Tal dia com hui del 1894 es va inaugurar el Teatre Principal de Castelló de la Plana

per NLV

Efemèrides

Teatre Principal de Castelló de la Plana
Teatre Principal de Castelló de la Plana

El Teatre Principal de Castelló de la Plana va obrir les seues portes per primera vegada el 15 de febrer del 1894. El projecte va ser aprovat pel governador civil el 26 de gener del 1886 i les obres van començar el 2 d'octubre del 1890.

L’edifici, situat a la plaça de la Pau, a ser dissenyat per l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Aquesta ubicació va ser criticada llavors, ja que tancava la possibilitat de prolongar el carrer Major en direcció a València. Per aquest motiu, la zona va ser anomenada «la tancà». 

La construcció del teatre va ser una de les obres més importants de Castelló de la Plana en aquell temps per la seua gran magnitud, uns 1700 metres quadrats i capacitat per a unes 1200 persones. És un clar exemple de la puixança urbanística de la ciutat i de la moda, que va haver-hi arreu d'Europa durant el segle XIX, de construir coliseus dissenyats per acollir un públic divers. Un espais en què desaparegueren les diferències existents entre el teatre de la noblesa i el teatre del poble pla, encara que les classes altes van continuar exercint el seu protagonisme. 

Durant el període noucentista, a l’estat espanyol, s’hi va produir un augment de la construcció de teatres a conseqüència del propòsit de la burgesia de crear una nova arquitectura urbana. Aquests canvis es van plasmar en el traçat de nous carrers, passejos i places i en la creació d’edificis que posaven de manifest el poder d’aquesta classe social. En la segona meitat del segle XIX, tota ciutat més o menys important havia de comptar amb un teatre en condicions on poder oferir els espectacles de moda de l’època. 

El centre presenta influències franceses de tall neoclàssic amb alguna decoració eclèctica a l’interior. Consta de dos cossos principals: la sala i l'escenari (amb un fossat per a l'orquestra). La disposició de llotges en lloc de galeries és d'origen barroc, un període de teatre cortesà en què estaven destinades a les classes benestants.

 

A mitjan del segle XVIII van sorgir a França objeccions a aquesta estructura, que qualificaven de classista, immoral i inapropiada per a l'audició. Afirmaven que hi havia un problema d'acústica a causa de la combinació de decoració bigarrada i del propi sistema de llotges. Malgrat tot, es van continuar dissenyant teatres en aquest format al llarg del segle XIX, tal com succeeix en el cas del Teatre Principal de Castelló de la Plana.  L'edifici dissenyat per Ursinos no es va adherir a la moda sorgida a Alemanya d'anul·lar les llotges, encara que va copiar el teló de caiguda vertical.

 Godofredo Ros d’Ursinos va saber equilibrar tots aquests aspectes arquitectònics, ja que el Teatre Principal gaudeix d'una acústica d'excel·lent qualitat.

La programació del teatre es va inaugurar amb la sarsuela L'àngel guardià i, dos anys més tard, el 1896, hi va tindre lloc la primera projecció de cinematògraf.

El Teatre Principal de Castelló de la Plana constitueix, després de la seua remodelació, restauració i modernització, un dels centres de cultura més importants de la ciutat. 

 

Fonts: Enciclopèdia Catalana  /  Ramon Canut Rebull, La vida musical a Castelló de la Plana en la segona mitat del segle XIX (1856-1894), Universitat Jaume I, 2015  /  Viquipèdia

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací