Ací em pariren i ací estic, per sort

Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina

per Elo Chamarro

Societat

Ací em pariren i ací estic, per sort
Ací em pariren i ací estic, per sort

Cada any, en arribar el 6 de febrer, m’ofega un sentiment de culpabilitat que m’incomoda. El Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina em fa pensar en com l’atzar, que em va fer néixer al País Valencià, m’ha salvat de patir l’amputació del dret a viure la meua sexualitat en llibertat pel fet de ser dona.

Aquesta realitat em fa sentir un cert sentiment de culpa. Culpable per no haver de patir dolor de per vida, per no tindre infeccions d’orina constants, per no haver posat en risc la meva vida a l’hora de parir.

Com ha de ser que et lleven el clítoris i et tallen els llavis perquè la teva família vol demostrar la teua honorabilitat? Quina honorabilitat es té o es deixa de tindre als 15 anys? És curiós com l’honor només està lligat a la sexualitat en el cas de les dones, mentre en els homes té relació històricament amb el camp de batalla i la defensa de la pàtria.

Més de 200 milions de dones i xiquetes han patit la mutilació genital femenina i vora 4 milions de xiquetes la pateixen cada any al món segons dades de l’ONU. I, tot  i que cap religió recomana mutilar sexualment les xiquetes, aquesta pràctica indecent es du a terme invocant la tradició religiosa i la cultura.

Sovint em pregunte en quin punt de la història l’home, pel fet de ser-ho, va decidir sotmetre la dona. Imagine que va ser en el moment que es va adonar que la clau de la pervivència de l’espècie la tenia la dona i, per tant, tot el poder mentre poguera decidir sobre la seua sexualitat. Ai las!, ja hem arribat on anàvem. El poder!

Puc imaginar que en aquell estadi primerenc del masclisme, es tractava de dominar eixe poder concret, de posar en marxa costums, rituals, normes i altres paranys per fer que aquella poderosa eina de la maternitat se sotmetera a la força física (major en els homes per norma general). Després vindrien els déus per a acabar-ho d’adobar, uns déus que es comunicaven, majoritàriament, a través dels homes.

No hi ha religió, tradició ni cultura que justifique una agressió tan violenta i cruel contra els drets fonamentals de les dones i les xiquetes com és la mutilació genital femenina i el món occidental així ho ha entés des de fa anys. Bona prova és que la llista de països on està prohibida la seua pràctica augmenta any rere any, de forma destacada al continent africà on, majoritàriament, s’ha practicat des de fa segles. Països com França, Itàlia, Alemanya, Estats Units o Espanya l’han prohibit també tot i que ambuna vigilància molt desigual.

Al País Valencià, segons feia públic la delegada del Govern, hi ha més de 3.600 xiquetes en perill de patir la mutilació genital, per tindre menys de 14 anys i, per més que aquest tema demana no entrar en la baralla política, sí que crec que tenim el deure de demanar més fermesa en l’aplicació de la llei que des de 2003 imposa penes que van entre 6 i 12 anys de presó i la retirada de la pàtria potestat en el cas que es mutile una menor o xiqueta amb discapacitat.

Entre els objectius de l’ONU de Desenvolupament Sostenible per al 2030 està l’eradicació de la mutilació genital femenina, en concret en el seu punt 5 d’Igualtat de gènere. Si no canviem la manera d’actuar, no complirem amb aquest objectiu.

Cal que la mutilació genital femenina es pose en les agendes internacionals com a condició per rebre ajuts i acords. I cal que, de forma contundent, s’apliquen mesures per eradicar-la a casa nostra. El País Valencià ha de parlar-ne -i no solament el 6 de febrer- de la mutilació genital femenina per posicionar-se en contra, per excloure el veí que la practica o deixar de comprar a la seua botiga.

Vull que arribe el 6 de febrer i parlar en passat d’una pràctica ritual extingida que permet que les meves conciutadanes gaudisquen de la seua sexualitat lliurement i plena.
 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací