Abusos policials en una democràcia «madura i solvent»

per Jesús Peris

Columnistes

Un dissabte de febrer de 2021 a l’Estat Espanyol: dos policies han apallisat un home als carrers de Linares, a Jaén, davant la mirada impotent de la seua filla de catorze anys, que encara ha rebut algun colp dels agressors. Eixa nit els antiavalots carreguen durament contra els manifestants que protesten contra l’agressió i arriben a disparar amb foc real. Mentres tant, a Catalunya, el raper Pablo Hasél continua esperant que vinga la policia per dur-lo a presó per les lletres de les seues cançons. Si algun s’atreveix a assenyalar les mancances de la nostra democràcia, una bona part dels partits polítics i dels mitjans de comunicació estatals mostren de manera sobreactuada el seu escàndol. Encara cueja la darrera polèmica en aquest sentit. Tracten d’expulsar a la marginalitat mediàtica el que no és ni molt menys marginal en la societat. En un altre nivell de realitat, la Princesa d’Astúries, la Preparadeta, ha triat institut de luxe. És febrer de pandèmia en la Segona Restauració.

A més d’aquesta panoràmica general voldria fer un parell de reflexions sobre els fets de Linares. D’una banda és cada vegada més evident per a qualsevol que aquesta democràcia consolidada té un problema amb la seua policia i amb les seues forces armades. Quan l’estat no els dóna barra lliure per als excessos, alguns policies o guàrdies civils es comporten en la seua vida civil com a matons de bar en una altra escenificació grollera de la identificació espanyola entre poder i privilegi i arbitrarietat, que es converteix en violència quan el poder que es té és precisament el monopoli de la violència. A més, si provoquen una baralla a un bar d’Altsasu són aclamats com herois i als seus contrincants els cau a sobre la llei antiterrorista. Per altra banda, parts de l’exèrcit celebren les efemèrides de les batalles de la División Azul, integrada a l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial i quan passen a la reserva expressen els seus desitjos d’afusellar gent.

La part positiva és que crec que tot això és cada vegada més evident per a més gent. Hi ha persones que tendeixen a pensar per defecte que la policia sempre té raó i que són els bons. Comportaments com el de Linares aporten evidències incontestables que això no és així. Per això és tan important desafiar la llei mordassa i gravar els abusos policials. Només una societat civil concienciada sobre aquest problema podrà forçar la solució, especialmente perquè el “govern més social de la història” no sembla tindre gaire intencions ni tan sols d’intentar-ho, siga per feblesa, siga per covardia, o siga per la temptació d’aprenent de bruixot de sentir de manera il·lusòria que té el control d’aquestes bestioles del senyor.

D’altra banda m’han semblat patètiques les reaccions d’alguns catalans en les xarxes socials poc menys que alegrant-se de la repressió a Linares recordant el “a por ellos”, la violència policial desfermada de l’1 d’octubre i l’escassa solidaritat d’altres parts de l’estat.

Per començar obliden que, malgrat tot, sí que hi hagué solidaritat. Per començar, al País Valencià, però recordem que un xicot s’enfronta en Madrid a pena de presó per participar en una manifestació de solidaritat amb Catalunya. D’altra banda, s’obstinen a creure que la repressió policial va començar a l’estat espanyol l’1 d’octubre de 2017, mostrant probablement la seua pròpia absència de compromís i solidaritat abans d’eixa data. No puc deixar de recordar, sense anar més lluny, l’anomenada Primavera Valenciana que jo mateix vaig veure en directe amb alguna carrera inclosa davant dels alegres xicons de la porra. Aleshores apallissaren adolescents, considerats l’”enemic” pel cap policial.

I, per si tot això fos poc aquestos adànics i narcisistes catalans estableixen una més que problemàtica identitat entre els qui despediren els policies al crit d’"aporellos" i els que estaven rebent la violència policial a Linares estos dies. I és que els feixistes són feixistes, i estan sempre del costat de la violència del fort en general i de la policia en particular, perquè això éls fa sentir-se forts de manera subsidiària. Però és que a més, si alguna persona ha canviat la seua percepció sobre la violència policial arran dels fets de Linares, benvinguda siga. Si estirem tots, ella caurà, havíem convingut. I perquè això s’esdevinga cal que siguem molts, com més millor, els qui estirem.

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací