Per la Pàtria valenciana

per Víctor Baeta, de RV/PVE

Veus

 

Desaparegut valencianisme.com, el portal d’internet del «valencianisme de construcció» -segurament perquè el seu promotor va trobar un treball que, pel que sembla, li va fer abandonar la «construcció del valencianisme»-, molts dels usuaris d’eixe fòrum, entre els quals em trobava, vàrem emigrar al fòrum d’un portal català: Racó català. 

Este fòrum català m’aprofita per dues qüestions. Per un costat, em dona informació de les tendències de les joves generacions, per a mi una persona de cinquanta anys ja és un jove. Per l'altre, em serveix com a entrenament mental en la lluita ideològica, ja que en enfrontar-me a éssers virtuals amagats en l’anonimat, les batalles dialèctiques són d’una violència i crueltat tan esfereïdora que m’ajuden a millorar l’autocontrol i a ser curós amb les contestacions i exposicions, pel fet que jo siga, de ben segur, l’únic que m’acredite amb el meu nom i cognoms.  

La setmana passada un català va obrir un fil en el Racó on plantejava sis motius pels quals no li agradava la idea dels PPCC com a projecte nacional o com a bandera política. Ell ho resumia en un: és contraproduent. 

L’allau de intervencions en contra de l’autor del fil no es van fer esperar. La majoria basant-se en la tesi pratiana de «una llengua, una nació, un estat» i que Antoni Rovira i Virgili ja li va desmuntar a Prat de la Riba en el seu moment. Però l’aparició del llibre de Fuster, en mig de la fosca nit franquista, quan allò únic que es podia escapar lliurement de l’opressió circumdant  -allò que es podia fer volar- era la ment, va fer que eixa tesi reviscolara.  

Doncs bé, en eixe fòrum de Racó català, vaig intervindre i és el motiu d’este escrit, transcriure allò que vaig penjar en eixe fil. Va ser una mena de declaració personal. D’un ajust de comptes amb mi mateix. Aquesta va ser la meua intervenció que la vull compartir amb els lectors de LA VEU:

«Barregeu identitat i política, i així mai ens podrem entendre.
Dos germans tenen la mateixa identitat i cadascú ser molt gelós de la seua sobirania individual.
Dos pobles poden tenir la mateixa identitat o pareguda i això no obliga a ser un sol poble políticament.
I si es tracta de lluitar contra un enemic comú, no hauria d’haver cap problema en mantenir aliances entre ells.
Per anar units no cal la unificació.
[...]
Però això sols ho entén aquell que ho pateix.
Aquell que ho viu.
Fins que no vaig anar a viure a València no ho entenia.
Però la terra fa l'ésser, ho tinc comprovat.
I jo, català de naixement i de pares, si voleu d’identitat catalana, vos dic que a mi el País Valencià m’ha fet valencià.
Jo, al País Valencià, soc valencià, no català.
I els meus benvolguts presidents catalans Torra o Puigdemont, pels quals m’he manifestat a València en solidaritat i al seu favor quan l’Estat espanyol els ha perseguit i reprimit, m’ofenen quan ells, POLÍTICS com són i no lingüistes ni antropòlegs, en utilitzar el terme Països Catalans ens estan dient que el País Valencià és un país català i que nosaltres els valencians som catalans.
Escoltar això d’ells em fa mal, em grinyola i no m’agrada.
[…]
Alguns valencians d’este fòrum, valencians de nació (identitat o política?) catalana, em direu que no penseu com jo.
Evident.
Però jo, com a valencià (políticament i per decisió) sí, afirme, que el meu pensament coincideix amb allò que pensen els valencians: que els valencians som valencians i no som catalans.
Pensament que coincideix, fil per randa, amb el pensament dels catalans, quan ells tenen clar que són catalans i no són valencians.
Valencians i catalans, catalans i valencians, ho tenen clar.
Valencians i catalans, cosins germans, però no més enllà.
[…]
Per als valencians NO espanyols, per als independentistes, per aquells que no volem estar adscrits a l’Estat espanyol, com és el meu cas, se’ns presenten, al País Valencià, dos alternatives: o s'és patriota valencià o s'és patriota català.
Jo trie ser patriota valencià.
Jo, perquè els valencians deixen de ser espanyols, els oferisc, com a alternativa, la Pàtria valenciana. 
L’acceptaran o no, però m’escoltaran.
No els puc oferir la Pàtria catalana, com em demaneu els valencians de Nació catalana.
Em tindrien per un extraterrestre.
Ni tan sols m’escoltarien.
Seria una absurditat.
[…]
Al País Valencià, si ens volem despenjar d’Espanya, hem de reivindicar la Pàtria valenciana.
Tots els valencians, defensen la identitat que defensen, per a deixar de ser políticament espanyols ens hem d’unir i, tots a una veu, defensar i lluitar per la Pàtria valenciana, lliure i sobirana.
[…]
No veig una altra eixida independentista amb trellat.»

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací