L'aliança euromediterrània Prima inverteix 64 milions en projectes per aconseguir una Mediterrània «més resilient»

La fundació veu en la dieta mediterrània un element «clau» per preservar la salut i el medi ambient

per NLV

Territori

El projecte pretén desenvolupar solucions innovadores comunes per als sistemes agroalimentaris que contribuisquen a resoldre els problemes d’escassetat d’aigua, seguretat alimentària, nutrició, salut, benestar i migració.
El projecte pretén desenvolupar solucions innovadores comunes per als sistemes agroalimentaris que contribuisquen a resoldre els problemes d’escassetat d’aigua, seguretat alimentària, nutrició, salut, benestar i migració.

El 13 de Juny de 2017 el Parlament Europeu va aprovar la creació de PRIMA (de les sigles en anglés Partnership on Research and Innovation in the Mediterranean Area), una iniciativa en recerca i innovació en l'àrea mediterrània que sorgeix per a desenvolupar algunes solucions necessàries per a una gestió més sostenible dels sistemes d'aigua, agricultura i cadena agroalimentària en l'àrea mediterrània, una de les zones del planeta més afectades pels efectes del canvi climàtic actualment.

Segons els experts, durant els últims anys la temperatura mitjana en la conca Mediterrània s'ha incrementat en uns 1,4 °C des de l'era preindustrial. En concret, el nivell de la mar ha augmentat 6 centímetres en les últimes dues dècades i les seues aigües s'han anat acidificant. Per a àmbits d’impacte amplis i interconnectats com l'aigua, els ecosistemes, l'alimentació, la salut i la seguretat ciutadana, «els canvis actuals i els escenaris futurs apunten constantment a riscos significatius i creixents durant les properes dècades», apunten els investigadors. 

Al País Valencià els estralls de l'escalfament global són perceptibles. Els períodes d'estiu meteorològics són cada vegada més llargs, de manera que es disposa d’un mes més d’estiu respecte a fa uns quaranta anys, el que implica també un augment en la freqüència de nits tropicals (aquelles en què la temperatura no baixa dels 20ºC). No només s'han escalfat les masses d'aire, també ho ha fet l'aigua de la mar Mediterrània i l'agument de les manifestacions extremes del clima autòcton hi és present. Així, fenòmens com la gota freda o les sequeres han vist alterats els seus ritmes habituals fins ara. Les pertorbacions en la freqüència, durada i severitat d'aquests fenòmens comportarà un augment en els conflictes de l’aigua i diferents efectes sobre la salut humana, la biodiversitat, els incendis forestals, l’agricultura i la ramaderia.

Per això, a través de projectes de R+D cooperatius, PRIMA té com a objectiu desenvolupar línies d'investigació innovadores i desenvolupar coneixements i solucions comunes per a sistemes agroalimentaris i de subministrament d'aigua en l'àrea mediterrània, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'agenda de l'ONU 2030. Així, el projecte pretén crear sinergies en els sistemes agroalimentaris que contribuïsquen a resoldre els problemes d’escassetat d’aigua, seguretat alimentària, nutrició, salut, benestar i migració.

Prima ha triat la dieta mediterrània com a factor determinant en la selecció de projectes per la importància «crucial» a l'hora de preservar la salut, «especialment en el context sanitari actual de la pandèmia».

Ara, l'aliança euromediterrània Prima, a la qual ja s'hi han sumat 19 països, ha anunciat que invertirà 64 milions d'euros en 46 projectes de recerca aplicada que tenen com a objectiu aconseguir una mar Mediterrania «més resilient». Es tracta de propostes a l'entorn de l'agricultura, la gestió de l'aigua i la producció més sostenible d'aliments. La fundació, amb seu a Barcelona, té l'objectiu de proporcionar solucions innovadores per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic a la regió. També promou la cohesió social en un context de creixement de la població i pèrdua de biodiversitat.

La tercera convocatòria de subvencions que Prima tira endavant des que va iniciar l'activitat ha triat la dieta mediterrània com a factor determinant en la selecció de projectes per la importància «crucial» a l'hora de preservar la salut, «especialment en el context sanitari actual de la pandèmia». Per exemple, un dels projectes finançats estudia quina és la subespècie d'abella existent a la Mediterrània més resistent a l'efecte del canvi climàtic i la més adequada per produir mel de qualitat. Es considera que introduir una subespècie o una altra pot tenir un gran impacte sobre la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes agrícoles.

Un altre projecte seleccionat té l'objectiu de desenvolupar nous pinsos per a animals mitjançant l'adopció d'una estratègia d'economia circular en l'àmbit de la producció ramadera. La iniciativa pretén convertir subproductes alimentaris, com les tiges de raïm, les peles de taronja i la pinyolada de les olives, en pinsos secundaris.

 

La publicació d'aquest contingut ha sigut possible gràcies a les més de 600 agermanades.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l'import.

Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
Agermana't ací