Vacuna’t!

per Sebastià Carratalà

Cultura

Martí Bas, «Defensa't contra l'enemic que no es veu. Vacuna't» (detall), 1936. Cartell del Consell de Sanitat de Guerra, Barcelona
Martí Bas, «Defensa't contra l'enemic que no es veu. Vacuna't» (detall), 1936. Cartell del Consell de Sanitat de Guerra, Barcelona

Per tal de combatre els moviments antivacunes, actius pràcticament des del moment del descobriment del vaccí de la verola a finals del segle XVIII, i conscienciar la població dels  beneficis d’aquest mètode d’immunització, en determinats moments les autoritats sanitàries també han hagut de fer ús de la imatge, una de les armes principals dels detractors. Calia contrarestar els missatges dels gravats i fulletons que atribuïen a la inoculació danys corporals i acusaven els metges d’experimentar i d’embutxacar-se diners. Uns gravats i fulletons que es van escampar pel Regne Unit i França i, de seguida, pel Canadà, els Estats Units i el Brasil. 

 

«Death the Vaccinator»,  ca. 1880. Cartell de la London Society for the Abolition of Compulsory Vaccination

El 1853, a Londres, es va fundar la Society for the Abolition of Compulsory Vaccination com a resposta immediata a la llei que ordenava la vacunació obligatòria de tots els lactants durant els primers tres mesos. Els pares que no la compliren podien ser sancionats amb una multa o fins i tot condemnats a presó. Per això, en alguns pamflets i revistes de l’època s’hi publicaven il·lustracions en què apareix un policia vigilant que es respecta el prescrit. En Death The Vaccinator (ca. 1880), per exemple, un agent recorda a la mare que ha de vacunar el seu fill. Alhora, però, un esquelet toca el xiquet just en el punt en el qual s’hi posa habitualment la injecció. Durant el segle XIX, aquesta estampa de la mort va fomentar la por i la ira entre el públic. El moviment contrari als vaccins va adoptar mesures extremes per protegir suposadament els seus nadons. Alguns adeptes fins i tot creaven falses cicatrius de vacunació o falsificaven els certificats per tal que els nens que no havien estat inoculats pogueren assistir a l'escola, encara que això fora un perill per a les seues vides i les d’altri.

 

E.L. Sambourne, «Triumph of de-Jenner-ation», 1989. Xilografia. Welcome Collection, Londres

Aquestes imatges van ser molt populars a Gran Bretanya i als EUA, sobretot entre la classe mitjana. En un gravat del 1898 signat per E.L. Sambourne i titulat Triumph of de-Jenner-ation, una al·lusió clara a Edward Jenner i a les falses conseqüències de les seues investigacions, publicada a la coneguda revista Punch, la parca, abillada amb un mantell i una corona de llorer, branda un rotllo de paper en el qual es llig «Projecte de llei» i una cinta en la qual posa «Antivacunació», en referència a la nova llei de vacunació britànica i a la clàusula d'objecció de consciència que s’hi incloïa. A terra, un rellotge d’arena, la revista mèdica The Lancet trepitjada per la portadora de la dalla, i una serp enrotllada preparada per atacar. I davall del títol, la frase «El projecte de llei que ordena la vacunació de la verola espera la tercera lectura als Comuns».

La xilografia reflectia el debat que existia llavors -i que ara es repeteix- entre els partidaris del bé comú (que pretenien frenar l’avanç de les malalties contagioses mitjançant els vaccins) i els que enlairaven una bandera de la llibertat reduïda a la defensa d’un individualisme ferotge (que s’hi oposaven amb objeccions polítiques i religioses). L’agitació constant per part del lobby antivacunació i els dubtes d’una part dels metges per donar suport total a la mesura sanitària va provocar el col·lapse de la campanya. Nombrosos britànics que residien a l’Índia van escriure cartes a revistes en què conviden els objectors a descobrir el mal que la verola feia allí.

 

«Còlera», 1960-1970. Cartell de l'exèrcit de la Unió Soviètica

Els governs, sovint, per tal de rebatre aquestes imatges també han usat una iconografia semblant, però en sentit contrari. Així, en un cartell de l’exèrcit soviètic a favor de la vacunació contra el còlera de la dècada del 1960, una gran figura de la mort, que porta una capa negra amb el nom de la malaltia retolat damunt i un copalta també negre, fuig espantada així que veu una infermera i un metge que inoculen un soldat. Fins i tot amolla la dalla, que cau partida per la meitat. Un pasquí de disseny contundent, propi de la cartelleria propagandística de la Unió Soviètica, en què predominen el roig del fons, de la creu de l’uniforme de la infermera i de les lletres, i el negre dels motius esmentats. En els pòsters de la URSS, l’aplicació de tècniques gràfiques específiques (com ara la deformitat i l'amplificació i, sovint, la manipulació de fotografies) i els textos clars i explícits afavorien la transmissió del missatge al públic.

 

«T’has rentat les mans? Tem, camarada, els bacils de Koch», s.d. Cartell de la Unió Soviètica

En un altre, que adverteix dels perills de la tuberculosi, un inquietant metge abillat amb la indumentària amb què provaven de protegir-se de la pesta al segle XVII: capell d’ala ampla, màscara amb un gran bec i abric i guants de cuir, alça un dit en senyal d’avís i sembla que pronuncia el que s’hi expressa en grans caràcters: «T’has rentat les mans? Tem, camarada, els bacils de Koch». Uns bacteris que hi observem ben ampliats al costat. 

 

Martí Bas, «La vacuna antitífica és la segona arma que portes al braç» i «Defensa't contra l'enemic que no es veu. Vacuna’t!», 1936. Cartells del Consell de Sanitat de Guerra, Barcelona

Aquest tipus de combinació d’imatge i text també es troba en algunes peces dutes a terme durant la Guerra Civil. A Catalunya, el Consell de Sanitat de Guerra, adscrit a la Conselleria de Sanitat i Assistència Social, va encarregar al pintor Martí Bas (Barcelona, 1910 - París, 1966), un dels grans cartellistes republicans, una campanya per conscienciar els integrants de les tropes que lluitaven contra els colpistes de la necessitat de vacunar-se contra el tifus. Els pasquins, editats pel Sindicat de Dibuixants Professionals (SDP) al voltant del setembre del 1936, «destaquen pel seu format (140 x 100 cm), resultat d'unir dos mòduls de mida estàndard», assenyala Santi Barjau, («Introducció a Martí Bas», 2017). En un, La vacuna antitífica és la segona arma que portes al braç, un milicià robust que avança decidit amb el fusell és protegit per una xeringa l’agulla de la qual mata una representació exagerada del bacteri. En un altre, Defensa't contra l'enemic que no es veu. Vacuna’t!, una infermera fa el mateix amb un company. 

Ningú, per fort i invencible que es considere, no està lliure de contraure una malaltia infecciosa sense els vaccins.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací