Especulació eòlica a la Marina

per Maria Pérez Company, Patri Miñana

Veus

La Marina ha patit un llarg episodi d’especulació amb projectes d'expansió urbanística que han desembocat en la destrucció d’hectàrees i més hectàrees de zones muntanyoses verges. Tot i això, la comarca continua condemnada a ser un territori amb perill de desequilibri ambiental, marcat per propòsits que suposen l’alteració de tot ecosistema.

Fa pocs dies ens assabentarem que Alfanar Energia España SL, una empresa provinent d’Aràbia Saudí, vol assentar un arrasament de parcs eòlics als cims d’algunes de les diferents serralades de la Marina Alta.

Es pretén ubicar els parcs en corredors biològics que connecten l’interior amb la costa de la Marina Alta. La instal·lació d’aquests parcs comporta farcir de grans estructures de torres amb aspes de 168 metres de diàmetre, que comporten un elevat risc per a la fauna.

Imagineu per un moment aquest paisatge davant vostre, al cim de la serralada que més estimes de la teua comarca. Imagineu l’amenaça que suposa per a totes aquelles espècies d’aus que sobrevolen la comarca. A la serra de Bèrnia habita l’àguila cuabarrada, una espècie que, malauradament, ha reduït la seua població i de la qual només hi queden quatre parelles. El projecte saudita posa en perill la reintroducció de l’àguila pescatera als parcs naturals del Montgó i de la Marjal de Pego - Oliva que s’està duent a terme i instal·lar aquests gegants implicaria acabar amb la feina que s’ha fet fins ara. I no menys important seria el perill que correrien les aus de pas per la nostra comarca quan migren d’Europa a Àfrica.

Deixar que aquest projecte faça camí i s’implante a la comarca és una atrocitat. És permetre que els pulmons de la Marina Alta es vegen greument afectats, i a hores d’ara tots sabem que d’aquests pulmons depén la salut dels habitants de la Marina Alta. No hi ha cap guany econòmic ni empresarial ni de cap tipus que puga compensar la pèrdua que suposa posar en risc espècies animals, amb la degradació que això suposa per a la biodiversitat.

Apostar per les energies renovables és un deure, però no ho és quan els interessos van a costa de la flora i la fauna dels nostres territoris. Cal teixir projectes partint de l’entorn més real i més concret, cal treballar protegint allò que a l'ésser humà li dóna vida: la natura.

Acabem de tancar l’any Carmelina Sánchez-Cutillas, la gran escriptora de la Marina Alta que en la seua obra cimera, Matèria de Bretanya, descriu així la serra de Bèrnia: «Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i de Benissa s’alçava la serra Bèrnia; una frontera de color de pàmpols daurats i de tardor que naixia al coll del Mascarat i arribava a la Vall de Tàrbena, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare».

Hui i cada dia reivindiquem les nostres muntanyes, tossals, barrancs i aigüeres no solament com un pulmó, com els elements que regulen els cursos de l’aigua i ens nodreixen. També, però, com la memòria d’un país apamat per la gent que l’ha construït defensat i protegit abans de nosaltres. Si malbaratem el territori, estem malbaratant la nostra memòria, el que ens ha fet com som.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací