuites per als concerts de festes i repartir-les graciosament entre amistats i família com si el concert aquell el pagara ell -o ella- de la seua butxaca, per exemple. Teixir xarxes clientelars i de pas clavar la mà en la caixa perquè es considera comunicable l’erari públic i el patrimoni familiar, per exemple. O, per suposat, vacunar-se contra el Covid-19 abans que l’avi o l’àvia de la residència del poble, abans que el sanitari o la sanitària que lluita cada dia en primera línia contra la malaltia.

Això, evidentment, implica que les vacunes s’han de rebre perquè sí, per ser qui s’és, sense criteris objectius. Els primers a vacunar-se han de ser els alcaldes, els consellers autòmics, els espadones, el rector del poble i les seues parenteles, als qui tenen influències, la gent de bé i d’ordre. Eixe és el subtext de les notícies que hem llegit al respecte, i el que subjau a les explicacions balbucejades pels interfectes agafats amb les mans a la vacuna. Com s’ha fet tota la vida. No es va a vacunar a qualsevol mort de gana abans que a les forces vives. Faltaria més. Com si aquesta democràcia no fos una monarquia empeltada de tradicions seculars. (Per cert, sabem si la família real s’ha vacunat ja?)

La bona notícia enmig de tot açò és el cabreig de la gent, que ha provocat algunes dimissions. Fins i tot el militarot aquest que deia que cada dia és dilluns (ell sense dubte es vacunaria dilluns) ha hagut de dimitir. No ho han fet tots i totes, que els alcaldes berlanguians ahí continuen, però, vaja, per algun costat es comença. Que la retòrica del usted no sabe con quién está hablando per una vegada no es naturalitze i se n’isca del tot amb la seua, i s’enfronte a la vergonya pública és, després de tot, una bona notícia.

Addenda: Vull expressar des d’aquest raconet tota la meua solidaritat amb Moisès Vizcaino i la gent de Nosaltres la Veu, l’equip de La Veu. Com alguns i algunes de vosaltres sabreu, el meu Va com va setmanal no va començar ací sinó en un altre mitjà. Puc comparar aleshores. A Nosaltres la Veu he trobat no només un espai de llibertat sinó un lloc on es valora la meua tasca setmanal de dir el que pense i fer-ho argumentadament, en valencià i escrit de la millor manera que sé. Si (Nosaltres) La Veu no existira caldria inventar-ho. Però existeix. Aleshores caldrà cuidar-lo. I defendre’l.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací