COVAX «washing» i nacionalisme vacunal

per Kristin Suleng

Columnistes

COVAX «washing» i nacionalisme vacunal
COVAX «washing» i nacionalisme vacunal

Els aplaudiments solidaris des dels balcons, el buidatge dels carrers, la paralització del vertigen quotidià semblaven, fa vora un any, els ingredients d’una recepta perfecta per a fer esclatar les bambolles d’eixe món costumitzat, que encunyava el ciberactivista Eli Pariser, on els algoritmes, o els filtres, fabriquen entorns ficticis a mida de les nostres preferències. Una alenada efímera, fugissera, deia que la vida esdevenia el centre de tot, per la qual els nous temps exigien mamprendre la col·laboració amb els altres. Però el bonisme del confinament primerenc va volatilitzar en aterrar l’enfocament del «la meua nació primer» en els plans per a desenvolupar les vacunes contra el coronavirus. Tant és així, que en un any de psicosi pandèmica, les institucions internacionals continuen advertint-nos que «o ens vacunem tots, o ens enfonsem tots».

Virus nous, vells egoismes. Memòria magra tenim en reconèixer que la medicina preventiva es confon amb una carrera amb pocs guanyadors. Com a prova, recordem la distribució de la vacuna H1N1, desenvolupada en set mesos, destinada a prevenir la grip porcina o grip A, que en 2009 va llevar la vida de 284.000 persones arreu del món. Com ressaltava un article sobre els perills del nacionalisme de les vacunes publicat en la Harvard Business Review el maig del primer any covid, el repartiment dels vials es va basar en el poder adquisitiu dels països d'ingressos alts -que van recórrer a companyies farmacèutiques dins de les seues fronteres per a anticipar grans comandes-, i no en els de major risc de transmissió.

Per a corregir aquell subministrament desigual, va nàixer a finals d’abril el Fons d'Accés Global per a Vacunes covid-19 (COVAX), un projecte internacional pioner liderat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies (CEPI) i l'Aliança Global per a les Vacunes i la Immunització (GAVI), ajudant els més vulnerables del món per a controlar la propagació del coronavirus i l’aparició de noves variants.

COVAX, un pilar de l'Accelerador de l'accés a les eines contra la covid‑19, pretén impulsar un sistema que garantisca un accés més equitatiu a les vacunes, en especial per a les poblacions més fràgils del món, per tal que el 20% de les persones més vulnerables, sanitaris i ancians, s’immunitzen. Per a assolir-ho, calen 2.000 milions de dosis per a finals de 2021. La qüestió és si es podrà complir. COVAX acumula mesos de retard respecte als països rics, que han administrat el 90% de les vacunes contra la covid-19. En gener, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, lamentava que és possible que algunes persones als països d'ingressos més baixos hagen d'esperar fins al 2022. «Un fracàs moral catastròfic», va resumir.

Una de les raons per les quals COVAX podria no aconseguir l'objectiu en el seu calendari, assenyalava l’editorial de la revista Nature el passat 13 de gener, és el seu mecanisme de finançament, COVAX Facility, que permet als països realitzar les seues pròpies compres al mateix temps que posen diners en COVAX. Els grups de pressió estan preocupats per la falta de transparència en els preus, i les nacions que compren les seues vacunes a través de COVAX estan fent comandes sense saber exactament quant hauran de pagar. En l'actualitat, avisen els experts, sembla probable que en 2021 COVAX entregue 570 milions de dosis, entre un quart i un terç de l’esperat.

Quan els calendaris vacunals estan encara per nugar a un bon grapat de països d’economia d’escala, els missatges triomfalistes celebren (i envegen) que Israel encapçale «la carrera global de la vacunació», mentre obvien la discussió ètica de si els Estats Units actuen millor en vacunar tota la seua població en comptes de prioritzar el personal sanitari dels països amb menys recursos.

Tots els governs amb accés a la vacuna estan en un dilema, reconeixia en una entrevista recent Mike Ryan, director del Programa de Emergèncias Sanitàries de l’OMS. La limitació extrema en el subministrament, apuntava Ryan, obstaculitza els governants a adreçar-se a les seues poblacions i dir que estan omplint avions. «Necessitem que els ciutadans donen permís als seus governs per a començar a compartir. Volen veure la gent vacunada por convertir-se en un argument controvertit. A mesura que els països hagen vacunat els més vulnerables i els seus treballadors de la salut, poden continuar expandint les seues campanyes nacionals de vacunació, i compartir una part de les vacunes perquè puguem posar-nos al dia amb els altres països».

Com diu encertadament l’activista i divulgadora sanitària Hilda Bastian, ex membre fundadora de la Col·laboració Cochcrane (una xarxa internacional voluntària de revisió de les intervencions en salut) i ex responsable del projecte d’eficàcia clínica i recerca PubMed Health, de l’Institut Nacional de Salut dels EUA, en lloc d’omplir-nos la boca amb el lideratge, cal trobar exemples en la societat per a entendre que les prioritats han de mirar el planeta en el seu conjunt.

Els líders veritables seran aquells que, a mesura que la iniciativa COVAX comence a marxar, compartiran les vacunes amb els països més necessitats. En cas contrari, apuntava Bastian en la xarxa social Twitter, tot serà «COVAX washing» (llavat COVAX). Aquest nou concepte més que adient es refereix al fet que sota l'aparença de participar en la pandèmia donant diners al projecte, els governs arraconaran les dosis, una mena de pràctica de màrqueting dels països rics que proporciona una il·lusió lliure de culpa i que garanteix que COVAX tinga poques vacunes per a distribuir. O més enllà. «Pot anar acompanyat d'una «diplomàcia de la vacuna», sense passar «per l’esquema COVAX per a obtindre privilegis geopolítics», alerta aquesta divulgadora.

Enmig d'una pandèmia, potser siga utòpic que els països prioritzen plans globals sobre la seguretat dels subministraments propis, però COVAX ha de ser un èxit. Una pandèmia ha de gestionar-se a escala mundial, perquè totes les nacions corren el risc de patir-ne més brots. Fins que COVAX reba el suport que necessita, la cinquena part més vulnerable de la humanitat no estarà vacunada. Sabem que les vacunes no són l’única solució a la pandèmia, però queda clar que vendre vacunes als millors postors no és el camí.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací