Amnistia Internacional veu «desproporcionat» i «injust» que Hasél ingresse a presó

L’organització demana canvis al Codi Penal i que l'Estat complisca els tractats internacionals de llibertat d’expressió

per ACN / NLV

Societat

El raper Pablo Hasél amb Adrian Sas i Paco Cela, dos dels represaliats que també han participat a la jornada antirepressiva per demanar la seua llibertat, a Lleida, el dia 10 de febrer | ACN
El raper Pablo Hasél amb Adrian Sas i Paco Cela, dos dels represaliats que també han participat a la jornada antirepressiva per demanar la seua llibertat, a Lleida, el dia 10 de febrer | ACN

Amnistia Internacional considera que l'empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél per les seues expressions artístiques és «injust» i ha llançat una nova campanya per exigir, una vegada més, la reforma del Codi Penal, ja que considera que alguns dels seus articles vulneren el dret a la llibertat d'expressió. «Ningú hauria de ser processat penalment només per expressar-se en xarxes socials o per cantar res que puga ser desagradable o escandalós. No es poden penalitzar expressions que no inciten de manera clara i directa a la violència. Si no es modifiquen aquests articles es continuarà silenciant la llibertat d'expressió i coartant les manifestacions artístiques», assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

«L’entrada a la presó de Hasél és una restricció excessiva i desproporcionada de la seua llibertat d'expressió, però no és l'únic que pateix les conseqüències de lleis injustes: molts altres artistes, periodistes o activistes han rebut quantioses multes o llargs períodes d'exclusió del sector públic. I una conseqüència intangible però trista per a la societat: l'autocensura per por de patir la repressió», lamenta el director d’AI.

 

Compromís se solidaritza amb Pablo Hasél

El diputat de Compromís a les Corts, Josep Nadal, ha presentat aquest dimecres una proposta per a ser debatuda en la Comissió de Drets Humans del parlament valencià «en defensa de la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol, i solidaritzant-nos amb totes les persones perseguides injustament per fer ús de la seua llibertat. Especialment aquelles que ho han fet en l’àmbit de la creació artística, com és el cas de Josep Valtònic i Pablo Hasél», ha explicat. 

«Pensem que estem vivint situacions inacceptables en què es posa en qüestió les bases de la convivència democràtica i això ens recorda els temps del franquisme. D’ahí que amb la iniciativa demanem al Govern d’Espanya que impulse canvis en l’ordenament legal que han estat suggerits per Amnistia Internacional», ha dit Nadal.

En aquest sentit, «del que es tracta és de derogar o modificar els articles del Codi Penal que estan referits a aspectes com l’enaltiment del terrorisme, les injúries a la Corona, les injúries a les institucions de l’Estat, la sedició i l’ofensa contra els sentiments religiosos», ha afegit.

 

Josep Nadal, diputat de Compromís, en una intervenció a les Corts 

 

Derogació de la Llei Mordassa

D’altra banda, ha explicat Nadal, «a la nostra proposta també demanem la derogació o l’àmplia modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda per Llei Mordassa, en allò que vulnera les llibertats de reunió pacífica i associació, d’expressió i informació.  Aquesta llei s’ha convertit en un autèntic malson per a les llibertats civils, i s’ha aplicat en la repressió de l’activisme social. Casos recents com el de l’Assemblea Feminista de València o de l’activista per l’habitatge, Joan Cogollos, ens reafirmen en el fet que cal acabar ja amb la Llei Mordassa». 

Finalment, «instem el Partit Socialista i Unides Podem a donar suport a aquestes mesures a les Corts Valencianes i al Congrés de l’Estat. Un Govern que s’enorgullisca de dir-se progressista no pot tindre presos polítics ni de consciència ni pot reprimir la lliure expressió de les idees», ha conclòs el diputat de Compromís.

 

Vulneració del Conveni Europeu dels Drets Humans

En els últims anys s'ha reduït el nombre de persones condemnades per enaltiment del terrorisme a través de xarxes socials, que ha passat de 35 el 2016 a només una el 2020. No obstant això, el 2019 encara es van celebrar nou judicis a l’Estat espanyol per aquest tipus de delicte. Entre 2017 (31 persones condemnades) i 2018 (6 persones condemnades) s'ha produït la reducció més important.

L’Estat espanyol és estat part en diversos tractats internacionals vinculants que garanteixen el dret a la llibertat d'expressió, és a dir, el dret de totes les persones a buscar, rebre i difondre informació i idees. I tot i que, segons el dret internacional, es poden imposar certes limitacions a l'exercici de la llibertat d'expressió, s'exigeixen un seguit de condicions per fer-ho. Entre altres, aquestes limitacions han d'estar establertes en la llei d'una manera clara i accessible; només poden imposar-se per a certes finalitats legítimes específiques (com preservar la seguretat nacional, l'ordre públic o, com en el cas de l'apologia de l'odi, protegir els drets d'altres persones); han de ser manifestament necessàries (és a dir, la mesura menys intrusiva que aconseguisca la finalitat perseguida) i proporcionals, i no han de menyscabar el propi dret a la llibertat d'expressió. Per això, Amnistia Internacional considera que recórrer al Codi Penal amb el propòsit o efecte d'inhibir la crítica legítima viola la llibertat d'expressió.

L'organització s'oposa també a qualsevol llei que prohibisca insultar o faltar el respecte als caps d'estat, la Corona, o figures públiques. Per a AI, els caps d'estat, pel fet de ser figures públiques, han de tolerar més crítiques que la ciutadania. L'ús de lleis sobre difamació amb la fi o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d'expressió. Passa el mateix amb el delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos: la protecció de conceptes abstractes o creences religioses o d'un altre tipus, o de les sensibilitats religioses dels seus adeptes, no és un motiu per restringir la llibertat d'expressió.

L’Estat espanyol va ser condemnat fins a tres vegades (2011, 2016 i 2018) pel Tribunal Europeu de Drets Humans per aplicació de l'article d'injúries a la Corona, en vulneració de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Pel que fa al delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos, Amnistia Internacional alerta del possible efecte dissuasiu que podria tenir sentències com la del passat 10 de novembre de 2020, en la qual un jutjat penal de Màlaga va condemnar una dona per un delicte contra els sentiments religiosos per expressions utilitzades durant una mobilització ciutadana, a una de pena de multa de 2.700 euros.

Amnistia Internacional ha llançat una ciberacció en què exigeix al Ministeri de Justícia que, en la futura reforma del Codi Penal, aquests delictes siguen eliminats, i es garantisca que cap de les seues disposicions criminalitze de manera indeguda expressions ni creacions artístiques emparades pel dret a la llibertat d'expressió. Tot i que el govern espanyol ha anunciat una possible reforma del Codi Penal, i sense conéixer-ne més detalls, Amnistia Internacional recorda que aquesta reforma ha d'anar encaminada a alinear-se amb estàndards internacionals de drets humans, perquè només es penalitze la incitació directa a la violència. L'artista C. Tangana ha participat en la campanya, amb un vídeo en el qual anima la gent a actuar per canviar la llei, perquè «els artistes puguen expressar-se sense por a anar a la presó».

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací