La pandèmia, com passa a altres catàstrofes naturals o a les guerres, ha tret a la llum totes les bondats i maldats de l’espècie humana: la solidaritat, la generositat... sí, però també aquelles altres que, ocultes o no, sempre han estat ací: la hipocresia, l'egoisme, la doble moral....

El País Valencià ha estat i està capdavanter en contagis, morts o angoixa hospitalària, també en càrrecs públics que s’han saltat les normes i, valent-se sols del que són, s’han colat per a vacunar-se abans que els tocara com a ciutadans normals malgrat que ells es creuen estar per sobre d’aquells no més perquè la porpra els ho fa pensar.

Si ells no són un bon exemple, perquè el poble valencià ho hauria de ser? ¡Doncs clar que no! S’omplin carrers i places, parcs i demés espais públics i es munta la tremebunda perquè es tanquen els bars mentre ningú no protesta quan es tanquen fàbriques i altres llocs de treball. Som normals? Senzillament normals? La resposta la tenen els psiquiatres no jo, però enllà al fons hi ha alguna cosa que em diu que no.

La inconsciència de molts (massa) valencians respecte la responsabilitat per les coses pròpies: llengua, cultura, institucions, història, etc. sembla ara surar com un tap també a la pandèmia: per una banda la gent, per altra molts polítics, com si tot formara part d’un cercle repetitiu nietzserià, adés amb allò, ara amb açò. Molts tenim el dret a imaginar què seria del País Valencià si, en conjunt, fórem més responsables amb les coses nostres: el poble amb els seus deures, els polítics amb els d’ells, però no és així. Cremem energies fent els que ens dona la gana, a preus altíssims: morts o irresponsabilitats, i mentre: que rode la bola!!

Perquè hi ha gent que s’atrevís a plantejar, amb tot el que ens està caent, què fer a falles, què fer a Pasqua? És racional plantejar-ho tan sols? Pense que no, però igual que en plena pandèmia s’omplin els carrers, es vol omplir els bars o es reclama el dret al botellot, molts polítics actuen com si ací no passara res o tot fora molt relatiu i discutible perquè, per a ells, també es té per relatiu la llengua, la cultura i tot allò que ens identifica com a poble.

Moltes vegades pense en què li dirien a Peter Lim dels valencians quan vingué des de Singapur a comprar un equip de futbol i fer el que fa! Tal vegada a Singapur tinguen una idea més exacta de nosaltres que no nosaltres mateix, i és que quan mires al voltant, tot ho reafirma: ens manca molt de sentit d’autoestima, de voler-nos a nosaltres mateix, de fer-nos respectar, de sentit del jo, perquè si el tinguérem, com s’atreviria ningú a comprar-nos un equip de futbol com el València CF i fer el que fa, manipular-nos la història, la llengua o riure’s de tots vacunant-se abans d’hora? La manca de respecte provoca tot allò i, si de veres els primers responsables són els qui per manca d’aquell s’ens burlen, no és menys la facilitat que els donem, com a poble, per a fer-ho.

Ja hi ha una vacuna contra la COVID-19 i creuem els dits per a què el seu resultat siga ràpid i satisfactori però, qui vacunarà el poble valencià contra la desídia i el meninfotisme crònic? D’existir, tindrà algú la temptació de colar-se per a vacunar-se d’allò o li donarà igual vacunar-se o no?

Si com a persones tenim el dret a què les institucions públiques facen cura de nosaltres, com a poble també la tenim de que la facen respecte tot allò que, de no fer-ho ens matarà.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací