El vot electrònic, una alternativa fiable?

per NLV

Societat

Experts confien que la COVID-19 'consolide' el vot electrònic perquè una pandèmia no pose la democràcia 'en joc'
Experts confien que la COVID-19 'consolide' el vot electrònic perquè una pandèmia no pose la democràcia 'en joc'

Les eleccions fetes durant la COVID-19 han generat polèmica en gairebé tots els països on s'han fet pel difícil equilibri entre la protecció de la salut pública i el dret a vot en el marc d'una pandèmia. En aquest context, ha ressorgit el debat sobre el vot electrònic com una alternativa. Una alternativa que fins ara pràcticament cap país ha implementat. Estònia és l'únic amb un sistema de vot electrònic que s'utilitza en cada elecció des de fa més de 15 anys, i ara els experts confien que la COVID-19 porte a «consolidar» aquest sistema a més països perquè una nova pandèmia pot posar la democràcia «en joc», alerta en una entrevista a l'ACN l'expert de la Universitat de Tartu (Estònia) Robert Krimmer.

«Si ho fem tot per internet, a ningú li ha de sorprendre que també es puga votar per internet», diu l'expert de la Universitat de Kozminski (Polònia) David Dueñas. Per a ell, l'experiència estoniana mostra que el vot electrònic es pot arribar a «rutinitzar». «És el pas natural en l'evolució de la societat», insisteix Dueñas. De la mateixa manera, Krimmer defensa que la pandèmia obliga a «prendre decisions» pel que fa als obstacles per a votar.

Al món, una setantena de comicis s'han ajornat per la pandèmia, mentre que unes 100 s'han decidit tirar endavant malgrat la situació epidemiològica. Els Estats Units, Portugal o Romania són alguns dels que han votat, mentre altres com França es preparen per ajornar eleccions que s'havien de celebrar en els pròxims mesos. Catalunya se sumarà amb els comicis del 14-F al grup dels que han votat malgrat la situació epidemiològica, després que la justícia anul·lara el decret que les ajornava a finals de maig.

«Si no desenvolupem un mecanisme de vot per internet que siga segur i utilitzable seríem estúpids, perquè si ve una nova pandèmia que dure cinc o deu anys les nostres democràcies estaran en joc», alerta Krimmer.

Segons Dueñas, la COVID-19 portarà més països a «intentar impulsar» el vot electrònic. En aquest sentit, insta a fer-ho «evitant possibles controvèrsies polítiques de si beneficia a un o a l'altre» i centrant-se en el fet que és «una innovació en el terreny electoral que porta uns beneficis a la ciutadania».

 

Els detractors del vot electrònic alerten del perill

Tanmateix, no tots els experts estan a favor del vot electrònic. Richard Stallman, fundador del moviment del programari lliure i famós activista contra l’oligopoli de les grans empreses tecnològiques, sempre s'ha posicionat en contra. Amb el vot electrònic -adverteix-, «no hi ha cap forma de garantir que no es produeix frau electoral». De fet, «sempre hi pot haver algú que canvie el programa per dur a terme un frau electoral, tal vegada un frau massiu». I continua: «Amb aquest sistema de votació, no hi ha cap manera de saber si els resultats són fiables. Tampoc no hi ha cap manera de tornar a comptar els vots. Qualsevol país que ho aplique, estarà a mercè dels qui tenen el control del programa».

Per a Stallman, «el perill no es pot evitar ni tan sols amb l’ús d’un programari lliure». Perquè «el perill és que algú el manipule per fer trampes amb els vots». I això, «no es pot evitar encara que uns experts estudien el codi font del programa que s’utilitzarà en les eleccions, perquè el programa que s’execute llavors podria ser diferent al que han ensenyat abans». No cal oblidar que «es pot reemplaçar l'original per un altre que manipule els vots i restaurar-lo quan s’acabe el procés; ningú no s’adonaria que això ha passat». I després, «no hi hauria forma de fer un recompte». El vot en paper, en canvi, «sempre permet un recompte manual».

David Dill, professor d’Informàtica a la Universitat de Stanford, també està contra del vot electrònic. De fet, com la majoria d’experts en seguretat informàtica, el considera perillós.

Dill es va implicar per primera vegada en el debat sobre el vot electrònic el 2003, quan un grup d’informàtics va expressar la seua preocupació pels riscos associats a les màquines de vot amb pantalla tàctil que molts districtes dels EUA van implementar després de les eleccions del 2000. Des d'aleshores, les màquines de vot sense pantalla tàctil han desaparegut, en part com a resultat de campanyes de sensibilització pública de la Verified Voting Foundation, fundada per ajudar a salvaguardar les eleccions locals, estatals i federals.

En una entrevista publicada el 2016, Dill analitzava els riscos del vot per internet, el repte d’educar un públic cada vegada més còmode en matèria de tecnologia i la papereta tradicional com la millor manera de votar. 

Coincideix amb Stallman quan diu que «els ordinadors són coses molt complicades i no hi ha cap manera, amb una quantitat raonable de recursos, de garantir que el software i el hardware estiguen lliures d’errors i que no hagen estat atacats malintencionadament. Els problemes creixen en complexitat més ràpidament que els mètodes per seguir-los. Des d’aquesta perspectiva, mirar un sistema que depén de la perfectibilitat dels ordinadors és una mala idea». 

A més, cal recordar que els sistemes de vot varien molt d’un estat a un altre i no es poden deixar en mans d’unes màquines que poden controlar grups de poder o governs amb intencions de manipular els resultats. 

 

El vot electrònic a Europa

A banda d'Estònia, hi ha altres països d'arreu del món que han explorat el vot electrònic. En cap d'ells, però, ha estat vinculant en eleccions generals. A Suïssa, alguns cantons l'utilitzaven fins fa poc, però ara s'ha aturat perquè estan intentant unificar el sistema a nivell estatal. També tenen un sistema de vot electrònic a Mèxic o al Pakistan, així com també a l'estat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia.

A França s'han fet algunes proves, però el vot electrònic no s'ha arribat a consolidar, mentre que a Lituània es va intentar implementar en les darreres eleccions, ja en el marc de la pandèmia, però les autoritats ho van acabar descartant per manca de temps. A diferència d'Estònia, a cap d'aquests països s'ha arribat a implementar el vot electrònic com a alternativa habitual per votar en totes les eleccions.

A Catalunya, la llei per a permetre el vot telemàtic dels residents a l'estranger està encallada al Parlament des del 2018. Hi va haver un primer intent de portar la regulació a la cambra catalana el 2016, però l'aplicació del 155 va fer decaure la iniciativa. L'octubre del 2018 el departament d'Exteriors va aprovar una altra llei amb el mateix objectiu i Cs, PSC i PPC hi van presentar esmena a la totalitat.

La Junta de Portaveus no ha posat mai data per al debat a la totalitat que permetria o tombaria la tramitació de la iniciativa. La llei s'ha d'aprovar per dos terceres parts de la cambra i el rebuig d'aquests tres partits ho faria inviable.

 

El cas d’Estònia

Segons Krimmer, a Estònia el sistema de vot electrònic s'ha consolidat perquè ja hi havia un ecosistema favorable. Al país els ciutadans poden accedir gratuïtament a un carnet d'identitat digital a través del qual verifiquen la seua identitat a internet. «Viure, treballar i interactuar és impensable fer-ho sense aquesta targeta d'identitat», diu.

Per a l'expert de la Universitat de Tartu, l'ús habitual del carnet digital, per exemple per a operacions bancàries, és una de les claus que ha portat a consolidar el vot electrònic al país.

Malgrat l'ecosistema favorable, el sistema de vot electrònic ha tardat a consolidar-se a Estònia. En les eleccions del 2005, les primeres en què era possible el vot electrònic, només l'1,9% dels vots van arribar a través d'aquest sistema. En els darrers comicis, les parlamentàries del 2019, el 43,8% dels electors van votar a través d’internet.

Per a Dueñas, la diferència entre Estònia i altres països és que «es va atrevir a fer-ho». «Una vegada la gent comença a votar per internet no torna enrere a votar en paper. És un procés que porta temps», apunta.

A Estònia, el sistema de vot electrònic s'obri una setmana abans de les eleccions. Els ciutadans amb dret a vot s'identifiquen al sistema amb el carnet d'identitat digital i poden votar tantes vegades com vulguin durant aquells dies. L'últim vot que emeten, però, és el que compta.

Per a garantir la seguretat, les autoritats inverteixen «molts recursos», apunta Dueñas, i treballen amb informàtics locals abans dels comicis per detectar possibles vulnerabilitats del sistema. A més, com el vot electrònic s'obri dies abans de les eleccions, en cas d'un atac informàtic les autoritats podrien invalidar els vots rebuts a través d'aquest sistema i dir als ciutadans que vagen a votar als col·legis.

Pel que fa a la confidencialitat, el sistema garanteix «l'anonimat» del vot, diu Krimmer, perquè «desvincula» la identitat de la persona del vot que emet. És a dir, es tracta d'un sistema de «doble sobre» en què en un hi ha la identitat del votant i en l'altre el vot. El sistema manté el vincle entre la persona i el vot perquè si algú torna a votar desaparega l'opció anterior, però «el vot queda per una banda i el registre de la identitat per una altra», explica.

 

El futur del vot electrònic

Pel que fa a l'impacte del vot electrònic en la participació, tant Krimmer com Dueñas admeten que no hi ha cap estudi que constate que contribueix a fer-la augmentar. «La participació depén de la motivació. Si estàs motivat votaràs siga quin siga el canal. El vot electrònic el que fa és fer més fàcil el sistema de vot. Si estàs motivat, t'ho posa més fàcil», subratlla.

Malgrat no haver cap evidència que mostre que la participació augmenta amb el vot electrònic, Krimmer assenyala que «el que és probable és que si es lleva i es fa més difícil votar participarà menys gent en les eleccions». «El que falta és que algú amb capacitat de decisió política diga que per ací és per on s'ha de tirar. Una vegada algú prenga aquesta decisió els recursos, el coneixement i les experiències hi són», insisteix l'expert de la Universitat de Kozminski.

Mentre Krimmer confia que la pandèmia l'acabe «consolidant», ja que «necessitem tenir un canal de presa de decisions a través d'internet», altres experts com Dill alerten que el vot per internet és perillós perquè fa pensar als internautes que és fàcil i no gens controvertit. «Els legisladors creuen que això és una idea fantàstica i que podran elaborar projectes de llei que s’aprovaran sense debats significatius, ja que sembla la via lògica». En realitat, però, «el repte és conscienciar la gent dels riscs del vot electrònic», afirma. 

 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací