Mans netes

per Sebastià Carratalà

Cultura

Cartell (detall), Unió Soviètica, 1920-1940
Cartell (detall), Unió Soviètica, 1920-1940

Al llarg del segle XX, els governs d’arreu del món van dur a terme campanyes de propaganda a favor de la vacunació i d’altres mesures sanitàries necessàries per previndre el contagi de malalties infeccioses. Calia que la població es conscienciara que l’adopció de determinats hàbits era fonamental per reduir els riscos de contraure’n cap. I fins que els índex d’alfabetització van augmentar, la comunicació visual va esdevindre una eina d’importància capital per transmetre els missatges. Una eina que també feien servir, i ho continuen fent, en sentit contrari els moviments que s’hi oposaven. Un clar exemple del primer cas és una portada del butlletí del Departament de Salut de Nova York del novembre del 1918, l’any de la pandèmia de la grip, en què un home amb el nas en forma de regadora esternuda i expulsa gotetes contaminades. El text que l’acompanya no deixa espai al dubte: «Com es propaga la malaltia. Esternude, però no disperse».

 

Butlletí setmanal del Departament de Salut de Nova York , 1918

Una pràctica quotidiana actual -així hauria de ser si més no- que també va requerir molta pedagogia per tal que s’implantara de manera generalitzada va ser la del rentat de mans. Una acció que ara ens sembla lògica i natural, però que no ho era tant fa poc més de cent cinquanta anys, quan Ignaz Semmelweiss (Buda, Hongria, 1818 - Viena, 1865), un metge conegut com el «salvador de les mares» o «el salvador de les parteres», va descobrir la seua transcendència. En aquella època, ni tan sols als hospitals s’hi duia a terme una rutina tan bàsica per a nosaltres. Aquests establiments no complien ni de lluny les disposicions que ara considerem imprescindibles. En la majoria, hi regnava la brutícia i la humitat, i les pudors d’orina, vòmit i altres fluids corporals hi eren omnipresents.

 

Jenő Doby, «Ignaz Semmelweiss», 1860. Gravat 

Semmelweiss, als vint-i-huit anys, va obtindre el diploma de mestre de parts i va guanyar un concurs com a assistent a l'Hospital General de Viena. Un hospital públic creat per entrenar els metges en obstetrícia i, en especial, en el part amb fòrceps. Aquest centre disposava de dos pavellons de maternitat, un dirigit pel professor Johann Klein i el seu equip de metges i, l’altre, per un grup de comares que treballava a les ordres del professor Bartch. En tota Viena era conegut el risc de mort que suposava ingressar al pavelló de Klein. Un risc que no tenia res a veure amb els seus coneixement, sinó amb la manca d’higiene de mans dels facultatius. Semmelweiss va comprovar que desinfectar-se-les abans d'atendre un part disminuïa dràsticament el perill. Tanmateix, Klein, que considerava inútil qualsevol canvi i pensava que l'alta mortalitat era una cosa inevitable, el va apartar del seu equip. No fou l’únic, posteriorment, els col·legues van ridiculitzar les seues idees, li van fer la vida impossible i van aconseguir que el tancaren en un psiquiàtric, on va faltar a conseqüència d’una pallissa que li van pegar els guàrdies quan provava d’escapar-se’n.

 

Cartell del Public Health Service, EUA, 1920-1940

El 1879, en una famosa conferència sobre la febre puerperal impartida a l'Acadèmia de Ciències de París, Louis Pasteur, el pare de la microbiologia moderna, va reconèixer el mèrit de Semmelweiss i va dir: «Vostès són els qui maten les dones que pateixen la febre del part. Vostès, els metges que transporten els microbis mortals d'un cos malalt  a un altre sa. Si jo tinguera l'honor de ser cirurgià, no dubtaria a rentar-me-les minuciosament abans d’operar», va dir.  De fet, els descobriments científics de Pasteur corroboraven les idees defensades per ell anys abans.

 

Cartell, Holanda, 1920-1940

Però encara havien de transcórrer unes dècades perquè es posaren en marxa campanyes dirigides a fomentar la netedat. Entre el 1920 i el 1940, als Estats Units també es van difondre cartells en què es demanava a la gent que s’hi avesara per tal de mantindre la salut. En un, una jove es frega les mans a consciència amb aigua i sabó al lavabo de casa. En alguns publicats a Holanda, un obrer fa el mateix abans de menjar al seu lloc de treball mentre un altre agafa un sandvitx amb un paper. «Un paper està bé, però rentar-se les mans és millor», s’hi assevera.  

 

Cartell, Unió Soviètica, 1920-1940

 Per la seua part, entre els pasquins soviètics que ho aconsellaven, n’hi ha de caire realista, com ara el que, sobre un fons clar i neutre, mostra les mans d’una persona amb una pastilla de sabó i una tovallola, i, la següent llegenda en lletres blaves: «Les mans brutes signifiquen problemes. Per tal de no emmalaltir, abans de menjar, renteu-vos les mans!», o el que, al costat d’un home llavant-se, hi posa: «No tingueu por de l’aigua». I també altres avantguardistes en què  predominen els postulats del constructivisme rus: les diagonals, els colors primaris i el fotomuntatge. Un exemple és el que afirma: «Les mans brutes són un focus d’infecció. Renta’t les mans després del reball i abans de menjar». 

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací