Mor el poeta Joan Margarit als 82 anys

L'autor va rebre el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya el 2008 i el Premi Cervantes el 2019

per NLV

Cultura

Joan Margarit  | Pere Francesch  | ACN
Joan Margarit | Pere Francesch | ACN

El poeta i arquitecte Joan Margarit ha mort als 82 anys d'edat. Margarit havia definit la poesia com «una eina per al consol en els grans moments de pèrdua i de penes de la vida». Al llarg de la seua llarga trajectòria, Margarit va rebre diversos guardons com ara el premi Vallverdú a la trajectòria, el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement a la trajectòria, i el premi Cervantes 2019. «Treballo per a consolar gent solitària, que som el 100% de la població», va dir el poeta fa dos anys en una roda de premsa per valorar que el Ministeri de Cultura li atorgava el Premi Cervantes 2019. 

El 2020,  Margarit va publicar l'antologia personal de poemes Sense el dolor no hauríem estimat (Proa). Un poemari en l'epíleg del qual admetia que aquesta era l'antologia més «difícil» que havia fet: «La de la meva pròpia obra, ara que, als meus vuitanta-dos anys, ja no li deuen quedar gaires incorporacions futures». El guanyador del Premi Cervantes 2019 deia que era la primera vegada que feia una antologia sense que el sentiment que l'empeny fora «ni d'admiració ni de necessitat de consol», sinó «un sentiment més personal i rude: alguna cosa semblant a mirar-me al mirall que fa la porta vidriera que té darrere seu la foscor de l'últim quarto, buscant alguna cosa que la vida, segurament, ja s'ha emportat». L'obra inclou 113 poemes.

Margarit també hi diu que escriure des de jove ha estat per a ell una pràctica habitual compondre les seves pròpies antologies dels poetes que admirava. «Quan encara no hi havia les facilitats d'avui amb els ordinadors, ho feia amb fotocòpies. Encara ocupen, ben enquadernades, un lloc rellevant en la meva biblioteca i continuo llegint-les».

Margarit va iniciar la trajectòria poètica el 1963 amb la publicació en castellà de Cantos para la coral de un hombre solo (Vicens Vives). Després d'un llarg parèntesi, el 1975 va traure a la llum  Crónica (Barral). A partir del 1980, començà a publicar poemes en català. Hi destaquen Cants d'Hekatónim de Tifundis (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d'Or; Vell malentès (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poesia; Mar d'hivern (Proa, 1986), Premi Carles Riba de Poesia; i La dona del navegant (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d'Or.

Més recents són les obres Estació de França (Hiperion, 1999); Joana (Enciclopèdia Catalana, 2002); Càlcul d'estructures (2005); Casa de Misericòrdia (Proa, 2007), volum distingit amb el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i el del Ministeri de Cultura; No era lluny ni difícil (Proa, 2009); Des d'on tornar a estimar (Proa, 2015), i Un hivern fascinant (Proa, 2017).

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací