Els antifeixistes de Petrer no reconeixen delictes d’odi en les seues expressions i es neguen a declarar

Un parell de concentracions davant del Jutjat i l’Ajuntament d’Elda van donar suport als dos joves abans i després de la citació

per Pablo Ortín

Societat

Els antifeixistes de Petrer no reconeixen delictes d’odi en les seues expressions i es neguen a declarar
Els antifeixistes de Petrer no reconeixen delictes d’odi en les seues expressions i es neguen a declarar

Els dos antifeixistes de Petrer (el Vinalopó Mitjà) citats a declarar per delictes d’odi contra la monarquia, l’estat i la policia, es van negar a declarar davant el jutge i no reconeixen els càrrecs. Els joves, membres de l’Assamblea Popular Elda-Petrer, havien de declarar el passat 3 de febrer al Jutjat de la capital del Vinalopó Mitjà. La Policia Nacional acusava els investigats de cridar consignes com «Els Borbons són uns lladres», «La Policia tortura i assassina» i «Estat terrorista, estat feixista» en una manifestació de suport a Pablo Hasél en juliol del 2020.

Fet i fet, els antifeixistes han afirmat que «ens hem negat completament a declarar perquè no reconeixem un delicte d’odi en les nostres expressions. Dir la veritat no és delicte». El seu advocat, Arturo Acón, ha explicat que, jurídicament, consideren absurda l’acusació. Per això, «la nostra estratègia ha sigut no declarar, cosa que no serveix de res en casos com aquest i només pot perjudicar els acusats. Si creuen que hi ha delicte, que desenvolupen ells l’acusació».

L’advocat dels joves antifeixistes ha insistit a dir que els delictes d’odi es van idear per a «protegir col·lectius vulnerables, sense capacitat de respondre en igualtat de condicions davant un agressor». Per a Arturo Acón, aquest no és el cas «dels Borbons, l’Estat o la Policia. No hem d’oblidar que són institucions i no persones, que poden defensar-se per altres vies davant manifestacions d’aquest tipus». Aprofundint en les consignes que van cridar els antifeixistes, el lletrat pensa que «ens trobaríem davant de calúmnies o injúries, uns tipus que es van despenalitzar l’any 2015. No sabem per què ho han dut per aquest camí».

A partir d’ací, els pròxims passos depenen del jutge, el qual ha de decidir si el cas segueix endavant o s’arxiva. Els joves pensen que «arxivaran la causa perquè no té recorregut. Si ens duen a judici hauran de fer una defensa de l’acusació i explicar per què les nostres expressions són un delicte d’odi». Pel que fa a la defensa, és l’Assamblea Popular Elda-Petrer, el col·lectiu al qual pertanyen els joves investigats, qui decidirà quina és l’estratègia en cada moment.

Per la seua banda, el lletrat ha avançat com pot evolucionar la causa. De moment, afirma Acón, no hi ha hagut cap acusació particular i tot es basa en l’atestat policial. Segons el jurista, «fins ara no ha intervingut el Ministeri Fiscal, únic organisme que pot mantenir l’acusació». Amb tot, Arturo Acón creu que jurídicament la causa no té recorregut. Això no obstant, «el tema ha transcendit mediàticament, s’ha polititzat i això podria respondre a altres interessos que acaben per dur avant el cas. D’acord amb criteris jurídics està clar que no», ha reblat.
 

Concentracions de suport abans i després de les declaracions

Durant la jornada del 3 de febrer, membres de l’assamblea, del grup Acció Antifeixista i del sindicat CNT es van concentrar al voltant de les 11.30 hores a les portes del jutjat eldenc per a mostrar el seu suport als dos joves que, a banda, també havien convocat una roda de premsa. Els manifestants van repetir les mateixes consignes per les quals s’investiga els seus companys. Als cartells que van circular per xarxes socials, per altra part, es podien llegir crides a l’ús de la mascareta i el respecte a la distància interpersonal per a evitar la proliferació de la covid-19 durant les concentracions.

A més, una vegada va acabar la citació, els manifestants van anar cap a l’Ajuntament d’Elda per a concentrar-se novament, aquesta vegada en una manifestació espontània que no havia sigut convocada de manera oficial. Segons ells, l’objectiu d’aquest moviment era «vincular la protesta de hui amb el cas de Pablo Hasél». Durant les protestes, la policia va identificar de nou a un dels manifestants, mentre portava el megàfon.


Els antifeixistes de Petrer vinculen la seua causa amb la de Pablo Hasél

Precisament, la citació ha coincidit en el temps amb el termini de deu dies que l’Audiència Nacional ha donat al raper de Lleida per a entrar en presó, després de condemnar-lo a nou mesos per un delicte d’enaltiment del terrorisme, injúries i calúmnies a la monarquia i als cossos i forces de seguretat de l’Estat.

La pena convertiria Hasél en el primer músic empresonat a l’Estat Espanyol des de la Transició per les seues cançons. Com una mena d’avís, el cantant va dir en la roda de premsa que va fer el primer de febrer que «no cal estar d’acord amb mi per a veure que és un atac a la llibertat d’expressió». En aquest sentit, segons l’anàlisi d’Amnistia Internacional a Espanya, «la possibilitat de ser multat, inhabilitat per a treballs públics o inclús ser enviat a presó, està tenint una conseqüència clara: una autocensura cada vegada major i, en general, un efecte inhibitori de la llibertat d’expressió».

Si tornem a la relació entre Pablo Hasél i els joves antifeixistes de Petrer, podem trobar algunes coincidències més. Tal com un dels joves antifeixistes ha confirmat a aquest mitjà, només un dia després de ser citat a declarar, el 4 de febrer a la vesprada va acudir a la concentració convocada a la plaça de Bous de la ciutat d’Alacant per a protestar contra l’imminent empresonament del cantant. «No tenim por, ens reafirmem en les nostres consignes i seguirem endavant al carrer», ha declarat.

D’acord amb això, sembla que els joves petrerins es mantenen ferms en la seua idea de continuar amb la militància de base. Segons ells, ficar por i desmobilitzar són els dos objectius de la denúncia, tal com van expressar en un altre article publicat en aquest mateix diari.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací