El moviment #EA26 convoca una jornada per a celebrar el Dia Mundial de l’Educació Ambiental

per NLV

Territori

«Franges d’escalfament» del període 1910-2019, un tipus de representació extensament usada per a visualitzar les dades respecte l'augement de temperatura global a través de períodes de temps llargs
«Franges d’escalfament» del període 1910-2019, un tipus de representació extensament usada per a visualitzar les dades respecte l'augement de temperatura global a través de períodes de temps llargs

El 26 de gener és el Dia Mundial de l’Educació Ambiental, una fita que el moviment per l’Educació Ambiental #EA26 celebra any rere any. Enguany, tot i que els temps de la Covid-19 han obligat a fer-ho en línia, segueix celebrant-se i ho fa d’una manera especialment instructiva. Així, el col·lectiu #EA26 ha organitzat una jornada que tindrà lloc aquesta vesprada a partir de les 16 h. El primer acte es retransmetrà a través del canal de YouTube de la plataforma i consta d’una sèrie de ponències sobre diferents aspectes de la comunicació de l’emergència climàtica.

A aquesta primera part assistiran una vintena d’especialistes que abordaran qüestions relacionades amb l’educació ecosocial, amb els equipaments o amb la salut, un tema que cobra encara més importància en temps de pandèmia. També es parlarà sobre la situació en què es troba el Pla d'Acció d'Educació Ambiental per a la Sostenibilitat (PAEAS), un document que tracta de definir les línies estratègiques de l'Educació Ambiental i que ofereix un diagnòstic de la situació actual pel que fa als diferents agents i sectors implicats en aquesta.

Seguidament -i tal com passa cada dia 26 del mes-, de 18 h a 19 h hi haurà un debat virtual a la plataforma Twitter que es podrà seguir a través del perfil d’@Edu_Ambiental i en el qual podrà participar qualsevol persona que vulga, simplement ha de piular els missatges acompanyats del coixinet #EA26.

Finalment, a les 19 h, s'efectuarà l’entrega del II Premi d’Educació Ambiental #EA26 al reconeixement d’aquesta tasca pedagògica que, tal com denuncien els mateixos especialistes, no ocupa la importància social que mereix. Un dels símptomes principals d’aquest menyspreu és, senzillament, no considerar-la una eina imprescindible de transformació social cap a formes més sostenibles d’habitar el món. I això, expliquen els experts, es tradueix en una invisibilització constant de la tasca que desenvolupen des de fa més de trenta anys.

El calendari està il·lustrat amb fotografies d’algunes activitats dutes a terme pels professionals de l’Educació Ambiental.

Amb aquesta idea, el grup #EA26 ha iniciat una campanya per a reivindicar el lloc que mereix l’Educació Ambiental. És a dir, el de motor de transició entre el paradigma social actual i un que siga capaç d’evitar el pitjor dels escenaris possibles del canvi climàtic, una necessitat global de màxima urgència. El lema d’aquesta iniciativa és #EAvisible i una de les accions més destacades és la publicació recent d’un calendari. Aquest està il·lustrat amb fotografies d’algunes activitats dutes a terme pels professionals de l’Educació Ambiental. La singularitat del calendari, però, és que els seus protagonistes apareixen borrosos. No són visibles.

«Si tot és canvi climàtic, res és canvi climàtic»

Tal com apunten els experts en Educació Ambiental, cal entendre de manera clara què és el canvi climàtic, per què l’ésser humà n’és responsable i quines coses es poden fer per a mitigar de forma immediata les conseqüències que se’n deriven. Així, els especialistes alerten que hi ha algunes confusions extensament assimilades en la ciutadania que dificulten la comprensió del problema, com ara l'assumpció que tot allò que passa a l’atmosfera (com per exemple l’anomenat «forat de la capa d’ozó») té alguna relació amb el canvi climàtic. La conseqüència, apunten, és que «si tot és canvi climàtic, res acaba sent canvi climàtic».

Un altre repte al qual s’enfronta l’Educació Ambiental és el d’aproximar aquesta problemàtica a la quotidianitat de les persones. Així, per exemple, moltes iniciatives estan destinades a explicar com afecta la pujada de temperatura global a la biodiversitat autòctona, desmuntant la idea que l’escalfament global és allò que afecta exclusivament a l’os polar, un animal molt estereotipat pel que fa al relat sobre el canvi climàtic.

Per a comprendre millor els mecanismes que entren en joc en aquesta crisi global, els habitants de València poden acudir a l'Observatori del Canvi Climàtic.

Per a comprendre millor els mecanismes que entren en joc en aquesta crisi global, els habitants de València poden acudir a l’Observatori del Canvi Climàtic, un centre educatiu i divulgatiu de la fundació municipal València Clima i Energia. Aquest s’ha creat amb l’objectiu de formar, conscienciar i sensibilitzar enfront del canvi climàtic a través d’experiències dinàmiques. De manera que el centre està dissenyat amb la idea de generar un espai expositiu atractiu que servisca de punt de trobada per a tota classe de públic.

Allà, l’usuari trobarà recursos diversos per comprendre com l'afecta el canvi climàtic de manera directa i quines eines té al seu abast per contribuir a la seua mitigació. Una de les activitats, per exemple, convida a ordenar accions quotidianes en funció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que aquestes emeten, un exercici que, si més no, sorprén a més d’un.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací