Els inicis dels moviments nacionalistes català i basc (1876-1918)

per Joaquim Meneu, Decidim!

Veus

 

Part 1ª

Si els primers valencianistes tenien un ull mirant el que passava a Europa l'altre ull, i ben obert, l'havien de tindre clavat en Euzkadi i encara més, en Catalunya.

La reivindicació nacional basca és conseqüència de l'abolició dels furs

d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa el 1876. Si s'exceptua l´alta burgesia de Biscaia i els partits obrers implantats entre la immigració recent, el lament per la pèrdua dels furs a la societat basca era general. Paral·lelament s´estava recuperant l´ús literari de l'euskera.

La figura de Sabino Arana és decisiva. Per convenciment del seu germà Luis es fa nacionalista, biscaí en un principi, i abandona les simpaties pel carlisme. Té 17 anys i comença a aprendre l'euskera, que no era la seua llengua familiar.

A principis de la dècada de 1890 publica l'opuscle “Bizcaya por su independencia”, del qual se'n fa una primera edició de 2.000 exemplars. De 1893 és el Discurs de Larrazàbal, que marca un abans i un després.

1893 és també l'any de la publicació periòdica Bizcaitarra. El nacionalisme incipient està atent a la realitat i aprofita els esdeveniments. Són les dates de la revisió del Concert Econòmic, que a Navarra tindran el caràcter d'alçament popular pacífic en el que s'ha conegut com la Gamazada, en honor al ministre Gamazo que proposarà un augment considerable del “cupo”. En un moviment transversal el poble navarrès en ple s'oposarà a la reforma i aconseguirà del govern de Madrid la retirada del decret.

Sabino Arana expressa en la premsa la seua opinió favorable als germans de Navarra. I també parla dels fets de Donosti i Bilbo que acaben en agitacions populars al crit de Vivan los Fueros! i Muera Sagasta! En el rerafons estava el malestar general contra el sistema implantat.

1894 és l'any de la creació del centre Euskeldun Batzokija i l'any següent la del partit EAJ (PNV), de moment en la clandestinitat.

Una altra publicació serà decisiva per a la captació del carlisme a la causa nacionalista: “El partido carlista y los Fueros Vasco-Navarros”, del qual se'n farà una primera edició de 10.000 exemplars seguida d'una altra de 5.000. Arana n'és l'autor el 1897.

Amb la desfeta colonial de 1898 el nacionalisme basc es presenta per primera vegada a unes eleccions. Sabino resulta elegit diputat provincial. La repressió de Madrid és constant: són tancades les publicacions i els locals i suspesos en els seus càrrecs els regidors. El mateix Arana passarà per la presó cinc mesos acusat de rebel·lió per l'intent d'enviar un telegrama al president dels Estats Units, Teodor Roosevelt.

Sabino Arana mor el 1903 però el camí ja està marcat. Un manual de doctrina patriòtica es publica, el “Catecisme nacionalista” del pare Evangelista de Ibero. Electoralment es consoliden en ajuntaments i diputacions i el 1917 aconsegueixen les primeres majories electorals.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací