El dret de ser atés en valencià

per Manel Carceller

Tribuna

El ciutadà Serge va acudir, el proppassat 29 de desembre del 2020, a l'oficina de Correus de Finestrat (la Marina Baixa) i es va expressar normalment en valencià. Una treballadora de Correus que l'atenia li va dir: «¿Me estás hablando en valenciano? Que esto es España».

La treballadora va començar a cridar dient que tenia dret a no conèixer el valencià, mentre que Serge li va dir que s’estava expressant tota l’estona en valencià, i ella l'entenia. La tal treballadora, de manera irracional, va començar a dir: «¡No entiendo! ¡No entiendo!». Serge va demanar el full de reclamacions i la treballadora de Correus es va negar d'entrada a facilitar-li'l. Mentrestant, explicant el cas a una companya, va alterar la realitat dels fets, tot dient: «Quería obligarme a hablar en valenciano». En resum, un cas de tracte prepotent i despectiu cap a un client normal, a qui es va exigir canviar de llengua i parlar castellà, i se li va negar el dret de ser atés en valencià. Un acte de discriminació i de prejudici ideològic.

Perquè cal ser conscients que al País Valencià no sols tenim dret d'expressar-nos en la nostra llengua, sinó també de rebre resposta en valencià. Ho diu clarament l'article 9 del vigent Estatut d'Autonomia del 2006, i ho determina també l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que és un decret estatal del 2015. Potser a eixa treballadora de Finestrat no se li ha demanat la competència lingüística en valencià, però Correus sí que té l'obligació de tenir treballadors que puguen garantir l'atenció a la ciutadania en valencià.

Joan Fuster va escriure al llibre Consells, proverbis i insolències que «les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les –i només perquè hi estan». No estic ben segur que la idea es puga aplicar als drets lingüístics. Per exemple, en massa ocasions el teòric mandat constitucional de la protecció del pluralisme lingüístic s'aplica ben poc en les grans empreses estatals. S'oblida que és un deure de les empreses públiques ser part activa en la promoció de les llengües oficials als seus territoris propis. El deure de garantir l'atenció en valencià a la ciutadania, de donar-li resposta en valencià, per oral i per escrit, és un dret que no es respecta.

En definitiva, l'actitud visceral de la treballadora de Correus de Finestrat responia a la idea d'admetre que no tenia raó. Quan no hi ha tolerància se sol actuar fora de la norma i de la convivència. Les normes legals que emparen l'ús del valencià només estan en condicions de ser respectades pels qui estem compromesos amb l'ús de la llengua pròpia. Dit d'una altra manera, la igualtat jurídica existent és sempre practicada només pels militants a favor de la llengua, però no està «en condició de ser respectada» per tothom, sense una competència lingüística en valencià, i especialment en el cas del personal laboral públic. Una cooficialitat lingüística real implicaria que mai ningú no poguera respondre a Serge tal com ho va fer la treballadora de Correus. Això seria respectar la llei i la societat valenciana.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací