D’esclaus i esclavons

per Maria Pérez Company

Veus

Fa temps que entre la societat valenciana se sent parlar de la taronja com un dels temes més problemàtics del context. Doncs bé, partint del que suposa aquesta situació, i molt més enllà de la problemàtica agrícola, cal dir que la taronja no és més que una al·legoria del sistema parasitari i podrit - liderat pel narcisisme i la cleptocràcia - a què ens hem sotmés.

Com aquell mosquit anophele infectat que transmet la malària als humans, el sistema capitalista ha contaminat el món de l’agricultura tradicional, caracteritzada pels seus principis socials que la convertien en base de l’economia, i l'ha convertit en l’última baula de la crematística. 
 
Els recursos que donava l’agricultura determinaven el comerç. Ara és el comerç qui regula tot el procés, des de la manufactura dels productes als magatzems fins al tipus de pràctica agrària aplicada. Hem deixat així la partida guanyada a les grans empreses. Aquelles que, gràcies al consumisme desenfrenat, han aconseguit controlar en temps i forma la producció i, encara pitjor, la seua remuneració. L'últim esclavó de la cadena és qui dirigeix aquesta gran orquestra. I tot, per al seu benefici.. 

Un cop la taronja és recol·lectada, passa a ser treballada als xicotets, mitjans i grans magatzems, on es classifica, s’ordena i «s’embelleix» per tal de ser venuda, sobretot, per aquells que en trauen benefici dels costos dels qui la produeixen i la transformen. Tot aquest sistema no és més que allò que entre tots hem construït: una desmesurada maquinària superficial. 
 
Així és com es viu el dia a dia a l’orbe dels cítrics: sense horaris establerts. Ni tan sols, en molts dels casos, a 24 hores vista. Amb una competència exuberant entre companyes que passen una gran quantitat d'hores treballant juntes i que, massa sovint, creen conflictes. Uns horaris que no quadren a causa de la ineficiència de les polítiques laborals que emparen els grans convenis, eixos que obliden que s'ha de controlar i gestionar de manera equitativa en cada fase. Una situació vigilada i controlada per la mirada atenta de les grans superfícies, que tot ho regulen.
 
Si em pare a pensar, em resulta curiós com té lloc tota aquesta successió i com s’assimila a l’estil de vida que portem. La taronja és classificada segons la seua aparença, sense saber el sabor que té. Òbviament no es pot obrir cada taronja que es manipula, però tampoc es pot jutjar el sabor sense conéixer quines són les raons per les quals podria canviar eixe aroma. 
 
Fa temps que entre la societat valenciana s’escolta parlar de la taronja com un dels temes més problemàtics del context: canviem-ho. Deixem de ser esclaus i alliberem-nos dels esclavons que ens sotmeten.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací