Un estudi alerta que el turisme genera el 80% del fem marí a les platges de les illes mediterrànies

La regió mediterrània rep cada any prop d'un terç del turisme mundial i es veu particularment afectada per la contaminació ambiental relacionada amb aquest sector

per ACN / NLV

Territori

Deixalles recollides a la Patacona / Foto: BIOagradables
Deixalles recollides a la Patacona / Foto: BIOagradables

Recentement, investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han advertit de l'impacte del turisme a les illes de la Mediterrània, al voltant de la producció de fem marí a les platges i aconsellen aprofitar la situació actual generada per la pandèmia de la COVID-19 per replantejar un nou model més sostenible. En un estudi internacional, els investigadors mostren que l'ús recreatiu de les platges de les illes mediterrànies durant l'estiu és responsable de fins al 80% de les deixalles marines, que s'acumulen i generen grans quantitats de microplàstics a causa de la fragmentació d'articles de major grandària.

«Aquest problema ambiental està amenaçant la bona salut dels ecosistemes marins i pot conduir a la pèrdua de biodiversitat. També pot tenir enormes impactes econòmics per a les comunitats costaneres que depenen dels serveis ecosistèmics en augmentar la despesa en neteja de platges, salut pública o eliminació de deixalles», diu el doctor Michaël Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB i un dels autors de l'article.

La regió mediterrània rep cada any prop d'un terç del turisme mundial i es veu particularment afectada per la contaminació ambiental relacionada amb aquest sector. Pel seu atractiu, les illes de la Mediterrània poden arribar a multiplicar per vint la població durant la temporada alta. Això representa un repte per als municipis costaners que depenen d'aquest sector, però que han d'adaptar-se i fer front a l'augment de residus generats, fins i tot a les platges, per l'afluència estacional de turistes. De fet, s'espera que el turisme costaner siga una de les principals fonts terrestres de deixalles marines.

s'espera que el turisme costaner siga una de les principals fonts terrestres de deixalles marines. / Foto: BIOagradables

Els investigadors van caracteritzar la quantitat i el tipus de residus recollits en 147 estudis realitzats durant la temporada turística alta i baixa del 2017, en 24 platges de 8 illes mediterrànies diferents. Els resultats mostren que la gran majoria dels articles recol·lectats estan fets de plàstic. Representen més del 94% de les deixalles marines.

Durant l'estiu, les platges més freqüentades acumulen una mitjana de 330 articles per cada 1.000m2 de platja per dia, 5,7 vegades més que en temporada baixa. Això representa un residu cada tres passes. El 65% de les deixalles marines que s'acumulen a les platges està format per burilles, palletes o llaunes de begudes. Aquestes dades poden augmentar fins a un 80% si s'inclouen els microplàstics més grans, ja que els articles de plàstic abandonats es fragmenten sota els efectes combinats de la irradiació solar i la fricció amb la sorra, accelerada per l'alt volum de visitants. Extrapolats a totes les illes de la Mediterrània, els resultats mostren que els visitants podrien ser responsables de l'acumulació de més de 40 milions d'articles al dia durant el pic turístic de juliol i agost.

 

Cuidar les platges és una tasca col·lectiva

El fem marí, inclosos els microplàstics, es pot definir com qualsevol material sòlid persistent, fabricat o processat, rebutjat, eliminat o abandonat al mar o a la costa. És el resultat de l'activitat humana i es pot trobar en tots els oceans i mars del món.

Al País Valencià, un grup de voluntaris activistes ha creat el col·lectiu BIOagradables a través del qual, preocupats pels fons marins i el litoral, realitzen neteges de platges de la costa valenciana. L'activitat principal que desenvolupen és l'organització mensual de neteges de platja, que entenen com una eina de conscienciació directa sobre l'impacte en l'entorn natural. A més, realitzen xerrades i tallers d'educació ambiental dirigits a centres educatius de primària i secundària, així com ponències per a tots els públics.

Des de l'estiu de 2012 han recorregut les platges valencianes recollint escombraries marines tots els mesos, i han arribat a més gent amb cada activitat. Segons el col·lectiu, «l'acció individual de cada persona repercuteix en el seu entorn i provoca una resposta de la societat». Així, el seu objectiu és també motivar les accions positives perquè cada vegada més persones es contagien d'aquesta actitud i «generen un impacte BIOagradable».

Es calcula que cada any entren als mars i oceans deu milions de tones de plàstic. / Foto: BIOagradables

Des de l'inici de la producció de plàstic, només un 9% ha sigut reciclat, de manera que la xifra d'aquell que no ho ha sigut és alarmant, sobretot tenint en compte que, en moltes ocasions, aquest acaba convertint-se en deixalles. D'aquestes escombraries, es calcula que cada any n'entren als mars i oceans deu milions de tones, una xifra que, si no s'atura, implicarà que en 2050 hi haja més quilograms de plàstic que de peix en aquests ecosistemes. Des de BIOagradables asseguren que gran part de les deixalles que han recol·lectat durant aquest temps són plàstics de tot tipus. Només des del 2014 fins al 2016 han retirat 98.089 objectes plàstics de les platges, el 24,8% dels quals són bastonets de les orelles. 

El 2019 i després de la implementació de diverses campanyes de conscienciació ciutadana, els resultats van mostrar una disminució de més del 50% dels residus associats als visitants. «Aquests resultats tan encoratjadors probablement es beneficien de la creixent atenció pública a la contaminació plàstica en els oceans o de les mesures adoptades per la Comissió Europea per reduir les deixalles marines, com la directiva de plàstic d'un sol ús», apunta la doctora Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB i autora de l'article. «El confinament per la COVID-19 i la dràstica reducció temporal del turisme ofereixen una oportunitat per repensar la importància fonamental del turisme sostenible per garantir un futur saludable per al medi ambient i, per tant, també per a les persones», afegeix Ziveri.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací