La inspecció a Diari La Veu provoca la reacció dels mitjans i desperta la solidaritat a les xarxes

per NLV

Societat

Redacció de Diari La Veu a València
Redacció de Diari La Veu a València

Fa una setmana, Sergi Tarín publicava al setmanari El Temps un article sobre la trajectòria de Diari La Veu i la sanció de 62.000 euros imposada per la Inspecció de Treball en concepte de quotes a la Seguretat Social no satisfetes per 58 col·laboradors que l’Administració entén que eren falsos autònoms i devien haver estat contractats entre 2016 i 2019. Entre ells, alguns professors i professores, funcionaris, periodistes autònoms, professionals, jubilats... Fins i tot una notària per la confecció de tres escriptures i una estudiant en pràctiques en conveni amb la Universitat. Molts dels columnistes només publicaven dos articles mensuals. Col·laboradors i freelances que no van ser mai treballadors a temps complet o parcial del Diari La Veu ni van fer cap treball ni feina a la redacció periodística ni van usar els mitjans materials i informàtics de La Veu. Col·laboradors i freelances que tampoc no van formar part mai de l'estructura i que facturaven a aquest mitjà puntualment, de la mateixa manera que facturava a altres mitjans.

La notícia es va difondre ràpidament per les xarxes socials i va provocar una allau de reaccions d’incredulitat i indignació, i també moltes mostres de suport i solidaritat. El dimecres 20, el periodista Francesc Viadel feia una piulada en què compartia l’article de Tarín i deia:

Una piulada a la qual el sociòleg Rafa Xambó afegia:

 

Repercussió mediàtica i política

L’endemà, dijous 21, l’edició valenciana d’El Diario.es publicava un article de Lucas Marco en què explicava els fets i  es feia ressò de les declaracions de Moisès Vizcaino: «L’editor de Diari La Veu sosté que amb la interpretació que fan els inspectors “cap mitjà podria tindre col·laboradors externs”». Unes explicacions que l’equip d’Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana també va donar en un comunicat aparegut el mateix dia en Nosaltres La Veu. Un escrit en què, entre altres coses, s’apuntaven  alguns detalls del que havia ocorregut: «Les diligències, dutes a terme per un equip de quatre inspectors i subinspectors, van començar el 28 de novembre de 2019, just quan El Confidencial va publicar que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades per Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el procés català. Entre les peces de l’engranatge, suggeria la notícia sense contrastar, hi havia el Diari La Veu. Malgrat que unes poques hores després es destapava la mentida, el mal ja estava fet i la dreta anticatalanista no va dubtar a escampar la denúncia contra un mitjà modest com és el nostre».

Els missatges d’estupefacció i d’ànim arribaven de tot arreu. Col·laboradors de Diari La Veu que havien rebut la notificació de la Seguretat Social se’n feien creus. Íngrid Lafita, per exemple, deia en Twitter:

En el mateix sentit s'hi pronunciaven Toni Mollà, Laia Mas, Maria PartLorena EscandellXavier Moreno i Xavi Castillo. Ferran Casas, subdirector de Nació Digital i president del Grup Barnils, piulava:

També s'hi produïen reaccions des d’altres àmbits, com ara la de l’humorista i presentador de televisió Eugeni Alemany:

Per la seua banda, les organitzacions cíviques també ens feien costat a les xarxes. Així, Plataforma per la Llengua es posava a la disposició de Nosaltres La Veu, Acció Cultural del País Valencià insistia en la necessitat de tindre mitjans en català com el nostre i El Tempir afirmava:

I la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim!, organitzava en poques hores un acte en línia, celebrat divendres 26, amb la presència de Moisès Vizcaino, el director d'El Temps, Manel Lillo, el periodista Francesc Viadel i el sociòleg, músic i escriptor Rafa Xambó. A més, també ha llançat una campanya de suport a Diari La Veu amb el hashtag #SalvemLaVeuPV i un manifest al qual es poden adherir les persones que vulguen.

La vesprada del mateix dia, Carles Mulet, senador per Compromís, presentava al registre d’entrada del Senat un escrit en què exposa els fets i pregunta al Govern espanyol si ha mamprés algun tipus de campanya persecutòria contra els mitjans independents que publiquen en valencià al País Valencià i quin és el motiu d’aquesta actuació. També pregunta si s’ha actuat contra altres mitjans valencians i quines mesures pensa adoptar el Govern per complir l’article 3 de la Constitució i protegir i posar en valor  el valencià i, per extensió, els mitjans de comunicació que fan un gran esforç per normalitzar la nostra llengua. 
 

La reacció dels mitjans de comunicació

De seguida, altres mitjans de comunicació també es van interessar per la inspecció de Treball a Diari La Veu i van publicar cròniques sobre l'assumpte. A Comunicació 21, el portal català del sector de la comunicació, paraven atenció en les declaracions de Moisès Vizcaino: «Se’ns ha impedit de fet poder accedir i comparèixer a la inspecció, i s’ha vulnerat així el nostre legítim dret de defensa a més d’impedir-nos poder contrastar i contradir els suposats “fets comprovats” en els quals es basa l’acta i amb els quals estem en total disconformitat per ser falsos, erronis o inexistents».

Alhora, les xarxes continuaven bullint. Josep-Lluís Carod-Rovira, l'exvicepresident del Govern de Catalunya i i exlíder d'ERC, afirmava a Twitter: «L’ofensiva contra Nosaltres La Veu, únic mitjà digital en la nostra llengua al País Valencià, és tan descarada i evident que supera tots els límits!» Un missatge que ha tingut quasi cinc-cents retuits. 

Fins i tot el col·lectiu Riders X Derechos VLC obria un fil en què reflexionaven sobre la inspecció de Treball a Diari La Veu:

Dissabte 23, El Temps publicava «Reflexions per recuperar Diari La Veu», un article en què es feia ressò de la trobada en format digital organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. I Joan Canela escrivia al diari Público, «Ofensiva d'Inspecció de Treball contra un dels pocs diaris digitals editats en valencià», un text que recull les declaracions d’Antoni Rubio, membre de l’executiva de la Unió de Periodistes Valencians. Unes declaracions en les quals, «malgrat que s’ha volgut mostrar prudent "per no tenir totes les dades" i avisar que la Unió no opina sobre la situació de les empreses amb Inspecció de Treball, sí que s’ha mostrat “sorprés” pel que anomena “un procediment poc habitual” i preocupat perquè si l’actitud de la Inspecció de Treball s’estén a la resta de mitjans “pot perillar la feina de molts col·laboradors i freelance”».

Diumenge 24, Lis Gaibar escrivia a El Salto Diario  «La veu silenciada del País Valencià». Un reportatge en el qual remarcava que Moisès Vizcaino havia deixat clar que «ni un euro del que han invertit les persones en aquesta tercera fase de Diari La Veu es gastarà en el pagament de la infracció si s’executa» i que «en qualsevol cas, estan disposats a seguir endavant i es defensaran tant per la via administrativa com per la judicial». Per la seua part, Elisenda Rovira publicava una entrevista a  l’editor de Diari La Veu en què destacava: «No tenim cap altre deute, només un amb l’Estat espanyol que ens farà tancar».

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 500 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací