Tal dia com hui del 1483 es va iniciar la construcció de la Llotja de València

per NLV

Efemèrides

Tal dia com hui del 1483 es va iniciar la construcció de la Llotja de València
Tal dia com hui del 1483 es va iniciar la construcció de la Llotja de València

El 5 de febrer del 1483 s’inicià la construcció de la Llotja de la Seda o Llotja de Mercaders de València. Un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat. L'edifici simbolitza, sens dubte, la puixança i riquesa del segle XV valencià. És una mostra de l'abast de la revolució comercial durant la baixa edat mitjana, del desenvolupament social i del prestigi aconseguit per la burgesia valenciana.

La prosperitat mercantil assolida per la urbs motivà que, el 23 de juny del 1469, el Consell Municipal donara poder als Jurats per bastir una nova llotja: «Molt bella e magnífica e sumptuosa, que sia honor e ornament d'aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afectió per exercitar-ne en l'art mercantívol e fer naus, de què en resultarà grandíssim benefici.» El mateix dia, es creà un impost especial per recaptar fons destinats a tal fi. 

El 9 de desembre del 1480, es dictaminà l'emplaçament de l'edifici i, el 12 de gener del 1481, el prestigiós mestre pedrapiquer gironí Pere Comte i el guipuscoà Joan Yvarra foren nomenats mestres d'obra de la Llotja.  

Pere Comte ja era a València des de feia un temps. Havia sol·licitat l'aveïnament i el 1476 estava construint una capella per a Joan Albarraçí a l'església de Sant Nicolau. El 1480, treballà a la catedral, al palau de la Generalitat i a les drassanes. Després fou enviat pels Jurats a mesurar el cabal del riu Cabriol i, més endavant, el del Xúquer a fi d'augmentar el subministrament d'aigua a la urbs. Joan Yvarra també vivia a València, a la parròquia de santa Caterina, i probablement es presentà a la prova que acreditava els coneixements de l'ofici el dia que es feu la crida de les capitulacions per construir la Llotja. Fou elegit junt amb Pere Comte.

 

Sala de contractació de la Llotja de València

Durant la primera fase,  es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases properes al mercat. La primera pedra no es col·locà fins al 26 de desembre del 1482, i les obres no s'iniciaren fins a l’esmentat 5 de febrer del 1483, tal com sabem gràcies a la inscripció que hi ha a l'escut de la ciutat i que es troba al cantó dels carrers de Pere Comte i de la Llotja.

Les obres havien començat amb els enderrocaments de les cases, l'adequació del vall i els lliuraments de materials al mestre d'obra de vila Francesc Martínez, àlies Biulaygua. Tenim constància d’aquestes actuacions des del 16 de gener del 1483 i també de l'entrega de pedres pels pedrapiquers el 15 de febrer. Després del començament oficial de les obres, el 14 de març es pagaren els primers jornals a Pere Comte i Joan Yvarra «pro salarium eorum et sue comitive». Al juny, es decidí pagar «[...]no a estalls sinó a jornals», i que el portal principal «[...] sia principiat a llavorar e les finestres que ab aquell seran contigües e tot el restant de l'enfront sia fet de pedra picada ab artificiós magisteri llavorada ab les imatges e maçoneries e fullatges». A partir d'aquest moment, començaren els treballs dels pedrapiquers. A l'octubre, el mestre d'obra de vila Biulaygua acabà els seus treballs en el vall i desaparegué de la documentació. En aquesta etapa, fins al 1498, s'alçaren la Sala de contractació i la torre.

 

Sostre de la Sala de contractació

Durant la segona fase, entre el 1498 i el 1506,  Pere Comte va assumir-ne la direcció per complet a causa de la mort de Joan Yvarra. Junt amb ell, els pedrapiquers que s'encarregaren de la construcció amb les seues respectives colles foren: Joan Corbera, Miquel de Maganya i Domingo de Urtiaga. A aquests, cal afegir els equips de Joan de Còrdova i de Miquel Joan Porcar, d'importància inferior. En aquest període, s'aixecaren les dues primeres plantes del Consolat.

En la tercera fase, entre el 1506 i el 1533, es feu càrrec de l'obra Joan Corbera i es bastí la tercera planta del Consolat. En la quarta fase, entre el 1533 i el 1548, es rematà l'edifici i es dugueren a terme els elements complementaris, incloent-hi els medallons. A més de Joan Corberà, hi va intervindre Domingo de Urtiaga. A partir de llavors i fins al 1620, es feren obres de menor entitat, així com de manteniment i reparació. 

Amb els pedrapiquers, hi treballaren els obrers de vila, al capdavant dels quals era l'esmentat Francesc Martínez, àlies Biulaygua, Miquel Guillem i, en algunes ocasions, Pere Bevià. Un esglaó inferior l'ocupaven els manobres, entre els quals Joan Bru, Pedro de Requena, Joan Fort, Martí de Tolosa, Perot Gascó, Joan de Borior, Francisco de Calatayud, Pere de Moia, Joan d'Arava i Lo Burgonyo. També hi participaven els tapiadors, com ara Bernat Cardona. 

Després de la mort de Joan Yvarra es recuperà una figura present en les primeres capitulacions: el sobrestant o encarregat de coordinar la recepció i entrada dels materials, de portar els comptes dels obrers i del seu treball, i d'altres menesters. Joan Prats ho feu durant prou de temps.

 

Escala de Pere Comte

 

Un dels edificis més emblemàtics de la ciutat

La Llotja de València és un dels edificis emblemàtics de la ciutat, peça mestra de l'arquitectura civil gòtica. El conjunt està format per tres cossos que, observats des de la plaça del Mercat, comprenen el saló de contractació, la torrassa central i el consolat del Mar. 

El saló Columnari o Sala de Contractació es va iniciar el 1483 i consta d'una gran sala dividida en tres naus longitudinals per columnes helicoïdals. L'edifici està concebut com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en què s'ha volgut veure la representació del paradís: les columnes serien els arbres i les cúpules representarien la cúpula celeste. El municipi va instal·lar-hi la «taula de canvis» per a realitzar les operacions bancàries del moment. La torre central consta de planta baixa i dos pisos alts, que en origen es dedicaven a presó dels mercaders declarats en fallida. El consolat del Mar es construí l'any 1498 sota la direcció de Pere Compte, qui va morir sense veure'l conclòs. 

Diversos mestres van continuar les obres després de la seua mort fins que s’acabaren el 1548. Cal destacar, a la part alta de la façana de la plaça del Mercat, la galeria d'arcs i els quaranta medallons representant el bust d'emperadors romans i personatges il·lustres, d'època renaixentista. Tot el conjunt està dedicat al comerç i des de l'inici de la seua construcció es va idear com un temple a l'intercanvi de productes, el negoci que havia portat la prosperitat i el desenvolupament a la ciutat. 

 

Pati dels Tarongers

En només quinze anys (1483-1498), Pere Comte i els seus ajudants foren capaços d'acabar la Sala de Contractació, el cos principal de l'edifici. Així consta en una franja blava que corre a la part més alta dels quatre murs, a tocar de les voltes de l'esmentada sala. Una franja en què es proclama en lletres daurades sobre un fons fosc la següent inscripció en llatí (per duplicat, una primera vegada sobre els murs sud i oest, i una segona sobre els del nord i l’est): «Soc una mansió il·lustre, construïda en quinze anys. Tasteu i vegeu, conciutadans, car bona és la negociació que no duu a engany en la llengua, que jura el proïsme i no falta al jurament, que no deixa diners en usura. El comerciant que així actue abundarà en riqueses i, a la fi, gaudirà de la vida eterna».

Per bastir la llotja, Pere Comte s'inspirà en la Llotja de Palma, feta per Guillem Sagrera el 1448, el qual, al seu torn, s'havia inspirat probablement en l'aula capitular del convent de Sant Domingo de València, de començament del segle XIV. La Llotja de València, però, és de dimensions més grans i presenta una ornamentació més abundant que la mallorquina. La de València destaca per la riquesa de la decoració flamígera a les finestres, per les portes monumentals amb arcs conopials i per les petites escultures i les 28 gàrgoles, sovint amb escenes satíriques o obscenes. A més, hi ha profusió d'escuts amb els quatre pals del rei d'Aragó entre els quals destaquen el de la clau de volta central de la Sala de Contractació i, sobretot, els que es troben als cantons de les places del Mercat i del doctor Collado, envoltats d'àngels.

 

Façana del Consolat (detall)

 

Patrimoni de la Humanitat

Monument Nacional des del 1931,  la UNESCO declarà la Llotja de la Seda Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre del 1996 com a «exemple totalment excepcional d'un edifici secular en estil gòtic tardà, que il·lustra de manera esplèndida el poder i la riquesa d'una de les grans ciutats mercantils de la Mediterrània, i és considerat com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu». 

La Llotja reuneix una esplèndida col·lecció d'escultura medieval. Impostes, sanefes, capitells, àngels sostenidors o gàrgoles van ser llavorats per escultors de molt distinta procedència, com ara Laurencius de la  Picardia i Rolandus i Johan de Kassel (Alemanya), entre d'altres. Detalls escultòrics extraordinàriament deliciosos i plens de bon humor

Segons Joan Francesc Mira, el pla o la plaça del Mercat, constituït per la Llotja de la Seda, el Mercat i Sant Joan del Mercat, formen un conjunt tan aparentment heterogeni que «no se sap com, els tres edificis fan l'efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d'ocupar, un davant o al costat de l'altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre així».

 

Fonts: Salvador Aldana, La Lonja, Generalitat Valenciana, 1994  /  Història de l'Art Valencià, Biblioteca Valenciana, 1989  /  Viquipèdia

 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací