L’Aplec del Ports, “Socarrat Major 2021”

per NLV

Cultura

El president de l'A.C. Socarrats, Fermí Font, lliurà el guardó de Socarrat Major 2016 al pedagog i lingüista Vicent Pascual | Laura Villaplana / Diari La Veu
El president de l'A.C. Socarrats, Fermí Font, lliurà el guardó de Socarrat Major 2016 al pedagog i lingüista Vicent Pascual | Laura Villaplana / Diari La Veu

L'Associació Cultural Socarrats de Vila-real (la Plana Baixa) ha nomenat Socarrat Major 2021 l'Aplec dels Ports, una trobada que enguany complirà 43 anys. I ho fa justament per la «llarga trajectòria d’un projecte de gran abast» que va començar a la Todolella (els Ports) el 1978, per iniciativa de José Maria Prats, Enric García i Miquel Armengot. Una època en què «la gent no sabia ni què significava la paraula ni què era allò dels Ports”, deia Armengot en el 40é aniversari. La celebració -assenyalen des de Socarrats- «ha obert les portes a la resta de comarques i ha contribuït notablement a la cohesió del País Valencià».

Una altra de les raons per les quals l’associació vila-realenca ha decidit atorgar aquesta distinció a l’Aplec dels Ports és per «haver aconseguit la implicació de les generacions joves, les quals han assumit l’Aplec com a camí motivador de futur en l’arrelament a la terra pròpia i en l’aposta ferma per la convivència». Així mateix, Socarrats atorga aquest guardó a l’Aplec «per haver consolidat un ventall d’activitats culturals en la nostra llengua, que ha afavorit la supervivència i el creixement dels grups musicals en la llengua del nostre territori». I, finalment, «per potenciar la comarca dels Ports a través d’un moviment reivindicatiu, solidari, voluntari i sostenible, que pretén significar la identitat i promoure el potencial social i econòmic de tots els pobles que la conformen». De fet, any rere any, en cadascun dels pobles dels Ports que han acollit l’Aplec, s’hi han dut a terme reivindicacions diverses, com ara l'exigència de millores en infraestructures i de mesures per a pal·liar l'economia i el despoblament sense abandonar els trets primigenis: la cohesió comarcal, la cultura, la llengua i la tradició.

 

Inauguració de l'Aplec dels Ports a Cinctorres el 1998

L’Aplec dels Ports s’unirà d’aquesta manera a la important llista de personalitats i institucions que han rebut el Socarrat Major en edicions anteriors “pel treball constant a favor de la llengua i la cultura del País Valencià”. Una llista en la qual trobem Vicent Pitarch, Enric Valor, la Universitat Jaume I, Isabel-Clara Simó, Xarxa Teatre, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira, Obrint Pas, El Micalet, Xavi Castillo, Toni Royo, Vicent Pascual i Vicent Usó, entre d'altres.

Enguany, ateses les circumstàncies excepcionals que ha provocat la covid-19, els actes de proclamació del Socarrat Major 2021 tindran un format molt diferent de l'habitual. En compte de celebrar-se al mes de febrer, al voltant de l'aniversari de l'atorgament de la Carta Pobla, es traslladaran a la primavera, i l'acte principal, el sopar de lliurament del guardó, serà substituït per un acte públic, musical i festiu, obert a tota la ciutadania, en un espai obert, encara per determinar. Sempre pendents, és clar, de les circumstàncies sanitàries.

 

Socarrats i la defensa de la llengua i del patrimoni

L'Associació Cultural Socarrats, que a l’abril complirà 28 anys, es troba «en constant creixement» i «dona resposta a les necessitats culturals de la ciutat de Vila-real, i dels valencians i les valencianes", expliquen els responsables. «Hi ha principis als quals no renunciarem mai, com ara l'herència històrica del nostre país, els drets del poble valencià i la llengua pròpia que compartim amb catalans i balears», continuen.

L’entitat cívica, a més dels actes al voltant del Socarrat Major, programa anualment nombroses activitats, com ara exposicions, conferències, clubs de lectura, visites guiades a llocs d’interès de Vila-real i de la resta del País Valencià, la commemoració de la crema de la ciutat durant la Guerra de Successió…

 

Els Miquelets del Regne de València en l'acte de commemoració de la crema de Vila-real durant la Guerra de Successió

A més, des de fa uns anys, condemna el «menyspreu» mostrat pel Vila-real CF cap a la nostra llengua i ha sol·licitat que les autoritats locals i els dirigents del club «rectifiquen» i facen del valencià «la llengua d'ús preferent» del club. El 2017, Socarrats posava de manifest el seu desacord «amb totes aquelles actituds que menystenen la cultura i la llengua dels vila-realencs, dels valencians» i feia notar el seu «descontent» per la decisió de posar el nom del camp municipal de futbol «en una llengua que no és la del poble». L’associació insistia que «no hi ha raons suficients que justifiquen el nom en castellà». És més, apuntava que, «ben mirat, ratlla el ridícul el fet de pensar que el nom “Estadio de la Cerámica” resulta més aclaridor a la resta del món que si el nom és en valencià: “Estadi de la Ceràmica” -una lletra i un accent és la diferència». I, més encara,  «quan en l’àmbit de l’esport, del futbol, tothom és capaç de pronunciar noms d’estadis, d’equips i de jugadors estrangers, escrits en anglès, alemany, turc o fins i tot llengües més remotes».

De la mateixa manera, s’hi posicionaven en contra «del criteri d’usar el castellà per megafonia, fins i tot quan s’ha donat la circumstància d’enfrontar-se equips de dos ciutats valencianoparlants –en referència al partit celebrat passat diumenge entre el València CF i el Vila-real CF».

Per aquestes raons, a l’hora d’aprofitar el potencial internacional del club de futbol local, «no es pensa mai en el vessant cultural de la nostra història, la part més important del qual és la llengua». Segons l’associació, tots els aficionats al futbol, i els vila-realencs en general, «senten orgull» per l’equip de la ciutat, «però també ens agradaria apreciar que es respecten les senyes d’identitat principals d’un poble». I hi afegia: «Cal reivindicar també la normalització del nom del club, atès que en èpoques anteriors nefastes per a la nostra cultura, en un context castellanitzat i amb el valencià perseguit per l’autoritat del moment, podia entendre’s que el nom de la ciutat es mantinguera en castellà, per temor a l’amenaça. Tanmateix, al segle XXI i en plena democràcia, és incomprensible que l’equip que tant estimem passege una versió del nom que oficialment està desterrada i que, a més, pertany a una altra llengua que no és la de Vila-real».

Per totes aquestes raons, l’entitat cultural demana a les autoritats locals i als dirigents del club «que recuperen la coherència» i que actuen «correctament» i  «no menyspreen la voluntat de la gent, dels habitants, els socis, els abonats, els seguidors i aficionats que porten al cor el seu equip i la seua ciutat”, perquè «la volen en la llengua que parlen i estimen, el valencià: "Estadi de la Ceràmica" i "Vila-real C.F"».

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací