Tal dia com hui del 1897 es va estrenar «Terra Baixa», d'Àngel Guimerà, a Tortosa

per NLV

Efemèrides

Coberta d'una edició de «Terra baixa», d'Àngel Guimerà, del 1897
Coberta d'una edició de «Terra baixa», d'Àngel Guimerà, del 1897

Terra Baixa, d’Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), fou estrenada al Teatre Principal de Tortosa (el Baix Ebre) el 7 de febrer del 1897 per la companyia de Teodor Bonaplata. El mes anterior a l’estrena, es publicà el text original de l'obra. El 10 de maig d'aquell mateix any es representà al teatre Romea de Barcelona. La crítica, més favorable, apuntà que era un gran encert per a l'obra el personatge del pastor Manelic, interpretat per l'actor badaloní Enric Borràs. Tot i això, es criticaren alguns aspectes, com ara la figura d'en Sebastià (el gran terratinent), o l’estructura. El 20 i 21 de febrer arribà en la versió en castellà al Teatre Principal de Palma, on també aconseguí un èxit clamorós. Un any després de l’estrena, es representà, també en castellà, a Alacant, on va tornar a triomfar. 

Terra baixa és una de les obres més populars del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i la més representada de la dramatúrgia catalana, tot un clàssic. Ha estat traduïda a catorze idiomes: castellà, anglès, italià, alemany, rus, txec, hebreu, portuguès, sicilià, serbi, neerlandès, jiddisch i esperanto. També se n'han fet versions operístiques i ha estat portada repetidament a la pantalla en diversos països. 

El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes instigaren Guimerà a incloure altres temes com ara l'opressió que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seues ordres en una societat conservadora. D'aquesta manera, l'autor feu una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrés.

 

Àngel Guimerà (1910)

Manelic, el protagonista, ha esdevingut un prototip i encarna l'home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seua dona, allà on l'engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seua personalitat així que posseeix una cosa seua: Manelic. 

Escrita en prosa, l'obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en versió castellana a Madrid el novembre del 1896 al Teatro Español per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducció de José de Echegaray. El 13 i el 20 de novembre del 1896 foren dues dates que hauria pogut estrenar-se l'obra Tierra Baja, però s'ajornà per diferents raons: en la primera data, per una indisposició de la veu d'un actor; i en la segona, per la renúncia d'aquest mateix actor de representar el paper quan deixà la companyia. Tierra Baja fou un èxit de públic a la capital estatal, encara que la crítica madrilenya la rebé amb reticència.

Tot i que valoraren la capacitat de connectar amb el públic, consideraven que els trets romàntics resultaven excessivament lírics. Cal tenir present, per entendre aquestes afirmacions, que el realisme i el naturalisme ja s'havien imposat a la literatura espanyola, i allò criticat ho era perquè es veia com una rèmora del passat. El dia de l'estrena de l'obra, Guimerà experimentà un neguit que demostra el valor que donava a la crítica de l’obra. «L’èxit o el fracàs del drama que es representa no importa gens ni gota a la humanitat, però per a l’autor en aquells moments la humanitat és allí, en aquelles taules», deia Guimerà.

 

Signatura d'Àngel Guimerà

El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos termes prenen, a més del significat geogràfic denotatiu, un significat valoratiu contraposat. Aquests dos mons són presentats com dos espais antagònics, presentant la Terra alta com el món idíl·lic que es caracteritza per la puresa i la bondat; i la Terra baixa, com el reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotació i el materialisme, que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins. La relació d'exclusió entre els dos espais es veu reflectida més enllà de la simple comparació física dels espais, i arriba a estrats com, per exemple, la forma d'actuar o el llenguatge dels personatges dels seus respectius espais. 

La Terra alta representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat i on la corrupció de la mà de l'home no ha arribat, ja que és un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu en Manelic i, per aquesta raó, ell tindrà les característiques que també pertanyen a la Terra alta. És l'espai utòpic, solitari, irreal i idoni que permet el compliment dels desitjos més pregons. L'altre espai antagònic, la Terra baixa, és l'espai on transcorre la major part de l'obra, i el representa com el lloc on es concentra el mal del món, en el qual la corrupció, el pecat i la malícia de l'home conviuen en un mateix espai, però és especialment marcat en els seus habitants. El lloc que representa la Terra baixa és la vila o la ciutat on succeeix tota la  trama dramàtica de l'obra.

 

Fonts: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)  /  Viquipèdia

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací