Tal dia com hui del 1468 va morir Johannes Gutenberg

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1468 va morir a Magúncia Johannes Gutenberg, l'inventor de la impremta
Tal dia com hui del 1468 va morir a Magúncia Johannes Gutenberg, l'inventor de la impremta

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, ca. 1400 - 3 de febrer del 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la  dècada del 1450. Un invent que feu possible la publicació de llibres en grans quantitats, un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement arreu d’Europa. 

Cap al 1420, la seua família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on treballà en la talla de pedres precioses i, més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls. Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils. 

El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per perfeccionar el seu invent, i, el 1450, s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres”. En una acta judicial datada el 1455, hi consta que Fust exigí la devolució del capital lliurat més els interessos, ja que Gutenberg no havia complert les clàusules estipulades. Com que aquest no pogué tornar els diners, l’obrador, la maquinària i els materials passaren a les mans de Fust. És probable que entre aquests materials ja hi haguera el primer llibre imprès amb tipus mòbils, la Bíblia llatina de 42 línies i a dues columnes editada per Fust el 1456.  

La Bíblia de Gutenberg, també coneguda com la Bíblia de 42 línies o Bíblia de Mazarino, és una versió impresa de la Vulgata, que va ser impresa per Johannes Gutenberg a Magúncia, Sacre Imperi, al segle XV. No és el primer llibre imprès, però va ser el seu treball més important i simbolitza el començament de l'«Edat de la Impremta» Aquesta Bíblia és l'incunable més famós. La seua producció va encetar la impressió massiva de textos a Occident. Es pensa que se'n van produir al voltant de 180 exemplars, 45 en  papir i 135 en paper. Després d'impresos, els volums van ser il·lustrats a mà per especialistes, cosa que fa que cada exemplar siga únic. 

Sembla que Gutenberg emprengué novament les seues activitats com a impressor, i el 1465 l’arquebisbe Adolf de Nassau l’acollí a la seua cort. El gener de 1465, el mateix arquebisbe va reconèixer els seus mèrits i li va donar el títol de Hofmann (membre de la cort reial), l'eximí de pagar impostos i li concedí una pensió anual de 2.180 litres de gra, un vestit anual i 2.000 litres de vi. Ja als últims anys de la seua vida, es va traslladar a Eltville, on participà en la creació i supervisió d’una nova impremta dels germans Bechtermünze. 

Abans de la seua invenció, cada llibre era únic, com una obra d'art, escrit i copiat a mà, lletra per lletra, per un escriba o copista en un scriptorium, primer en monestirs i, després, en stationes dependents de les universitats. També es copiaven llibres en entitats oficials (administracions públiques, etc.) o per encàrrecs particulars fets a copistes professionals que vivien, com a autònoms, d'aquesta feina. El llibre manuscrit, per la seua fabricació artesanal, era un producte car i, sobretot, de producció molt limitada. Calia, doncs, un sistema que permetés proveir, en grans quantitats i a preus molt més baixos, un producte que s'estava demanant. El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. No hi ha cap obra que dugui el nom de Gutenberg com a impressor, i només els testimonis contemporanis permeten de poder atribuir-li la composició del primer llibre imprès amb tipus mòbils.

Segons un escrit d'un canonge de la fundació de Sant Víctor on vivia, Johannes Gutenberg va morir el 3 de febrer del 1468 als seixanta-huit anys d'edat i fou enterrat a l'església dels frares franciscans a Magúncia. Aquesta església fou destruïda en un bombardeig el 1793 i al seu emplaçament actualment és al carrer Peter Schöffer. 

Gutenberg continua sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg el número u en la seua llista de "People of the Millennium" (“Gent del mil·lenni”), i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.  

 

Rèplica de la premsa de Gutemberg

 

Un gran esdeveniment històric i cultural a la ciutat de València

Al carrer del Portal de la Valldigna de València, un bell indret de la ciutat medieval que servia per travessar l’antiga muralla musulmana en direcció cap a la Moreria, hi és una casa on es va imprimir el 25 de març de 1474 el primer llibre de caràcter literari del qual es té constància a la Península Ibèrica: Obres e trobes en lahors de la Verge Maria. Un llibre de 45 poesies, 40 d’elles escrites en valencià, corresponents a un certamen literari celebrat a la nostra ciutat en febrer d’aquell any. Aquell concurs literari havia sigut convocat pel llavors Virrei de València Lluís Despuig, per lloar a la Verge Maria. L’encarregat de la seua organització fou l’eclesiàstic i poeta valencià Bernat Fenollar. Els poemes havien de constar de cinc estrofes, amb dedicatòria i tornada. Hi van participar escriptors com Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Francesc de Castellví, el metge xativí Lluís Alcanyís (anys desprès cremat en la foguera de l’Inquisició espanyola), Miquel Péreç i fins i tot el mateix Bernat Fenollar. 

Encara que sembla provat que la primera impremta que va funcionar a la Península era a Segòvia l’any 1472, la de l’impressor Juan Párix procedent de Heilderberg (Alemanya), de la qual eixí el primer incunable anomenat Sinodal de Aguilafuente, escrit en llengua castellana, aquesta publicació no era una obra literària pròpiament dita, ja que es tractava de 48 fulls impresos que arreplegaven les actes d’un sínode que la diòcesi de Segòvia havia celebrat el juny d’aquell any. 

L’obra impresa al carrer del portal de la Valldigna eixí de la impremta de l’argenter Alfonso Fernández de Còrdova i de Lambert Palmart, impressor alemany nascut a Colònia que vingué a València per a fer-se càrrec de l’impremta del comerciant també alemany Jacobo Vitzlan, que representava a la poderosa companyia comercial dels Ravensburg a la ciutat. La gran notorietat que havia arribat a tindre València arreu d’Europa durant el segle XV, com a focus intel·lectual, artístic i econòmic de primera magnitud al mediterrani, cridà l’atenció de Lambert Palmart. 

A més a més, en aquells anys a Xàtiva ja es produïa un paper d’impressió d’alta qualitat, ideal per als impressors, ben conegut arreu del continent. Se sap que en aquell terç final del segle XV els negocis d’impressió, edició i venda de llibres a València eren molt habituals. La producció valenciana de llibres era constant i considerable, mentre que la de la resta dels regnes peninsulars presentava amb prou feines uns pocs títols dispersos i irregulars, produïts majoritàriament des d’impremtes mòbils, no estables. 

Per tant, es pot afirmar que l’origen de la impremta peninsular (i subsidiàriament americana, ja que els primers impressors en aquell continent procedien de València) és valencià. 

 

Fonts:  La Gran Enciclopèdia   / Enciclopèdia Catalana  /  Passejant València amb ulls curiosos   /   Viquipèdia

 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací