Una vintena d’IES de la Ribera, la Safor i la Vall d'Albaida consideren que són els «grans damnificats» de la Llei de Plurilingüisme

«Necessitem normalitzar el valencià i no volem perdre drets lingüístics que han costat molt d’aconseguir», declaren en una carta que adreçaran al Secretari Autonòmic d’Educació i a la Cap del Servei d’Educació Plurilingüe

per NLV

Llengua

Una vintena de directives d’Instituts d’Ensenyament Secundari de la Ribera, la Safor i la Vall d’Albaida, en representació dels seus claustres, han fet pública una carta que enviaran al secretari autonòmic d’Educació, Miguel Soler, i a la cap de Servei d’Educació Plurilingüe, Àurea Garcia, en què exposen «que davant la imminència d’elaborar el Projecte Lingüístic del Centre (PLC), segons la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, per a la seua aplicació en el curs 2021-2022, ens trobem amb un greuge comparatiu davant de les zones castellanoparlants».

A causa de les mobilitzacions dutes a terme a les comarques castellanoparlants del sud el curs passat «per la seua disconformitat / incapacitat a l’hora de vehicular matèries no lingüístiques en valencià, segons els percentatges que disposa la llei, se’ls ha permés acollir-se a l’article 8 de la llei, que recull l’autorització de programes plurilingües experimentals sempre que complisquen els objectius de la mateixa, per implementar de manera progressiva el PLC». 

En la missiva, s’hi assenyala que l’alumnat d’aquests IES, «malgrat estar en una zona valencianoparlant, és competent en llengua castellana en acabar els seus estudis, ja que el castellà és la llengua majoritària en els mitjans de comunicació». A més, això provoca «una situació diglòssica que minoritza el valencià».

Per això, els directors i directores d’aquests centres volen comptar «amb la possibilitat de fer una incorporació progressiva del castellà», en tant que poden «garantir el compliment dels objectius que marca la llei pel que fa al domini del castellà». 

A més, insisteixen que necessiten «normalitzar el valencià» i no volen «perdre drets lingüístics que han costat molt d’aconseguir». Són conscients «que han de complir la llei», però «l’han de complir tots». I afegeixen que «tots hem de poder acollir-nos a les mateixes facilitats per a implementar i vehicular matèries en una llengua que no és la pròpia».

En conseqüència, demanen «un tracte igualitari en tots els centres del sistema educatiu valencià» i que es puguen acollir «a l’article 8 de la llei 4/2018» i que s’autoritze, a aquells centres que així ho sol·liciten, «un PCL experimental progressiu en la vehiculació de matèries no lingüístiques en castellà, i flexible en la possibilitat de plantejar l'aplicació dels percentatges treballant només aquelles competències que són deficitàries en l’alumnat per a garantir els objectius de la llei». 

Al grup de centres que han signat la carta en un primer moment, format per l’IES de Guadassuar, l’IES Joan Fuster de Bellreguard, l’IES Joan Fuster de Sueca, la secció a Sollana de l’IES Joan Fuster de Sueca, l’IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí, l’IES de Càrcer, l’IES d’Almussafes, l’IES Rei en Jaume d’Alzira, l’IES Blasco Ibáñez  i l’IES Joan Llopis Marí de Cullera i l’IES Eduardo Primo Marqués de Carlet, s’hi han adherit fins ara l’IES Bernat Guinovart d’Algemesí, l’IES Josep Segrelles d’Albaida, l’IES Vall de la Safor de Vilallonga, l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, l’IES Jaume el Just de Tavernes de la Valldigna i l’IES Enric Soler i Godes de Benifaió. I ja n’hi ha altres que han sol·licitat sumar-s’hi, segons ha declarat Oreto Trescolí, directora de l’IES de Guadassuar, un dels primers signants, a Nosaltres La Veu.

 


Els «grans damnificats» de la Llei

D’altra banda, aquests centres d’ensenyament també han fet públic un comunicat en què expliquen per què consideren que són els «grans damnificats» d’aquesta llei. Un comunicat en el qual assenyalen que la norma els obliga a introduir canvis substancials per tal d’assolir uns objectius que ja compleixen. «En línies generals, els centres valencianoparlants ja complim els objectius de la llei pel que fa a competències del nostre alumnat en les dos llengües oficials en acabar l’educació obligatòria», s’hi assegura. «Al cap i a la fi, l’ús vehicular del valencià en l’ensenyament és tan sols una compensació del seu ús minoritzat en tots els altres àmbits socials, un mecanisme que ens permet aconseguir els objectius de la llei», puntualitzen.

I ho expressen d’una manera molt gràfica: «Sentim que s’està forçant els centres valencianoparlants a engolir una medicina per a una malaltia que no patim. Hem perdut de vista l’objectiu, la salut lingüística, i ens hem obsessionat amb la medicació, els percentatges de l’ús de les llengües».

Per això entenen que és fonamental la flexibilitat: «Si la varietat de circumstàncies lingüístiques de zones i centres és tan gran, cal també tenir la flexibilitat suficient per a poder aplicar en cada centre les estratègies que ens permeten treballar només aquelles competències lingüístiques que són deficitàries en l’alumnat per garantir els objectius de la llei».
 

 

Aquests canvis suposen «la pèrdua d’identitat dels nostres centres». Uns centres els claustres dels quals «se senten orgullosos de la seua tasca com a defensors d’una llengua minoritzada (i de la cultura que representa)» i que «estan desorientats i no entenen què ha passat amb les prioritats que abans compartíem amb associacions, entitats culturals i inclús alguns partits polítics». Uns canvis que, insisteixen, «porten a la pèrdua de la il·lusió i al desànim per una sensació de falta de sentit de l’esforç dut a terme fins ací».

«El mal que està a punt d’infligir-se a una llengua en perill serà irreversible», s’afirma en el comunicat. Ja que «segons les últimes estadístiques el nombre de parlants està baixant i açò provocarà una davallada encara més ràpida». A més, «quan les circumstàncies polítiques o socials ho permeten, la llengua de major ús social s’imposarà ràpidament sense necessitat de lluita o confrontació a les seues zones». En canvi, «la llengua minoritzada no podrà recuperar mai el terreny perdut, tot i que es demostrara que el sistema perjudica l’objectiu de la igualtat de competències lingüístiques. La lluita seria titànica i estaria condemnada al fracàs de bestreta».

En la nota s’hi assevera que l’aplicació de la llei «converteix en il·legal una situació de normalitat lingüística que és el resultat de l’esforç ingent dut a terme durant generacions.» Perquè «pocs valencians s’atrevien a somiar el 1983, quan es va publicar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que un dia hi hauria escoles i instituts que tindrien el valencià com a llengua vehicular, i molt més increïble els resultaria pensar que això poguera estar tan normalitzat en la societat que no produïra confrontació ni conflicte». 

«La llei no és justa ni igualitària», diu el comunicat. I «la legalitat hauria d'estar sempre de part de la llengua que ho necessita, de la que pateix i es troba en perill.»

Cal que es replantegen «els percentatges, no els objectius». Si els centres valencianoparlants deixen d’utilitzar el mecanisme de compensació lingüística que implica l’ús del valencià com a llengua vehicular, «serà just aleshores quan posarem en perill la consecució dels objectius». 

A més, els signants protesten perquè mai han trobat «un interlocutor amb capacitat de resposta amb qui debatre». I «la impotència ha fet que molts claustres hagen claudicat» i hagen tirat mà dels recursos propis «per tal de buscar les alternatives menys dolentes possibles dins de l’empar de la llei».

Els IES valencianoparlants se senten agreujats perquè hi ha centres de comarques castellanoparlants que, «malgrat que no compleixen amb els objectius de la llei, han obtingut autorització per flexibilitzar els percentatges especificats en l’article 6 de la Llei».

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací