Adif discrimina el valencià a la nova estació de tren d'Elx

per NLV / Plataforma per la Llengua

Llengua

Plataforma per la Llengua demana fer servir el nom propi i oficial Elx, amb el mateix volum i tamany que la forma «Elche».
Plataforma per la Llengua demana fer servir el nom propi i oficial Elx, amb el mateix volum i tamany que la forma «Elche».

Des del passat dilluns, Elx (el Baix Vinalopó) està connectada amb Madrid en 2 hores i 9 minuts, i Oriola (Baix Segura) en 2 hores i 22 minuts, per l'ampliació d'un dels trams de la línia de l'AVE Madrid-Múrcia. En la façana i els senyals verticals d'aquesta nova estació ferroviària d'Alta Velocitat d'Elx, es presenta únicament la retolació del nom de la ciutat com a «Elche», en castellà, sense respectar la denominació «Elx», nom propi i també oficial en valencià. La senyalística ha estat instal·lada per Adif (Administrador d'Infraestructuras Ferroviarias) una entitat pública dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que administra l'estació d'Elx.

És per això que la Plataforma per la Llengua demana fer servir el nom propi i oficial: Elx, amb el mateix volum i dimensions que la forma «Elche», a la nova l'estació d'Alta Velocitat. El delegat de l'entitat, Manuel Carceller, considera que «Adif és una entitat pública estatal i ha de complir l'oficialitat del valencià, avalada per l'article 138 del Reglament general de circulació, que afirma que les indicacions escrites de senyalització pública i les inscripcions han de figurar, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma». Les reclamacions a favor de l'ús del nom d'Elx s'han presentat a l'empresa Adif i a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana.

El president espanyol Pedro Sánchez va inaugurar aquest tram de la línia Montfort del Cid, Elx, Oriola i Múrcia que, segons va explicar, ja està executat al 95%. Sánchez assegurava en un acte on també van estar presents el president del govern valencià, Ximo Puig, i el ministre de Transports, José Luis Ábalos, que el tram s'integra al corredor mediterrani i que «compleix una important funció social» perquè ajuda a «vertebrar el territori i transcendir les fronteres de cadascuna de les comunitats autònomes».

No obstant les paraules del president espanyol, en els últims anys el 70% de les inversions en infraestructura ferroviària s'ha destinat a l'alta velocitat, que utilitza solament el 4% dels usuaris, mentre que només el 30% de la inversió es destina a Rodalies i Mitjana distància, utilitzat pel 96% de les persones que viatgen amb tren, segons dades de la coordinadora estatal Tren público y social. Una política que implica una desatenció logística i de personal en els trajectes de rodalies que afecten el País Valencià. Així, només el 2019 es van suspendre un total de 7.593 trens al territori valencià. Des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19 també s'han reduït trajectes com el que va d'Alcoi (l'Alcoià) a Xàtiva (la Costera), que ha quedat limitat a dos únics viatges al dia, i les denúncies pels endarreriments dels trajectes són ja innombrables. 

Les mancances en l'atenció ferroviària al País Valencià tenen unes conseqüències socials, ecològiques i polítiques que han dut la ciutadania a protestes de tot tipus. Una d'aquestes eines de denúncia va ser la creació de la plataforma Indignats amb Renfe, un col·lectiu que reclama una millora de les infraestructures públiques de mobilitat a través de diverses mobilitzacions. 

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací