Compte amb el que canteu sobre l’Emèrit

VA COM VA

per Jesús Peris

Columnistes

Compte amb el que canteu sobre l’Emèrit
Compte amb el que canteu sobre l’Emèrit

Fa pocs dies coneguérem que el raper Pablo Hasel hauria d’entrar en presó, i realment em sembla una notícia molt preocupant. Més encara perquè un dels delictes pels quals se l'ha condemnat és “injúries a la corona”. Resulta prou irònic que el rei no puga ésser jutjat faça el que faça i si a algú se li calfa la boca rapejant pot acabar en presó enviat directament ni més ni menys que per l’Audiencia Nacional. Seria fins i tot graciós si no fes por.

Fa unes setmanes tinguérem un interessant i gairebé surrealista debat sobre el concepte d’exili i sobre si els exiliats catalans són o no comparables als exiliats després de la Guerra Civil. Les circumstàncies històriques són diferentes, i res és comparable a la fugida desesperada carretera amunt amb un dictador genocida a les esquenes dels darrers dies de la guerra civil, però el que està ben clar és que els polítics catalans estan acusats per l’Estat Espanyol de delictes pels quals no poden ser extraditats pels tribunals d’altres països europeus. Ja han hagut diverses sentències al respecte. Amb la qual cosa podem parlar tranquil·lament sobre les condicions del seu exili i sobre si Carles Puigdemont és un venedor de fum i un mal jugador de truc que s’arrisca massa quan va de farol. Podem. Però que és un exiliat és un exiliat. I que això fa que els condemnats pels mateixos delictes tinguen prou pinta de presos polítics també és veritat.

Però hui voldria fer esment a un altre exiliat, el raper Valtonyc. No vaig a entrar en la qualitat de les seues cançons, que és l’argument trampós habitual que veig usat quan es parla d’ell. No crec jo que l’Audiencia Nacional siga un crític musical, perquè aleshores Melendi o Pitingo haurien rebut condemnes duríssimes fa molt de temps. La qüestió no és la subtilitat de les seues metàfores o la precisió de les seues rimes. I si m’apuren tampoc tinc clar que la causa de les condemnes siga la literalitat de les seues expressions en un país on Federico Jiménez Losantos parla de pegar trets a polítics que no li agraden, un militarot pot somniar en afusellar a milions de persones o la ultradreta valenciana fa bromes amb el nom de Guillem Agulló. Igual va a ser que en aquestos processos ha hagut un cert biaix ideològic.

La qüestió és que si Valtonyc no hagués escapat a temps ara estaria a presó per la lletra de les seues cançons. I per estar en l’exili ha viscut des de la distància la mort de sa mare. I això no és cap broma. I, com que Pablo Hasel ha anunciat que no pensa fugir, anem a tindre a un cantant espanyol empresonat per la lletra de les seues cançons mentre el protagonista d’alguns dels seus temes gaudeix de la seua impunitat a Abu Dabi. No és Pablo Hasel un “pres de conciència”, per utilitzar l’expressió d’Amnistia Internacional, el que ve a ser un pres polític? Podem continuar parlant de la solidesa del sistema democràtic espanyol amb un cantant a la presó?

I no és només això. Jo mateix en escriure aquest text he hagut de resistir la temptació de parlar d’altres temes menys compromesos. I he rellegit cada paraula, mesurant cadascuna de les seues implicacions. Que un xicot estiga a presó i altre a l’exili per cançons més o menys carregades de bombo, no ens està enviant un missatge potent a tots i a totes? No estarem començant a interioritzar la por, a renovar la por de les generacions anteriors que ens demanaven que no parlàrem de política en públic? Perquè si això fos així, la propera vegada que algú ens parle de la nostra democràcia consolidada podrem fer dues coses: riure a carcallades, o donar la raó -que sí, que sí, que el que tu vulgues- pel que puga passar. I el dia que del tot optem per la segona opció, eixe dia, sí que podrem dir que de democràcia ja no ens quedarà més que una paraula buida.

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací