Fa poc més d’un any, la cancel·lació del Mobile World Congress va marcar l’inici de la crisi

Dies després, el partit Atalanta - València, disputat a Milà, va ser una «bomba biològica», en paraules del cap de Neumologia de l’hospital de Bèrgam, que va accelerar la propagació de la COVID-19

per NLV

Societat

Aquell dia, la COVID-19 guanyava la partida al saló de tecnologia mòbil més important del món.
Aquell dia, la COVID-19 guanyava la partida al saló de tecnologia mòbil més important del món.

La cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona el 12 de febrer del 2020 va marcar el tret d'eixida d'un any «horrorós». D'un dia per l’altre, tothom va veure com es capgiraven totes les previsions. Aquell dia, la COVID-19 guanyava la partida al saló de tecnologia mòbil més important del món i la seua organitzadora, la GSMA, decidia suspendre l'esdeveniment després d'una allau de baixes d'expositors. Tot i que en aquell moment les autoritats van insistir que no hi havia risc sanitari, la fira va acabar optant per escoltar les veus que alertaven dels perills de la COVID-19, que aleshores encara no s'havia detectat a Catalunya.

El partit Atalanta BC - València CF, celebrat el 19 de febrer a l’estadi de San Siro de Milà, va estar sota sospita des del començament de la pandèmia a Itàlia. El cap de Neumologia de l’hospital de Bèrgam, Fabiano di Marco, va assegurar que el partit va ser «una bomba biològica». El representant italià de l’OMS, Walter Ricciardi, va declarar que l’encontre va ajudar la ràpida propagació del virus. Uns 40.000 aficionats de l’equip italià, un terç de la població de Bèrgam, es van desplaçar a Milà per animar els seus en l’anada dels huitens de final de la Champions. Encara no hi havia por de la COVID-19 i els tifosi van celebrar la victòria sense prendre cap mesura de precaució. L’alcalde de Bèrgam, Giorgio Gori, va dir que «encara no estava clar que hi ocorria». Uns dies més tard, es va saber que Bèrgam era un dels principals focus de contagi a Europa. Alguns dels 2.500 valencianistes que hi van viatjar es van infectar i es van convertir en transmissors de la malaltia al País Valencià. 

Tanmateix, la UEFA no va prendre cap decisió respecte de la seua cancel·lació i va al·legar que «seguien els consells de les autoritats i no podien fer res». Tampoc no va actuar ni va assumir cap responsabilitat en el partit que es va jugar quinze dies després al Mestalla a porta tancada. «Hi ha contractes i acords. Encara s’està jugant arreu d’Europa. Les fronteres estan obertes. Les concentracions de seguidors fora de l’estadi són responsabilitat de les autoritats espanyoles», va concloure.

El partit Atalanta BC-València CF, celebrat el 19 de febrer a l’estadi de San Siro de Milà, va estar sota sospita des del començament de la pandèmia a Itàlia.

Uns dies després, el 28 de febrer, Marea Blanca de les comarques del sud del País Valencià publicava un comunicat en Nosaltres La Veu en què explicava que la COVID-19 era una malaltia causada per un virus procedent d'un reservori animal i que es podia «transmetre de persona a persona després de la seua aparició a Wuhan a finals del 2019». Ja llavors s'estava proposant «una molt activa contenció de l'extensió a partir de la identificació de les persones amb símptomes i d'aquelles en contacte amb persones de les zones afectades».

Tanmateix, «no es coneixia l'escala de transmissibilitat de persona a persona». I alertaven que, «si bé les mesures preses eren adequades per a tractar de contenir la pandèmia, aquesta no semblava fàcil de controlar», ja que era possible «que les persones asimptomàtiques -les quals poden passar els filtres d’identificació-» foren «portadores i potenciament propagadores de la infecció».

A més, davant de «la possibilitat d'incidents a partir de persones "superpropagadores" en casos específics especialment als entorns hospitalaris», on podien infectar persones vulnerables somàticament, demanaven que la Generalitat estiguera preparada «per a establir mesures de contenció extrahospitalàries». I advertien: «La feblesa de la nostra Atenció Primària, assetjada per les retallades des del 2012, no facilita aquesta tasca». 

També hi feien notar que «l’absència de control de la Generalitat sobre els aeroports i altres portes d'entrada dificulta la capacitat del País Valencià per a col·laborar en la contenció d'aquesta nova possible pandèmia.

I hi qüestionaven la recomanació feta des dels serveis de salut pública de la Generalitat Valenciana, en el cas de persones que havien visitat zones infectades i sense símptomes, «seguir fent una vida normal en família, amb amics i en l'àmbit escolar i laboral, sense establir mesures específiques d'identificació del virus ni de control ni de vigilància epidemiològica, no sembla adequada». 

 

La suspensió de les Falles i la Magdalena

El 10 de març del 2020, el Ministeri de Sanitat i el Consell van suspendre els actes grans de les Falles i de la Magdalena a causa de l'epidèmia de la COVID-19. Una epidèmia que, en aquell moment, només havia infectat quinze persones.

En una compareixença davant dels mitjans de comunicació, Ximo Puig assenyalava: «La crisi del coronavirus ens situa davant d'un repte global. Hi ha una nova situació i cal actuar des de la responsabilitat i prudència. Hem defensat que no calia fer alarmisme i actuar amb prudència». I assegurava: «Fins aquest moment, s'han pres mesures preventives inèdites en altres països com la Xina o Itàlia que no s'haurien imaginat fa unes setmanes. La responsabilitat és el requisit de qualsevol govern i l’assumim».

El 10 de març del 2020, el Ministeri de Sanitat i el Consell van suspendre els actes grans de les Falles i de la Magdalena a causa de l'epidèmia de la COVID-19.

En el decret en què es feia pública la suspensió, s’hi especificava que «la festivitat de les Falles de la ciutat de València i, en concret, la setmana prèvia fins a la seua culminació el dia 19 de març, suposa l’arribada massiva de turistes, en concret quasi un milió de persones amb dades del 2019, al qual cal sumar els visitants que es desplacen a altres localitats de la Comunitat on també se celebren les Falles». A més, «per part del Ministeri de Sanitat s’ha recomanat evitar qualsevol esdeveniment multitudinari en tot el territori espanyol». En aquests esdeveniments, tal com assenyalava el Ministeri, «existeix un major risc d’exposició i transmissió del virus a causa de l’aglomeració i contacte estret entre persones procedents de diferents punts geogràfics. Així, les Falles de la Comunitat Valenciana i les festes de la Magdalena s’estima que concentren un gran nombre de persones d’altres comunitats autònomes i d’altres països, entre els quals es troben alguns amb transmissió comunitària sostinguda».

El 13 de març del 2020, la Generalitat Valenciana va anunciar la suspensió dels espectacles públics, de les activitats recreatives i socioculturals i el tancament de bars, restaurants i locals d’oci a partir del dia següent, dissabte 14 de març, i per un període de 15 dies.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, agraïa als ciutadans «la seua actitud davant d'aquesta situació complicada», ja que aquestes mesures de prevenció afectaven «aspectes molt importants de la vida de les persones». A més, insistia en la importància de prendre mesures de caràcter personal per a intentar protegir-se i instava a «actuar amb consciència i sentit de societat».

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, va anunciar «la suspensió de l'activitat en tots els centres diürns de serveis socials». I, per la seua part, la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, va anunciar que, a partir de les 00.00 hores, es decretava la suspensió i el tancament de «tots els espectacles i activitats en via pública i espais oberts, i espectacles i activitats que tinguen caràcter extraordinari» i «totes les proves esportives el permís de les quals siga competent a ajuntaments i Administració autonòmica, discoteques, sales de festa, sales de ball i pubs, cinemes, teatres i establiments amb butaques o amb seients fixos». 


Les pèrdues econòmiques

El sector hostaler es va veure molt afectat, i els artistes fallers van haver de tornar a emmagatzemar els monuments als tallers sense saber si els podrien plantar en una altra data. S'hi sumava el greuge per a les comissions que ja els havien pagat totalment o parcial.

Segons l'últim estudi sobre la incidència econòmica de la festa fallera dut a terme el 2008 per la Interagrupació, les festes de Sant Josep movien uns 753 milions d'euros. La facturació dels hotels ascendia a 541.690.000 d'euros, al voltant d'un 70% del total. Les despeses de publicitat arribaven a 86,6 milions, gairebé un 12%, una xifra superior a la rebuda pels artistes fallers.

Els artistes fallers van haver de tornar a emmagatzemar els monuments als tallers sense saber si els podrien plantar en una altra data.

D'altra banda, en transport, 31.320.000 d'euros, un 4,16%, i 27 milions en loteria, sempre segons aquest estudi. La compra d'indumentària per part dels membres de les comissions falleres es va calcular en 17.760.000 d'euros, un 2,36%.

L'elaboració dels monuments arribava als 11,4 milions d'euros, només un 1,51%. Finalment, en orquestres, discomòbils i animació, la despesa era de 5,76 milions d'euros, menys d'1%.

La xifra del milió de visitants, la xifra oficial que ha arribat als nostres dies és la que es va emprar com a dada de cara a la UNESCO per vendre la festa com a Patrimoni de de la Humanitat. El 2013, la xifra que es va facilitar a l'organisme internacional va ser de 865.950 visitants.

L'ocupació hotelera, en general, se sol situar entre un 80 i un 86% aproximadament, sobretot els dies centrals de les Falles. La patronal hotelera de la Marina, Hosbec, va declarar el 2018 que l'ocupació d'hotels el 17 i 18 de març va ser del 86 i el 78%, respectivament.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací