La Universitat d'Alacant i l'IRTA faran un cens real de les poblacions de nacres al delta de l'Ebre i el Mar Menor

El projecte «Recupera Pinna» preveu també el trasllat dels exemplars que es troben en zones de risc a llocs segurs

per ACN / NLV

Territori

Dos exemplars de nacra a la badia dels Alfacs, a la Ràpita | Ajutament de Sant Carles de la Ràpita | ACN
Dos exemplars de nacra a la badia dels Alfacs, a la Ràpita | Ajutament de Sant Carles de la Ràpita | ACN

 La Universitat d'Alacant i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), centre d'investigació de la Generalitat de Catalunya, elaboraran un cens real per conéixer l'estat de les poblacions actuals de nacres (Pinna nobilis) a la mediterrània peninsular, a les badies del delta de l'Ebre i al Mar Menor, a Múrcia. Les dues institucions de recerca impulsen el projecte «Recupera Pinna», finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i la Fundació Zoo de Barcelona. El cens, que serà elaborat amb el suport de les plataformes de ciència ciutadana Nacranet i Observadores del Mar, amb voluntàries de les dues zones, ha de servir per conéixer l'estat de les poblacions actuals de nacres. Un cop fet el diagnòstic inicial, es traslladaran els individus que es troben en zones de risc a llocs segurs. 

Tradicionalment, la nacra ha estat una espècie amenaçada per la destrucció i alteració d’hàbitats, la pesca d’arrossegament, l’eutrofització o bé per ser molt preuada per a col·leccionistes. Des del 2016, però, el problema principal per a la seua supervivència a escala global és l’aparició emergent d’un protozou paràsit d’origen desconegut que causa mortalitats properes al 100%. 

Al delta de l'Ebre, les poblacions de nacra es troben a les dues badies, la del Fangar i la dels Alfacs. «Malauradament, després del temporal Glòria, a la badia del Fangar només vam detectar 12 exemplars vius dels 533 que hi havia. En canvi, a la Badia dels Alfacs no hi va haver una afectació directa del temporal però aquí el paràsit sí que ha provocat la mort de molts exemplars, sobretot a la part més exterior de la badia», explica Patrícia Prado, investigadora de l’IRTA.

Els científics han detectat que les condicions del medi marí fan que el paràsit siga més virulent. «Quan l’aigua del mar es troba a temperatures superiors als 13,5ºC el paràsit té molta capacitat de desenvolupar-se i infectar individus, això passa a la primavera i sobretot a l’estiu», explica Prado. D’altra banda, coincideix que la salinitat òptima per la nacra també ho és per al paràsit, per això, les nacres més afectades es troben a prop de la connexió en mar obert, on la salinitat es troba entre 36,5 i 39 ppt de mitjana. 

En canvi, les poblacions sanes són les que estan a la part interior de la badia dels Alfacs, on la salinitat és baixa perquè la dinàmica oceanogràfica del Delta aporta aigua dolça dels arrossars i això actua com a frontera pel paràsit. En aquest sentit, Prado ha recordat en nombroses ocasions la importància de mantenir la integritat de la barra del Trabucador per preservar les nacres davant l'entrada continuada d'aigua del mar de l'exterior que provoquen aquestes situacions.

Gràcies a aquest nou projecte, juntament amb el conveni de col·laboració amb la Fundació Zoo de Barcelona, els científics disposaran de sis nous aparells per mesurar la salinitat i la temperatura i assegurar-se que les noves ubicacions són segures, així com el suport humà dels tècnics de la Fundació durant les campanyes.

Mortalitat massiva al Mar Menor

A la regió de Múrcia, el principal problema és la mala qualitat de l’aigua de la llacuna. «A mitjans del 2015 aquesta zona va patir una crisi d’eutrofització i la falta d’oxigen va provocar una mortalitat massiva de molts exemplars. Amb aquest projecte volem trobar nous individus, identificar zones crítiques i traslladar els exemplars que estan en zones de risc a llocs més adequats», explica la investigadora Francisca Giménez, de la Universitat d’Alacant. 

Al Mar Menor les primeres poblacions de nacres són dels anys 80, coincidint amb la connexió artificial de la llacuna amb el mar i, en conseqüència, la disminució de la salinitat. Des de llavors la nacra es va convertir en una espècie clau del Mar Menor ocupant el 65% de la superfície de la llacuna fins al 2014. A banda de les condicions ambientals extremes, també amenacen l’espècie la pesca il·legal i altres patògens com el bacteri Vibrio mediterranei sp

La nacra està catalogada com a espècie en perill crític d’extinció en l'àmbit estatal i és una de les espècies prioritàries del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) que ja coordina les diferents comunitats autònomes amb investigadors experts d'arreu de l'Estat. No obstant això, els experts adverteixen que malgrat que la nacra ja estiga inclosa al Catàleg de la fauna salvatge amenaçada de Catalunya és necessari realitzar més accions per assegurar la supervivència de l’espècie. 

«Necessitem la col·laboració i coordinació amb els diferents usuaris marins com el turisme, els pescadors, i els productors de bivalves per protegir els individus de les badies de possibles cops amb embarcacions i vandalismes i per a detectar el possible assentament de nous exemplars en zones de pesca o en infraestructures», conclouen les investigadores.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací