Hui fa dos anys que va morir la periodista i escriptora Didín Puig

per NLV

Efemèrides

Hui fa dos anys que va morir Didín Puig
Hui fa dos anys que va morir Didín Puig

Didín Puig i Grau, periodista, escriptora i activista cultural, va morir a Benimodo (la Ribera Alta), el 8 de febrer del 2019.

Didín Puig va nàixer a Guadassuar (la Ribera Alta) el 1927. La seua infantesa va estar marcada per l’assassinat del seu pare, vinculat a la cultura i la democràcia, pel franquisme, acusat d’«haver donat suport a la rebel·lió».

Instal·lada a València per estudiar el batxillerat, Didín va trobar resposta a les seues inquietuds culturals en els cursos de valencià que Lo Rat Penat havia començat a impartir l’any 1949, l’inici d’una tèbia recuperació cultural i lingüística. En aquells cursos, Puig va entrar en contacte amb mestres com ara Carles Salvador, Enric Valor i Ferrer i Pastor, i va compartir aula amb altres joves que, com ella, s’interessaven per la recuperació de la identitat del País Valencià. Va ser assídua a reunions i tertúlies. Una de les poques dones en un món patrimonialitzat pels homes. 

 Es va negar a fer el Servei Social Femení, conegut també com «la mili de les dones», una prestació obligatòria de la dictadura per a totes les solteres entre 17 i 35 anys que volgueren accedir a un treball remunerat, expedir un títol acadèmic o oficial, afiliar-se a qualsevol associació, obtenir el passaport, un carnet de conduir, etc. Una decisió que li va impedir, tal i com era el seu desig, estudiar dret a la Universitat de València.

 

Didín Puig i Jesús Huguet en el transcurs d'una conversa a l'Espai Fuster de Sueca

Amb 21 anys, se’n va anar a París sense avisar la seua mare, conscient que desaprovava aquella aventura. Mostrava així el punt de rebel·lia i determinació que va tindre al llarg de tota la seua vida. Allí va viure el Maig del 1968 i els moviment sindicals, i es va llicenciar en periodisme, una carrera que va estudiar al mateix temps que treballava. En aquest període, es va convertir en una mena de representant a la capital francesa d’Edigsa, l’empresa discogràfica al caliu de la qual va emergir el moviment de la Nova Cançó. S’encarrega de dur a la Casa de la Ràdio de París -a voltes amb més fortuna, a voltes amb menys- els discos que li arribaven des de Barcelona. En aquesta etapa, va conèixer Lluís Llach i Maria del Mar Bonet, amb els qui va mantindre una amistat personal i professional en els anys posteriors. 

El 1974, va tornar a València i va treballar al Col·legi dels Pares Jesuïtes, on va ser la primera dona a impartir classes de valencià en ple franquisme. En aquest centre, també hi va fomentar l’estima per la història i les tradicions valencianes. «El meu amor pel valencià el vaig adquirir a casa, on vaig tindre molta sort de trobar sempre molts llibres. El meu preferit era La minyonia d’un infant orat, de Llorenç Riber. Estava escrit en mallorquí i jo el llegia sense problemes. Han hagut de vindre després a dir-me que no era la mateixa llengua que el valencià», deia el 2017. 

 Llavors va esdevindre la delegada d’Edigsa a la nostra terra i es va convertir, sense plantejar-s’ho, en la difusora al País Valencià de la música feta al Principat. I també dels grups que ací començaven a traure el cap. Tot el que va succeir musicalment parlant al País Valencià va passar d’una manera o altra per les mans de Puig. 

Ala dècada dels 80, i sense abandonar el món de la música, la seua carrera professional va fer un gir cap a la televisió, primer com a responsable musical de la delegació valenciana de RTVE, popularment coneguda com Aitana, i, desprès, a Canal 9. 

També va col·laborar amb el grup de danses Alimara i va publicar els llibres Vaig a dir-te 4 coses, presentat a València el 14 d'abril del 2010, un dietari escrit a quatre mans amb el periodista vila-realenc Josep Parra, i  I tu què en saps? (dels dinosaures de Morella a les salines de Torrevella), presentat a Vila-real el 20 d'abril del 2016. 

 

Didín Puig va rebre  la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural el 2017

El seu compromís cívic i la seua dedicació en diferents projectes culturals la van fer mereixedora de diversos reconeixements i distincions: el Miquelet d'Honor 2010, concedt per la Societat Coral El Micalet, per la seua contribució, trajectòria i dedicació a la cultura valenciana; el II Premi d'Ajuda a la Igualtat Ascensión Xirivella Marín 2013, concedit per l'Associació de Dones Juristes d Alzira; la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural 2017, i el  Guardó d'Or de la Mancomunitat de la Ribera Alta el 2018. 

En l'àmbit personal, va ser amiga del cantant Ovidi Montllor, la compositora Matilde Salvador, l'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas i del poeta Vicent Andrés Estellés, entre altres. 

L'any 2018, Vicent Climent Ferrando va escriure Didín Puig.Una dona decidida, publicada  per  Reclam Editorial. Un llibre en què es mostra, mitjançant converses, la trajectòria vital d’una dona imprescindible, d'esperit jove i rebel.

 

Fonts: Violeta Tena, «Adéu a la padrina de la Nova Cançó al País Valencià», El Temps, 2019   /   «Mor l'activista de la cultura valenciana Didín Puig»,  Diari La Veu, 2019  /   «Un any de la mort de Didín Puig», Ajuntament de Benimodo, 2020   /  Viquipèdia

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací