El dia que Hiddink va fer retirar una bandera nazi a Mestalla

per NLV

Efemèrides

Bandera amb l'esvàstica nazi que es va exhibir a l'estadi
Bandera amb l'esvàstica nazi que es va exhibir a l'estadi

El 9 de febrer del 1992, l’holandès Guus Hiddink, entrenador del València CF, va ordenar retirar una bandera amb una esvàstica nazi a l'estadi de Mestalla en els instants previs al partit València-Albacete. Fins llavors, ni la Llei de l'Esport ni les denúncies de la policia o els espectadors ho havien aconseguit, malgrat que la norma esportiva definira aquestes simbologies com incitadores a la violència. Hiddink es convertia així en el primer personatge públic de l'esport estatal que actuava contra els símbols feixistes en un camp de futbol.

Aquell diumenge, quan els jugadors del València i l'Albacete efectuaven exercicis d'escalfament sobre l'herba de Mestalla, Hiddink, visiblement irritat, va sol·licitar a un treballador del club que retirara una bandera nazi penjada de la tanca protectora en una zona ocupada per una penya de l’Albacete. Quan el partit es va iniciar, l'esvàstica ja no hi era.

Aquest no va ser el primer gest contrari als símbols feixistes i a la violència del tècnic holandès. Un parell de jornades després que s’iniciara aquella temporada, Hiddink va aconseguir suspendre l'emissió d'uns vídeos d'entreteniment en els partits en què apareixien imatges de Rambo i de la guerra de Vietnam.

Sorprenentment, abans que l'entrenador confirmara tots aquests fets, Arturo Tuzón, el president de club, els negava: «És impossible. Com pot estar pendent el preparador del que passa a les graderies? El seu treball està sobre la gespa. Em sembla una ximpleria». I, quan li van preguntar sobre el vídeos bèl·lics, va afirmar: «Hiddink no ha demanat la suspensió de cap cinta».

«L’explicació al comportament de l'entrenador holandès és molt simple», deia Vicent Bau en un article a El País. Hiddink, aleshores un dels tècnics de moda del futbol a l’Estat espanyol, «va quedar marcat per la II Guerra Mundial, encara que ell, de 42 anys, ni tan sols havia nascut, perquè els habitants de la seua ciutat natal, Arnhem, fronterera amb Alemanya, van viure una situació dantesca, incloent-hi diversos membres de la seua família».

Arnhem, al setembre de 1944, estava en poder dels alemanys, i les forces aliades van lliurar durs combats en la rodalia. Els seus habitants van quedar marcats i, gairebé mig segle després, Hiddink no oblidava tot el que havien patit.

«Jo estic segur que els joves no saben què representa per a molta gent veure una bandera amb aquest símbol», va comentar Hiddink. L'entrenador reconeixia: «Quan veig aquestes coses, no em puc callar. És cert que vaig demanar que retiraren un vídeo sobre el Vietnam dels marcadors electrònics. Eren imatges de napalm, de lluita, de guerra ..., i vaig sol·licitar que no es tornaren a posar». Hiddink reconeixia que imatges com les de la guerra de Vietnam o els símbols nazis li causaven repulsió.

Hiddink reflexionava sobre el ressorgiment del neonazisme i de la xenofòbia: «Cadascú  ha de pensar en tot això i adoptar una actitud. No és bo romandre passius. Actualment són grups petits, i realment no crec que passe res. Però, com a persona, vull prendre partit i ho rebutge».

 

Fonts: Vicente Bau, «Hiddink ordenó retirar una pancarta con símbolos nazis en el campo del Valencia», El País, 1992

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací